Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Persones que dormen al carrer ocupen un centre cultural andalús a Barcelona

Imatge de la seu de l'antigua “Casa de Cádiz”, ara ocupada. Foto: Pere Montiel

A un centenar de metres de la icònica catedral de la Sagrada Família, visitada per milers de turistes a diari, un grup de persones sense llar ocupen un immoble conegut com “La Casa de Cádiz” a Barcelona. Segons explica al seu blog l'activista i impulsor de la iniciativa, Lagarder Danciu, després de més de deu anys d'abandó, des del passat 9 de novembre de 2018 i autogestionat pels mateixos usuaris, es desenvolupa un projecte que vol donar solució immediata a urgències de manca d'habitatge. Es tracta d’ajudar a persones a qui la vida ha girat l'esquena, oferint allotjament i resolent aquestes situacions d'una manera digna.

L'immoble va ser la casa regional dels migrants “gaditans” – així s'anomena als nascuts a la ciutat de andalusa – i és propietat compartida per l'Ajuntament de Cadis (70%) i el banc Bancaixa (30%). La coexistència d'un projecte d'aquestes característiques en un barri cèntric i turístic, no és fàcil: A partir de les denúncies d'alguns veïns, la policia s'ha presentat en diverses ocasions per a detenir les obres de condicionament i també per una denúncia d'usurpació d'immoble.

Tot i que continua el procés de venda de l'antiga casa regional, l'Ajuntament de Cadis ha intercedit i ha fet una oferta al col·lectiu “okupa” de “cessió temporal sense ànim de lucre”. Els sense sostre veuen l'oferta amb recel, perquè se'ls demana que es constitueixin en una associació legal.

‘Kichi’ cedeix temporalment la casa Cádiz a Barcelona a un grup okupa

El moviment okupa a Barcelona

Tal com podem llegir a la Viquipèdia, la paraula okupar i els seus derivats defineixen l'ocupació d'immobles i solars abandonats, sense comptar, inicialment, amb el permís de la propietat . A l'estat espanyol, el fenomen de la “okupació” va començar a Catalunya, concretament a la ciutat de Barcelona, als anys 80. Estava vinculat al squatting que es va estendre per l'Europa democràtica, als anys 70.

Segons explica el diari Público en un dels seus articles – en espanyol -, l'any 1984, per primera vega es feia una acció d'aquestes característiques. Un grup de joves d'estètica punk va “okupar” un centre d'atenció sanitària que portava 18 anys sense cap ús, a Barcelona. Eren temps en els quals l'atur juvenil rondava el 40% i els preus dels lloguers es disparaven. A l'any següent, el fenomen s'estenia per les zones industrialitzades de l'estat, especialment al País Basc i Madrid.

El moviment “okupa” va anar evolucionant, prevalent valors relacionats amb l'autogestió i l'absència de lideratges unipersonals. Des de llavors, reivindica el dret a un habitatge digne, la lluita de classes, el feminisme, l'antifeixisme i la difusió de valors socials i culturals alternatius.

La hora de la cena en Casa de Cádiz. Los integrantes se reúnen alrededor de la mesa. Foto: Pere Montiel

Tasques habituals i activitats culturals es donen la mà a Okupa Casa Cádiz

Les persones que participen en el projecte duen a terme les tasques habituals com la cuina, la neteja o la bugaderia. Es tracta de posar en valor les seves capacitats i la seva integritat com a éssers humans. Un comitè format pels mateixos residents avalua aquestes activitats que sumen punts per a les estades a “Okupa Casa Cádiz“.

La participació en les tasques de la casa és molt important a #OkupaCasaCadiz. Reforçar hàbits i fer a les persones sense llar sentir com a seu el projecte. Les institucions ens tracten com si no fóssim capaces de fer res.

Es realitzen activitats per a residents a Okupa Casa Cádiz. Per exemple, s'ofereix el taller LandArt relacionat amb les habilitats artístiques, on les alumnes i alumnes gestionen les seves emocions a través de la pintura i obliden la duresa de la vida de carrer, durant un temps.

Taller de pintura LandArt en #OkupaCasaCadiz. Les persones sense llar aprenem a gestionar les nostres emocions a través de l'art.

En altres activitats, els refugiats polítics i econòmics reben classes de català i espanyol, i se celebren concerts musicals de rap, punk o música d'autor.

El duo de hip hop “No somos tu rollo” actuando en Okupa Casa Cádiz. Foto: Pere Montiel

A Okupa Casa Cádiz reivindiquen remunicipalizar els serveis socials a Barcelona

Lagarder Danciu, denúncia “la passivitat de les institucions que han delegat les seves funcions en les empreses privades”. La remunicipalización dels Serveis Socials és la principal reivindicació d'”Okupa Casa Cádiz”, coincident amb la d'altres col·lectius relacionats amb el anticapitalisme i l'habitatge “digne”.

El activista, Lagarder Danciu, nos muestra a Ronny. Foto: Pere Montiel

Són molt crítics amb la gestió privada d'aquests serveis, mitjançant concursos d'adjudicació pública oferts per l'Ajuntament de Barcelona. Segons denuncien, la situació que no ha canviat des de fa anys, ni amb l'arribada l'alcaldia de la plataforma ciutadana, “Barcelona en Comú”, al 2015.

Colau admet que no podrà municipalitzar l'atenció domicilària.

Un altre aspecte destacat del projecte és la denúncia de l'especulació immobiliària i la vulneració del dret constitucional a un habitatge digne. Molts dels usuaris d'”Okupa Casa Cádiz” provenen de desallotjaments produïts per la forta especulació i la pujada desmesurada dels lloguers.

Segons l’últim cens realitzat l'any 2018 per l'Ajuntament de Barcelona, a la ciutat dormen al ras, 956 persones i 2.130 allotjades en equipaments. Aquest informe diu que el fenomen del sensellarisme es fonamenta en diferents causes, com són l'augment del preu dels lloguers residencials, la insuficient oferta d'habitatge públic i la precarització del mercat laboral.

Malgrat obtenir ingressos, el nombre de persones que tenen feina i dormen al carrer o en recursos socials augmenta, i s'ha passat del 5% al 14,3% en només cinc anys (2012-2017).

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.