La tribu amazònica dels Matsés crea una enciclopèdia de medicina tradicional

El poble Matsés del Brasil i el Perú ha creat una enciclopèdia de 500 pàgines sobre la seva medicina tradicional!

La selva amazònica sustenta milions de plantes que podrien ser ingredients fonamentals en medicaments que encara no han estat descoberts. Per aquesta raó, moltes empreses farmacèutiques, i fins i tot el govern dels Estats Units, financen projectes per desenvolupar nous fàrmacs a partir de l'estudi del coneixement que tenen els xamans i sanadors nadius de la zona sobre les plantes indígenes.

El poble Matsés, que viu al Perú i al Brasil, ha creat una enciclopèdia mèdica de més de 500 pàgines que cataloga les seves pràctiques de medicina tradicional i preserva el coneixement ancestral per les generacions més joves. La majoria dels xamans són ancians i no tenen aprenents, de manera que quan morin també desapareixerà un gran coneixement.

No obstant això, per evitar la biopirateria, aquesta informació continua sota la custodia del poble Matsés; només està disponible en la llengua nativa i només es distribueix dins dels poblats de la tribu. Les mesures de protecció també inclouen: “no emprar nombres científics per identificar espècies de plantes locals i no descriure cap planta en detall, de manera que els forasters no puguin identificar-les”.

“L'Enciclopèdia de Medicina Tradicional dels Matsés suposa la primera vegada que els xamans d'una tribu amazònica creen una transcripció completa del seu coneixement de medicina escrita amb les seves pròpies paraules i en la seva llengua”, va indicar Christopher Herndon, president i cofundador d’Acaté, en una entrevista amb Mongabay. 

Segons Pachamama Alliance (una comunitat mundial amb l'objectiu de crear un futur sostenible) la salut i el benestar del món occidental sovint costen un alt preu als pobles indígenes. Les tribus de la selva tropical estan en risc de perdre el control sobre els seus recursos a causa de les companyies farmacèutiques, que s'han adonat que la seva investigació genera millors resultats si cooperen amb indígenes i tenen accés a la seva saviesa.

Once the pharmaceutical companies have developed the drug, they file patents claiming exclusive rights to the medical use of the plant – hence limiting or even denying access to the plants that indigenous peoples have relied upon for centuries.

Un cop desenvolupat el fàrmac, les companyies farmacèutiques presenten patents reclamant els drets exclusius de l'ús mèdic de la planta, i per tant limitant, o fins i tot denegant l'accés a les plantes que els pobles indígenes han emprat durant segles.

Per aquest motiu, en 2010, la dècima Conferència de Parts (COP) del Conveni sobre Diversitat Biològica va adoptar el Protocol Nagoya sobre Accés i Participació en els Beneficis, que aborda específicament la qüestió de la bioprospecció i els drets dels pobles indígenes a accedir als recursos forestals, la propietat intel·lectual i la compensació adequada.

Acaté, una organització sense ànim de lucre amb seu a San Francisco, va ajudar els cinc xamans que van compilar l'enciclopèdia. En ella, cada entrada està classificada pel nom d'una malaltia i inclou explicacions sobre com reconèixer-la segons els símptomes, entendre els seus orígens i saber com preparar els medicaments de plantes específiques per emprar-les com a tractament. Les entrades també informen els lectors sobre opcions terapèutiques alternatives.

La idea darrere del projecte és aconseguir que les tribus siguin menys dependents de doctors convencionals i fàrmacs occidentals, i d'aquesta manera mantenir el seu autoabastiment.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.