Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Articles de Notícies

La comitiva reial marroquina atropella un espectador

El passat 19 de setembre, els marroquins van compartir enllaços a un vídeo on es veu un cotxe de la comitiva reial que porta el rei marroquí Mohammed VI atropellant un home a Tànger durant la visita del president francès François Hollande.

La Samia Errazzouki va tuitejar:

Imatges que mostren el protocol de seguretat reial atropellant un hombre a Tànger durant la visita de François Hollande.

Hollande era al Marroc en una visita de dos dies i va ser rebut pel rei marroquí Mohammed VI el dissabte. El vídeo mostra un vehicle amb les portes obertes, durant una desfilada, que atropella un espectador moments després que el rei i el seu convidat passessin. La multitud que els aclamava va començar a cridar.

El vídeo el va pujar la Tanja7.com a YouTube i ja l'han vist gairebé 400.000 vegades fins ara.

No es va aclarir què li va passar al vianant.

Com diuen ‘colega’ a l'Amèrica Llatina?

El mapa del bro: Com diuen bro a l'Amèrica Llatina?

La pàgina de Facebook de Pictoline, un lloc de notícies i informació molt visual, ha compartit aquest mapa amb les diferents maneres en què els països de l'Amèrica Llatina diuen bro (brother, germà), en anglès, equivalent a ‘colega’ o ‘tio’ en català. Mentre que a Mèxic s'utilitza wey, a Perú diuen pata, a Veneçuela fan servir pana i a Colòmbia, parce.

La tribu amazònica dels Matsés crea una enciclopèdia de medicina tradicional

El poble Matsés del Brasil i el Perú ha creat una enciclopèdia de 500 pàgines sobre la seva medicina tradicional!

La selva amazònica sustenta milions de plantes que podrien ser ingredients fonamentals en medicaments que encara no han estat descoberts. Per aquesta raó, moltes empreses farmacèutiques, i fins i tot el govern dels Estats Units, financen projectes per desenvolupar nous fàrmacs a partir de l'estudi del coneixement que tenen els xamans i sanadors nadius de la zona sobre les plantes indígenes.

El poble Matsés, que viu al Perú i al Brasil, ha creat una enciclopèdia mèdica de més de 500 pàgines que cataloga les seves pràctiques de medicina tradicional i preserva el coneixement ancestral per les generacions més joves. La majoria dels xamans són ancians i no tenen aprenents, de manera que quan morin també desapareixerà un gran coneixement.

No obstant això, per evitar la biopirateria, aquesta informació continua sota la custodia del poble Matsés; només està disponible en la llengua nativa i només es distribueix dins dels poblats de la tribu. Les mesures de protecció també inclouen: “no emprar nombres científics per identificar espècies de plantes locals i no descriure cap planta en detall, de manera que els forasters no puguin identificar-les”.

“L'Enciclopèdia de Medicina Tradicional dels Matsés suposa la primera vegada que els xamans d'una tribu amazònica creen una transcripció completa del seu coneixement de medicina escrita amb les seves pròpies paraules i en la seva llengua”, va indicar Christopher Herndon, president i cofundador d’Acaté, en una entrevista amb Mongabay. 

Segons Pachamama Alliance (una comunitat mundial amb l'objectiu de crear un futur sostenible) la salut i el benestar del món occidental sovint costen un alt preu als pobles indígenes. Les tribus de la selva tropical estan en risc de perdre el control sobre els seus recursos a causa de les companyies farmacèutiques, que s'han adonat que la seva investigació genera millors resultats si cooperen amb indígenes i tenen accés a la seva saviesa.

Once the pharmaceutical companies have developed the drug, they file patents claiming exclusive rights to the medical use of the plant – hence limiting or even denying access to the plants that indigenous peoples have relied upon for centuries.

Un cop desenvolupat el fàrmac, les companyies farmacèutiques presenten patents reclamant els drets exclusius de l'ús mèdic de la planta, i per tant limitant, o fins i tot denegant l'accés a les plantes que els pobles indígenes han emprat durant segles.

Per aquest motiu, en 2010, la dècima Conferència de Parts (COP) del Conveni sobre Diversitat Biològica va adoptar el Protocol Nagoya sobre Accés i Participació en els Beneficis, que aborda específicament la qüestió de la bioprospecció i els drets dels pobles indígenes a accedir als recursos forestals, la propietat intel·lectual i la compensació adequada.

Acaté, una organització sense ànim de lucre amb seu a San Francisco, va ajudar els cinc xamans que van compilar l'enciclopèdia. En ella, cada entrada està classificada pel nom d'una malaltia i inclou explicacions sobre com reconèixer-la segons els símptomes, entendre els seus orígens i saber com preparar els medicaments de plantes específiques per emprar-les com a tractament. Les entrades també informen els lectors sobre opcions terapèutiques alternatives.

La idea darrere del projecte és aconseguir que les tribus siguin menys dependents de doctors convencionals i fàrmacs occidentals, i d'aquesta manera mantenir el seu autoabastiment.

Assassinen a Mèxic un coordinador de la cerca dels estudiants d'Ayotzinapa

El passat dissabte 8 d'agost la policia va trobar Miguel Ángel Jiménez Blanco, de 45 anys, mort d'un tret al cap a l'interior del seu taxi.

La falta d'acció de les autoritats davant el problema de la delinqüència organitzada el va portar en 2013 a fundar un grup d’autodefenses a l'estat mexicà de Guerrero, i l'any següent una comissió d'aquesta agrupació va iniciar la recerca dels 43 estudiants de l'escola rural per a mestres de la comunitat d'Ayotzinapa que van desaparèixer el 26 de setembre de 2014.

La BBC li va fer una entrevista respecte aquest tema:

L'activista no va trobar els estudiants, però gràcies a la seva tasca s'han trobat 129 cossos que han sigut entregats a les autoritats per a la seva identificació.

Una dissenyadora de moda israeliana imprimeix la primera col·lecció en 3D del món

3D printed skirt, top, and shoes from the collection of Israeli fashion designer Danit Peleg. (Source: DanitPeleg.com)

Faldilla, top i sabates impreses en 3D de la col·lecció de la dissenyadora israeliana Danit Peleg. (Font: DanitPeleg.com)

La innovadora dissenyadora de moda Danit Peleg, de 27 anys, ha donat al món un nou tema de conversa. La creadora de la primera col·lecció de roba en 3D diu:

My goal was to create a ready-to-wear collection printed entirely at home using printers that anyone can get. I've spent the past year searching for the best solution.

El meu objectiu era crear una col·lecció a punt per ser emprada, impresa totalment a casa utilitzant impressores que qualsevol pogués aconseguir. He passat tot l'any buscant la millor solució.

I afegeix:
Just imagine the potential… if you're cold, print your own jacket. Traveling with no luggage? Just print your clothes in the hotel room. Will we soon be able to design, share, and print our own clothes directly from home?

Imagineu el potencial… Si tens fred, imprimeixes la teva pròpia jaqueta. Viatges sense equipatge? Doncs imprimeix la teva roba a l'habitació de l'hotel. Podrem dissenyar, compartir i imprimir la nostra pròpia roba directament des de casa en un futur proper?

El vídeo promocional, de 2 minuts de duració, en què Peleg mostra la seva col·lecció i explica el seu procés, va ser publicat a YouTube el 22 de juliol i a la pàgina de Facebook de Start-Up Nation el 29 del mateix més, i fins el moment ha rebut 4 milions de visites i ha estat compartit 65.000 cops.

La col·lecció està creada amb una mena de fil plàstic anomenat Filaflex, i amb una impressora Witbox. La impressió en tres dimensions es fa mitjançant una sèrie de capes i unions de materials per a crear un efecte d'acumulació de capes successives. La dissenyadora informa que cadascun dels vestits de Peleg va necessitar 400 hores per a imprimir-se; les sabates van necessitar més temps.

A mesura que la tecnologia d'impressió en 3D avanci i sigui més ràpida i assequible, els usuaris podran descarregar i imprimir els arxius a casa, com ho fan ara amb els patrons o motlles en 2D. Peleg prediu:

 

I think this is just the beginning. As technologies evolve, we will soon be all printing our own clothes at home.

Penso que això no és més que el principi. A mesura que les tecnologies evolucionen, aviat tothom imprimirà la seva pròpia roba a casa.

Així sona Michael Jackson en quítxua

La jove peruana Renata Flores Rivera, de 14 anys, s'ha convertit en tota una sensació a les xarxes socials amb les seves versions de cançons molt conegudes interpretades en quítxua. El vídeo de la versió de “The way you make me feel” del difunt Michael Jackson, que va gravar a les restes inques de Vilcashuamán, Ayacutxo, està a punt d'arribar al milió de visites a YouTube.

Amb set milions de parlants, el quítxua és la segona llengua indígena més parlada a Sud-amèrica (després del guaraní). Al Perú se la considera llengua oficial juntament amb l'espanyol, encara que només al voltant d'un 19% de la població la parla.

Va ser gràcies a la seva mare, Patricia Rivera, que treballa per a l’Associació Cultural Surca en un programa anomenat “Els joves també parlem quítxua”, que té l'objectiu d'informar els adolescents ayacutxans en la prevenció contra les drogues i difondre l'idioma ancestral de la regió andina, que Renata va començar a formar part de la iniciativa.

L'associació es va fundar fa 11 anys amb la intenció d'aconseguir, a través de l'art, un canvi d'actitud positiu en els joves i nens. La seva intenció, segons el diari El Comercio, és preservar el quítxua com a llengua ancestral.

En el seu article ¿Puede el quechua sobrevivir?, Ana Saroly afirma que el quítxua es va convertir en l'idioma unificador de l'imperi inca fa 600 anys, però que avui en dia corre el risc de disminuir la seva importància, i que per aquest motiu és important que les noves generacions l'aprenguin i se'n sentin orgullosos.

Els comentaris del mur de Facebook de la jove cantant son majorment positius, per exemple Ricky Anthony Ascoy Velarde diu: “Donem tots suport a la nostra llengua materna, sense discriminació, és única, gràcies PERÚ per la teva grandesa“.

I a Twitter ja comparteixen la versió en quítxua d'un altre clàssic del rock interpretat per Renata:

La propera cançó que prepara és Fallin’, d'Alicia Keys.

A la Xina els jocs en línia han d'obeir les lleis de la vida real

Ministry of Culture's Online Game Content Censorship Workflow. Via China Digital Times.

Cicle de treball per a la censura de contingut en els jocs en línia del Ministeri de Cultura. Mitjançant China Digital Times.

Un dissenyador de jocs en línia, Xu Youzhen, va revelar al seu Weibo que les autoritats xineses exigeixen que la maternitat en els videojocs de la companyia compleixin els requisits de planificació familiar. Les pautes van ser publicades per l'Oficina de Cultura d'Internet, Departament d'Empreses Culturals a l'explicació en PowerPoint del “Cicle de treball per a la censura de contingut en els jocs en línia del Ministeri de Cultura” el 2010.

A més de la llei de planificació familiar, la guia instrueix també al dissenyador de jocs per tal de no incloure contingut que violi les lleis de protecció animal ni les lleis de matrimoni. 

China Digital Times recull la història i tradueix la reacció d'alguns internautes respecte la guia mencionada.

Ser membre del Parlament a Uganda és un negoci lucratiu

Ser legislador a Uganda és un negoci lucratiu com la Prudence explica [en]: 

Friends, being a Member of Parliament in Uganda is good business.

All you need to do is buy your way into the August House with a few sachets of salt, pieces of soap, some sugar and pledges to your local church. Make sure that you have your academic papers right because when your opponent discovers that your qualifications are found wanting, this is one reason you will be kicked out.

In this job, you will be paid huge amounts of money every month regardless of whether you attend sessions or your are in your farm tending to your cattle, you will travel abroad with fine Per Diem, you can keep quiet in parliamentary sessions , play solitaire on your iPad or take a good afternoon nap – relax no one will hold you accountable.

Amics, ser membre del Parlament a Uganda és un bon negoci.

Tot el que es necessita és comprar la teva entrada al August House amb unes quantes bossetes de sal, sabons, sucre i promeses a l'esglèsia local. Assegura't que la teva documentació acadèmica és correcta perquè quan el teu oponent descubreixi que les  teves qualificacions són deficients, pot ser  una de les raons per les que pots ser expulsat. 

En aquest treball guanyaràs grans quantitats de diners tant si vas a les sessions com si estas a la granja atenent al bestiar, viatjaràs a l'estranger amb bones dietes, pots quedar-te en silenci a les sessions del Parlament, jugar al solitari amb el teu iPad o fer una becaina que ningú et responsabilitzarà. 

 

El ‘Circuit del Cel’ és el parc d'atraccions més estrany arreu del món?

seto ohashi

El Gran pont de Seto, vista cap a la ciutat de Takamatsu a l'illa de Shikoku. Imatge de Nevin Thompson.

Si busqueu unes vistes que us facin perdre l'alè i no teniu  por de les altures, definitivament mereix la pena recórrer el «Circuit del cel» del parc d'atraccions brasiler Washuzan Highlands [muntanyes de Washuzan] de la prefectura d'Okayama.

Diverses fotografies del Circuit del Cel han aparegut al Twitter recentment, com ara l'espectacular imatge més avall d'un tàndem amb vistes a tot el parc sobre unes vies elevades de ferrocarril.

Les vistes del Circuit del Cel al Parc brasiler Washuzan Highlands a Okayama.

Washuzan està ubicat a l'extrem nord del Gran pont de Seto, una estructura colossal que travessa la mar interior del Japó i connecta les illes de Honshu al nord i Shikoku al sud. El pont és una meravella sorprenent d'enginyeria amb una llargada de més de 13 km (8 milles) sobre l'oceà.

El pont també és un lloc esplèndid, fet que justifica que s'hi hagi construït un parc d'atraccions a la base.

La pujada vertiginosa i lleugerament esgarrifosa del Circuit del Cel,  amb unes vistes magnífiques, constitueix el millor aliment per a l'hora de màxima audiència de la televisió japonesa:

Peu d'imatge: L'espantós Circuit del Cel de Washuzan.

Tot i que no se sap encara d'on ve certament la relació que existeix entre el Brasil i aquesta àrea, cal remarcar que molts brasilers d'ascendència japonesa van ser empleats en les àrees industrials de les rodalies.

Les àrees rurals del Japó tenen una tirallonga de parcs per esbargir-s'hi i molts d'ells tenen temes ètnics que daten dels anys pròspers de l'època de la bombolla econòmica japonesa. Els viatges internacionals constituïen aleshores una novetat per a molts japonesos i els parcs d'atraccions temàtics donaven, i encara ho fan, una idea de las cultures estrangeres sense necessitat de viatjar a l'estranger.

La zona recòndita de Niigata, per exemple, va allotjar en un altre temps el poble de la cultura turca Kashiwazaki. En l'entretant, els habitants de Nagasaki, a l'extrem oest del Japó, podien visitar un parc temàtic amb rèpliques a escala real dels edificis patrimonials neerlandesos.

També és molt habitual al Japó construir parcs d'atraccions al tombant de monuments nacionals importants com ara el Gran pont de Seto. Fins i tot el mont Fuji té parc d'atraccions propi, el Fuji-Q Highland. En aquest parc, els amants del risc poden gaudir dels vessants del mont Fuji mentre suporten les forces de la gravetat a bord de les famoses muntanyes russes del parc.

Hem arribat a Fuji-Q!

 El parc brasiler Washuzan de la prefectura d'Okayama sembla que ha batut tots els rècords, nogensmenys. Els internautes japonesos el qualifiquen com el parc d'atraccions més rar del món.

La controvèrsia pel certificat de naixement presidencial provoca agitació social a Gabon

Protests in Libreville, Gabon against president Bongo on on December 20 - via OpGabon with permission

Protestes a Libreville, Gabon, contra el president Bongo el 20 de desembre – via OpGabon amb permís. [Text superior: El Front d'Oposició per el Canvi va convocar una nova protesta a la capital Libreville a les 13:00 h (1200 GMT) i manifestacions a tot el país de l'oest africà.]

El 20 de desembre van esclatar enfrontaments entre la policia i l'oposició [fr] a Gabon degut a les preguntes sobre la legitimitat del president Ali Bongo.

Un llibre recent anomenat “Noves qüestions africanes” (New African Affairs) del reporter francès Pierre Péan afirma que el president Ali Bongo té orígens nigerians [fr]. El llibre va ser rebutjat per les autoritats, que acusaren el reporter d'incitar a l'odi racial a Gabon. Els enfrontaments van acabar amb la mort d'un estudiant i diversos arrestos. Varies fotografies de la protesta i del seu impacte sobre els civils van anar circulant extensament per les xarxes socials de la blogosfera gabonesa, tal com aquesta:

Veritable o fals, recapitulació d'un cap de setmana tumultuós a Gabon http://t.co/hu4r9iWtya #Libreville #obs #Bongo @cbainier 

La pel·lícula veneçolana candidata als Oscars parla una llengua indígena

Lo que lleva el río de Mario Crespo és la candidata a l'Oscar a Millor pel·lícula estrangera… https://t.co/XR8tzauaSU

Lo que lleva el río, del director cubà-veneçolà Mario Crespo Dauna, és una pel·lícula veneçolana gravada gairebé íntegrament en warao, la llengua que parlen els indígenes del delta del riu Orinoco. La pel·lícula és la candidata de Veneçuela als premis de l'Acadèmia a la millor pel·lícula en llengua no anglesa.

 va escriure a Remezcla:

The story follows an indigenous woman named Dauna who is marked by difference within her community. Torn between her love for Tarsicio or her desire to pursue studies outside of her village, Dauna’s decision to challenge the expectations of her traditional culture lead to suffering and, ultimately, reconciliation.”

La història se centra en una dona indígena que es diu Dauna, marcada per la diferència dins la seva comunitat. Dividida entre el seu amor per Tarsicio i el desig d'estudiar fora del poble, la decisió de Dauna de desafiar les expectatives de la cultura tradicional la porten al sofriment i, en última instància, a la reconciliació.

La pel·lícula va ser seleccionada per formar part de l‘innovadora mostra del Festival de Cinema de Berlín NATIVe, a principis d'aquest any. A continuació trobareu el tràiler:

La presó iraniana d'Evin es convertirà en un parc

Cartoonist Touka Neyestani’s take on the news. Image produced for ICHRI, and used with permission.

La visió del caricaturista Touka Neyestani sobre la noticia. Imatge de l'ICHRI i emprada amb permís.

Aquest article va aparèixer a iranhumanrights.org i es publica aquí en col·laboració amb la Campanya Internacional pels Drets Humans a l'Iran (ICHRI).

L'alcalde de Teheran, Mohammad Bagher Ghalibaf va dir a mitjan mes de maig que la municipalitat de Teheran està preparada per començar les negociacions amb la Judicatura iraniana per convertir el complex de la presó d'Evin, al nord-oest de la ciutat, en un parc públic.

Durant dècades, la coneguda presó d'Evin ha estat un dels centres principals per a l'empresonament, interrogatori, tortura i execució dels presoners polítics iranians. Alguns dels pitjors testimonis sobre tortura i confessions forçades en aquesta presó estan relacionats amb al menys tres pavellons separats, que són dirigits pel Ministeri d'Intel·ligència i la Guarda Revolucionària (IRGC) sense control de la Judicatura iraniana.

Els 10 països més feliços del món estan tots a Amèrica Llatina

Classificació dels països més (i menys) feliços del món.

Resulta que la humanitat està bastant feliç. Això és el que diu l'últim informe d'emocions mundials de l'empresa d'enquestes Gallup, pel qual es van entrevistar més de 150.000 adults de 148 països durant 2014 sobre…

Gallup va entrevistar 150.000 adults a 148 països, fent preguntes com “Vas somriure o riure ahir?” o “Vas aprendre o fer quelcom interessant ahir?” per a construir un índex d'experiència positiva. Sorprenentment, segons Quartz, el difusor de notícies on es va publicar l'estudi, els deu països amb més emocions positives es troben tots a Amèrica Llatina, i van de Paraguai a Nicaragua.

L'estudi, que utilitza una escala del 0 al 100, indica que la mitjana mundial d'experiències positives durant l'any 2014 és del 71%, “la mateixa que durant el 2013 i més o menys s'ha mantingut des del 2006″.

El país amb menys experiències positives és Sudan (47%). Els nivells de felicitat també son baixos a Tunísia, Sèrbia, Turquia i altres, aparentment a causa de la guerra o altres tipus d'inestabilitat política.

A Bolívia i El Salvador, per exemple, el 59% dels enquestats va respondre “sí” a totes les preguntes sobre emocions (tant positives com negatives), cosa que dóna a aquests països un “nivell d'emotivitat” particularment alt.

HRW alerta del mal estat de la llibertat de premsa als Balcans occidentals

Després de gairebé un any investigant a la regió i fent entrevistes amb profunditat amb més de 80 periodistes, editors i propietaris de mitjans de comunicació independents, Human Rights Watch va publicar un informe el juliol de 2015 que indica que la llibertat de premsa a Bòsnia i Hercegovina, Kosovo, Montenegro i Sèrbia està sota amenaça.

Els resultats de l'informe assenyalen la impunitat i la manca d'acció de les autoritats davant d'amenaces, pallisses i, fins i tot, assassinats de periodistes i treballadors dels mitjans d'aquests països, i destaca que els mitjans independents sovint pateixen intervenció política i pressions financeres amb multes altes i lleis vagues.

In several cases journalists said they have continued to experience physical violence and abuse after their initial attack, again, often with impunity for their assailants. Journalists reporting on war crimes or radical religious groups in BiH, Kosovo and Serbia said authorities downplayed the seriousness of online threats they had experienced.[…]

Inefficiency and severe backlogs in the four justice systems impede timely adjudication of legal cases. Cases tend to drag on for years, creating an environment that can be used to the advantage of those who seek to stifle critical reporting through criminal acts of intimidation.

En diversos casos, els periodistes van dir que han continuat experimentant violència física i abusos després de l'atac inicial, un cop més, sovint amb impunitat dels agressors. Els periodistes que informen sobre crims de guerra o grups religiosos radicals a Bòsnia i Hercegovina, Kosovo i Sèrbia van informar que les autoritats minimitzen la gravetat de les amenaces en línia rebudes.[…]

La ineficiència i els greus retards dels quatre sistemes judicials impedeixen que els casos legals es resolguin de forma oportuna. Els casos acostumen a allargar-se durant anys, creant un ambient que pot fer-se servir en benefici dels que intenten silenciar reportatges crítics a través d'actes criminals d'intimidació.

Les recomanacions principals de Human Rights Watch per a les autoritats i els governs dels quatre països en qüestió, d'acord amb aquest informe, inclouen condemnar de forma pública i inequívoca tots els atacs contra periodistes i mitjans de comunicació, i garantir investigacions ràpides i exhaustives sobre tots els incidents d'aquest tipus. A més, recomanen garantir investigacions ràpides i imparcials en tots els atacs i amenaces contra periodistes i mitjans de comunicació, inclosos els delictes cibernètics. L'organisme que supervisa la vigència de les normes internacionals sobre drets humans també ha recomanat que la Unió Europea, a la qual els quatre països volen integrar-se, l'OSCE i el Consell d'Europa facin més atenció i prenguin mesures addicionals per instar les autoritats competents de Bòsnia i Hercegovina, Kosovo, Montenegro i Sèrbia a reaccionar adequadament a les amenaces dels mitjans de comunicació i garantir que els periodistes treballin en un ambient segur.

Descobreix l'«escopetarra», l'escopeta-guitarra

Si penses que d'un rifle no en pot sortir res de bo, has de conèixer l'«escopetarra», un híbrid que transforma dues armes letals (cadascuna en el seu camp), un rifle AK-47 i una guitarra, per a convertir-les en un instrument de pau.

En aquest Podcast el músic colombià César López explica com va crear l'«escopetarra» des del moment de la seva concepció, els inconvenients tècnics i el so característic d'aquest instrument:

El fet que els materials i la construcció de l'AK-47 siguin de baix cost ha fet que aquesta sigui l'arma més nombrosa del planeta. Es calcula que existeixen entre 35 i 50 milions de fusells d'aquest tipus, sense comptar els que es fabriquen cada any de manera il·legal.

“Primero, el AK-47 es el arma que más muertos le ha causado al planeta Tierra en toda su historia. Es el arma que se ha usado en Sudáfrica, Medio Oriente, Centro América, en Colombia”, dijo López en entrevista con la cadena estadounidense Univision.

La primera «escopetarra» es va crear en 2003 amb un rifle Winchester i una guitarra elèctrica Stratocaster. El rifle es desarticula, de manera que no es considera un arma i tampoc no es pot utilitzar com a tal.

Actualment hi ha una vintena d'«escopetarres» que han estat entregades a prominents músics i líders internacionals que advoquen per la pau, des de la banda colombiana Aterciopelados fins a la Unesco.

“Els estereotips es converteixen en un altre mètode de violència contra la dona nicaragüenca que ningú no regula”

En el seu assaig publicat al mitjà alternatiu Conexiones, Katya Najlis desenvolupa les idees que es generen al voltant de l'assetjament de les dones als carrers de Nicaragua. El text presenta múltiples exemples i reflexions que concorden amb la majoria de les idees que defensen el dret de les dones a Llatinoamèrica a circular lliurement sense preocupar-se pels riscos que deriven de les convencions socials que perpetuen la desigualtat de gènere:

Los estereotipos hacia la mujer nicaragüense se convierten en otro método de violencia que nadie regula. El machismo asume el cuerpo de la mujer como un objeto público. El uso de imágenes sexistas contribuye a esta realidad, violentándola de forma implícita y posicionándola como un objeto. […] Lamentablemente, algunas mujeres hemos llegado a pensar que es “normal” o que “por nuestra culpa” somos víctimas de este tipo de abuso, y es que los acosadores aprovechan las unidades de transporte –sobre todo las rutas–, para ofendernos sexualmente.

Els estereotips es converteixen en un altre mètode de violència contra la dona nicaragüenca que ningú no regula. El masclisme assumeix el cos de la dona com a un objecte públic. L'ús d'imatges sexistes contribueix a aquesta realitat, violentant-la de forma implícita i posicionant-la com un objecte. […] Lamentablement, algunes dones hem arribat a pensar que és “normal” o que “per culpa nostra” som víctimes d'aquest tipus d'abús, i és que els assetjadors aprofiten els mitjans de transport públics, i sobre tot els carrers, per a ofendre'ns sexualment.

L'Argentina crea un Registre d'intèrprets de llengües indígenes

DSC_9786-800x450Indígenes Pilagà de la província de Formosa a l'Argentina – Imatge: Laura Schneider

Seguint el cas de la Reina Maraz, una quítxua boliviana que va ser detinguda a l'Argentina durant tres anys sense saber-ne la raó, les Corts de la província de Buenos Aires han aprovat el Registre de traductors de llengües indígenes.

Segons una investigació de l'Instituto Nacional de Asuntos Indígenas (INAI) de l'any 2004-2005, basada en l'Enquesta complementària de comunitats indígenes, es va reconèixer l'existència de 38 comunitats originàries a l'Argentina. 

The most populous communities nationwide in descending order are: Mapuche with 113,680, Kolla with 70,505 and Tobas with 69,452 inhabitants. As for the smaller population, Quechua are 561, the Chulupí 553, the Sanavirón 528, the Tapiete with 484 and finally the Maimará with 178 inhabitants

Els pobles amb mes població a nivell nacional en ordre ascendent són: el poble Mapuche amb 113.680, el poble Kolla amb 70.505 i el poble Toba amb 69.452 habitants. Els d'inferior població són els pobles Quítxua amb 561, els Chulupí amb 553, els Sanavirón amb 528, els Tapiete amb 484 i, per últim, el poble Maimará amb 178 habitants.

Registres similars ja existeixen al Perú, amb el Registre d'intèrprets de llengües indígenes i natives, i a Bolívia, on la Llei general de drets i polítiques lingüístiques resumeix els seus objectius principals com: 

 1. To recognize, protect, promote, disseminate, develop and regulate individual and collective linguistic rights of the citizens of the Plurinational State of Bolivia.2. Generate public policies and institutional requirements for implementation, under the State Constitution, international conventions and legal provisions in force.3. Recover, vitalize, revitalize and develop the official languages at risk of extinction, setting actions for use in all instances of the Plurinational State of Bolivia.

1. Reconèixer, protegir, promoure, difondre, desenvolupar i regular els drets lingüístics individuals i col·lectius dels ciutadans de l'Estat Plurinacional de Bolívia.

2. Generar polítiques públiques i obligacions institucionals per la seva implementació, en el marc de la Constitució de l'Estat, convenis internacionals i disposicions legals en vigència. 

3. Recuperar, vitalitzar, revitalitzar  i desenvolupar els idiomes oficials en risc d'extinció, establint accions pel seu ús en totes les instancies de l'Estat Plurinacional de Bolívia. 

 

Documentant la lluita dels papús a Indonèsia

“Papuan Voices” és una iniciativa de suport en format vídeo que destaca [en] les lluites de la població de la Papua Occidental, una província d'Indonèsia. La Papua Occidental porta temps lluitant per arribar a ser un estat independent, encara que no s'informa extensament sobre el conflicte en els mitjans de comunicació.

papuan_voices

Activista contra la SIDA alliberada després d'haver sigut segrestada a Hondures

Keren Jemima Dunaway González [es], una adolescent d'Hondures i activista contra la SIDA que va ser segrestada a la ciutat de San Pedro Sula el dimarts, ha estat alliberada. 

Tres homes no identificats van agafar la Keren, de 18 anys, amb la seva mare a prop de les oficines de la Fundació Llaves, que ajuda a nens amb SIDA. González, mare de la Keren i directora de Llaves, va ser alliberada, però la Keren encara està captiva. 

La policia va dir [en] que els segrestadors demanaven un rescat però finalment la van alliberar després que la mare assegurés que la família no tenia diners.

San Pedro Sula es manté com una de les ciutats més violentes del món i té la mitjana més alta d'homicidi, 187 per cada 100.000 habitants, del 2014. 

 

Quina és la teva petjada de carboni?

Imatge del blog Esturirafi. Compartida amb permís.

Cada dia és més comú sentir a parlar del canvi climàtic: tothom en parla però poques vegades se'n coneix el veritable impacte. Moltes vegades hem sentit que estem contribuïnt entre tots a la destrucció del planeta, però com podem saber quina petjada de carboni estem deixant? Aquesta pregunta se l'ha fet la Ruth Abrain Sánchez al seu blog:

Para qué sirve

A nivel personal: para saber cuál es tu impacto sobre el medio ambiente. Por ejemplo, si consumes mucha electricidad y vas siempre en coche tu huella será alta. Es una manera situarnos en la escala eco-friendly 🙂

En aquest blog sobre ecologia, trobem una guia per calcular la nostra petjada de carboni (el CO2 que hem produït al llarg de la nostra vida) i ser tan respectuosos amb el medi ambient com ens sigui possible.

Com ens diu la blogger, només hem de seguir tres passos per obtenir un resultat: primer, s'ha d'aconseguir les dades necessàries relacionades amb l'electricitat, l'aigua, el gas, etcètera. Després continuem i busquem els factors per conèixer el total de consum de CO2 i, finalment, es fa el càlcul amb aquesta fórmula: Petjada de carboni = quantitat x factor d'emissió.

Amb aquesta informació, simple però útil, podem apropar-nos al medi ambient, conscients dels danys que causem i podem intentar reduïr-los tant com ens sigui possible.

Podeu seguir a la Ruth Abrain a Twitter.