Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

· agost, 2015

Articles de Notícies de agost, 2015

Assassinen a Mèxic un coordinador de la cerca dels estudiants d'Ayotzinapa

El passat dissabte 8 d'agost la policia va trobar Miguel Ángel Jiménez Blanco, de 45 anys, mort d'un tret al cap a l'interior del seu taxi.

La falta d'acció de les autoritats davant el problema de la delinqüència organitzada el va portar en 2013 a fundar un grup d’autodefenses a l'estat mexicà de Guerrero, i l'any següent una comissió d'aquesta agrupació va iniciar la recerca dels 43 estudiants de l'escola rural per a mestres de la comunitat d'Ayotzinapa que van desaparèixer el 26 de setembre de 2014.

La BBC li va fer una entrevista respecte aquest tema:

L'activista no va trobar els estudiants, però gràcies a la seva tasca s'han trobat 129 cossos que han sigut entregats a les autoritats per a la seva identificació.

Una dissenyadora de moda israeliana imprimeix la primera col·lecció en 3D del món

3D printed skirt, top, and shoes from the collection of Israeli fashion designer Danit Peleg. (Source: DanitPeleg.com)

Faldilla, top i sabates impreses en 3D de la col·lecció de la dissenyadora israeliana Danit Peleg. (Font: DanitPeleg.com)

La innovadora dissenyadora de moda Danit Peleg, de 27 anys, ha donat al món un nou tema de conversa. La creadora de la primera col·lecció de roba en 3D diu:

My goal was to create a ready-to-wear collection printed entirely at home using printers that anyone can get. I've spent the past year searching for the best solution.

El meu objectiu era crear una col·lecció a punt per ser emprada, impresa totalment a casa utilitzant impressores que qualsevol pogués aconseguir. He passat tot l'any buscant la millor solució.

I afegeix:
Just imagine the potential… if you're cold, print your own jacket. Traveling with no luggage? Just print your clothes in the hotel room. Will we soon be able to design, share, and print our own clothes directly from home?

Imagineu el potencial… Si tens fred, imprimeixes la teva pròpia jaqueta. Viatges sense equipatge? Doncs imprimeix la teva roba a l'habitació de l'hotel. Podrem dissenyar, compartir i imprimir la nostra pròpia roba directament des de casa en un futur proper?

El vídeo promocional, de 2 minuts de duració, en què Peleg mostra la seva col·lecció i explica el seu procés, va ser publicat a YouTube el 22 de juliol i a la pàgina de Facebook de Start-Up Nation el 29 del mateix més, i fins el moment ha rebut 4 milions de visites i ha estat compartit 65.000 cops.

La col·lecció està creada amb una mena de fil plàstic anomenat Filaflex, i amb una impressora Witbox. La impressió en tres dimensions es fa mitjançant una sèrie de capes i unions de materials per a crear un efecte d'acumulació de capes successives. La dissenyadora informa que cadascun dels vestits de Peleg va necessitar 400 hores per a imprimir-se; les sabates van necessitar més temps.

A mesura que la tecnologia d'impressió en 3D avanci i sigui més ràpida i assequible, els usuaris podran descarregar i imprimir els arxius a casa, com ho fan ara amb els patrons o motlles en 2D. Peleg prediu:

 

I think this is just the beginning. As technologies evolve, we will soon be all printing our own clothes at home.

Penso que això no és més que el principi. A mesura que les tecnologies evolucionen, aviat tothom imprimirà la seva pròpia roba a casa.

Així sona Michael Jackson en quítxua

La jove peruana Renata Flores Rivera, de 14 anys, s'ha convertit en tota una sensació a les xarxes socials amb les seves versions de cançons molt conegudes interpretades en quítxua. El vídeo de la versió de “The way you make me feel” del difunt Michael Jackson, que va gravar a les restes inques de Vilcashuamán, Ayacutxo, està a punt d'arribar al milió de visites a YouTube.

Amb set milions de parlants, el quítxua és la segona llengua indígena més parlada a Sud-amèrica (després del guaraní). Al Perú se la considera llengua oficial juntament amb l'espanyol, encara que només al voltant d'un 19% de la població la parla.

Va ser gràcies a la seva mare, Patricia Rivera, que treballa per a l’Associació Cultural Surca en un programa anomenat “Els joves també parlem quítxua”, que té l'objectiu d'informar els adolescents ayacutxans en la prevenció contra les drogues i difondre l'idioma ancestral de la regió andina, que Renata va començar a formar part de la iniciativa.

L'associació es va fundar fa 11 anys amb la intenció d'aconseguir, a través de l'art, un canvi d'actitud positiu en els joves i nens. La seva intenció, segons el diari El Comercio, és preservar el quítxua com a llengua ancestral.

En el seu article ¿Puede el quechua sobrevivir?, Ana Saroly afirma que el quítxua es va convertir en l'idioma unificador de l'imperi inca fa 600 anys, però que avui en dia corre el risc de disminuir la seva importància, i que per aquest motiu és important que les noves generacions l'aprenguin i se'n sentin orgullosos.

Els comentaris del mur de Facebook de la jove cantant son majorment positius, per exemple Ricky Anthony Ascoy Velarde diu: “Donem tots suport a la nostra llengua materna, sense discriminació, és única, gràcies PERÚ per la teva grandesa“.

I a Twitter ja comparteixen la versió en quítxua d'un altre clàssic del rock interpretat per Renata:

La propera cançó que prepara és Fallin’, d'Alicia Keys.

HRW alerta del mal estat de la llibertat de premsa als Balcans occidentals

Després de gairebé un any investigant a la regió i fent entrevistes amb profunditat amb més de 80 periodistes, editors i propietaris de mitjans de comunicació independents, Human Rights Watch va publicar un informe el juliol de 2015 que indica que la llibertat de premsa a Bòsnia i Hercegovina, Kosovo, Montenegro i Sèrbia està sota amenaça.

Els resultats de l'informe assenyalen la impunitat i la manca d'acció de les autoritats davant d'amenaces, pallisses i, fins i tot, assassinats de periodistes i treballadors dels mitjans d'aquests països, i destaca que els mitjans independents sovint pateixen intervenció política i pressions financeres amb multes altes i lleis vagues.

In several cases journalists said they have continued to experience physical violence and abuse after their initial attack, again, often with impunity for their assailants. Journalists reporting on war crimes or radical religious groups in BiH, Kosovo and Serbia said authorities downplayed the seriousness of online threats they had experienced.[…]

Inefficiency and severe backlogs in the four justice systems impede timely adjudication of legal cases. Cases tend to drag on for years, creating an environment that can be used to the advantage of those who seek to stifle critical reporting through criminal acts of intimidation.

En diversos casos, els periodistes van dir que han continuat experimentant violència física i abusos després de l'atac inicial, un cop més, sovint amb impunitat dels agressors. Els periodistes que informen sobre crims de guerra o grups religiosos radicals a Bòsnia i Hercegovina, Kosovo i Sèrbia van informar que les autoritats minimitzen la gravetat de les amenaces en línia rebudes.[…]

La ineficiència i els greus retards dels quatre sistemes judicials impedeixen que els casos legals es resolguin de forma oportuna. Els casos acostumen a allargar-se durant anys, creant un ambient que pot fer-se servir en benefici dels que intenten silenciar reportatges crítics a través d'actes criminals d'intimidació.

Les recomanacions principals de Human Rights Watch per a les autoritats i els governs dels quatre països en qüestió, d'acord amb aquest informe, inclouen condemnar de forma pública i inequívoca tots els atacs contra periodistes i mitjans de comunicació, i garantir investigacions ràpides i exhaustives sobre tots els incidents d'aquest tipus. A més, recomanen garantir investigacions ràpides i imparcials en tots els atacs i amenaces contra periodistes i mitjans de comunicació, inclosos els delictes cibernètics. L'organisme que supervisa la vigència de les normes internacionals sobre drets humans també ha recomanat que la Unió Europea, a la qual els quatre països volen integrar-se, l'OSCE i el Consell d'Europa facin més atenció i prenguin mesures addicionals per instar les autoritats competents de Bòsnia i Hercegovina, Kosovo, Montenegro i Sèrbia a reaccionar adequadament a les amenaces dels mitjans de comunicació i garantir que els periodistes treballin en un ambient segur.

Descobreix l'«escopetarra», l'escopeta-guitarra

Si penses que d'un rifle no en pot sortir res de bo, has de conèixer l'«escopetarra», un híbrid que transforma dues armes letals (cadascuna en el seu camp), un rifle AK-47 i una guitarra, per a convertir-les en un instrument de pau.

En aquest Podcast el músic colombià César López explica com va crear l'«escopetarra» des del moment de la seva concepció, els inconvenients tècnics i el so característic d'aquest instrument:

El fet que els materials i la construcció de l'AK-47 siguin de baix cost ha fet que aquesta sigui l'arma més nombrosa del planeta. Es calcula que existeixen entre 35 i 50 milions de fusells d'aquest tipus, sense comptar els que es fabriquen cada any de manera il·legal.

“Primero, el AK-47 es el arma que más muertos le ha causado al planeta Tierra en toda su historia. Es el arma que se ha usado en Sudáfrica, Medio Oriente, Centro América, en Colombia”, dijo López en entrevista con la cadena estadounidense Univision.

La primera «escopetarra» es va crear en 2003 amb un rifle Winchester i una guitarra elèctrica Stratocaster. El rifle es desarticula, de manera que no es considera un arma i tampoc no es pot utilitzar com a tal.

Actualment hi ha una vintena d'«escopetarres» que han estat entregades a prominents músics i líders internacionals que advoquen per la pau, des de la banda colombiana Aterciopelados fins a la Unesco.