Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

A la Síria controlada per Assad, el discurs oficial és que “no hi ha casos de Covid-19″

Nord-est de Daraa 2015. Foto de Mousa Mohamed, reproduïda amb permís.

Després de nou anys d'una mortífera guerra civil, el sistema sanitari de Síria amb prou feines funciona. En els territoris controlats pel president Baixar al-Assad, les autoritats neguen la presència de Covid-19.

Segons la Universitat Johns Hopkins, el país té 439 casos confirmats i 21 morts a 15 de juny, però el discurs sobre el terreny de l'estat mostra de quines maneres nega i reprimeix la realitat de la Covid-19.

En Walid Abdullah, de 23 anys, diu que l'estat fins i tot ha suggerit posar fi a les vides d'aquells que es  sospita que puguin tenir Covid-19. Global Voices fa servir un pseudònim, ja que així ho ha demanat aquesta persona per protegir la seva identitat. En una conversa telefònica, Abdullah ha explicat a Global Voices que el 13 de maig va trucar a l'hospital nacional de Daraa, al sud de Síria, per informar sobre un cas sospitós de coronavirus. Quan va demanar quins passos havia de seguir, el treballador de l'hospital governamental que havia contestat el telèfon li va dir: “Dispari-li un tret, no tenim cap cura per ell”, segons Abdullah.

Va decidir acabar la trucada aviat. Òbviament la idea de disparar un pacient sospitós de Covid-19 quedava fora de la qüestió: “Morir per Covid-19 era més honorable que no pas posar un peu en un hospital públic”, va dir Adbullah a Global Voices.

Aquest testimoni angoixant ha estat corroborat per altres fonts. En un article publicat el 10 de març a The Voice of the Capital [en català, Les veus de la capital], un diari independent sirià, el personal mèdic del Ministeri de Salut de Síria declarava que “a l'hospital governamental al-Mujtahid de la capital, Damasc, s'estaven duent a terme actuacions per acabar deliberadament amb aquells que es sospitava que tinguessin el virus, donant-los una dosi addicional de drogues (anestèsics)”.

Aquesta afirmació també s'ha vist a les xarxes socials:

[Hem rebut la] informació que a l'hospital al-Mujtahid de Síria s'acaba amb els pacients a qui hores abans se'ls ha diagnosticat coronavirus…

Al mateix article també se cita a una persona de l'hospital al-Mouwasat de Damasc que confirma aquesta denuncia: “Aquesta manera de posar fi es duu a terme en la més absoluta discreció, i pels metges que fan el seguiment dels casos sospitosos de contagi”.

L'enfocament desesperat del règim d'Assad per afrontar la Covid-19 s'assembla a d'altres estratègies cruels que van fer servir durant la guerra d'Assad, que va deixar 586.100 morts, prop de 100.000 detinguts i desapareguts per la força i 5,6 milions de refugiats arreu del món.

A la publicació de Facebook de Firas al-Ahmad, actualment eliminada, es pot llegir: “Ara què en penses [d'aquesta idea]? Necessitem posar franctiradors per obligar a la gent a estar a casa seva? Enteneu-ho gent, enteneu-ho!”

Les institucions dels mitjans de comunicació assadistes van reflectir la mateixa mentalitat en la cobertura mediàtica que van fer sobre el coronavirus. A l'inici del brot, Firas al-Ahmad, un reporter de la televisió estatal Syrian News channel (al-Ikbariyah Syria) va fer una publicació, en to d'amenaça, a la seva compta personal de Facebook dirigida a aquells que desafien la quarantena:

 

 

 

“وهلأ شو رأيكن بالحكي ضروري ننصب قناصات لتنضب الناس ببيوتا، لك افهمو يا ناس افهمو” في تهديد مباشر منه للناس للالتزام بمنازلهم بالقوة.”

“Ara què en penses [d'aquesta idea]? Necessitem posar franctiradors per obligar a la gent a estar a casa seva? Enteneu-ho gent, enteneu-ho!”

La publicació ja ha estat eliminada, però n'ha quedat una captura de pantalla com a prova.

El brot del virus i la supervivència del règim

El règim d'Assad deu la seva supervivència als seus aliats clau, incloent-hi Iran. Amb pocs aliats a la regió, Iran també es recolza sobre Síria.

El mes de febrer, Iran va esdevenir un dels països més afectats per Covid-19 al món i una possible font de contagi al Líban, Iraq i Síria, on les tropes iranianes han tingut contacte físic a través de la cooperació militar. A més, els pelegrins iranians i els turistes religiosos han continuat visitant els llocs sagrats de Damasc fins a la primera setmana de març, com relata Zaki Mehchy, coautor d'un estudi publicat el març per la London School of Economics and Political Science (LSE).

Tot i això, el règim d'Assad ha seguit una política de desinformació, prevaricació i negació pel que fa al nombre de víctimes de Covid-19.

En una entrevista feta pel Syrian News Channel el 13 de març, el ministre de Salut Nizar Al-Yaziji es reiterava en negar l'existència de casos de Covid-19 a Síria, i deia: “Gràcies a Déu, l'Exèrcit Àrab Sirià ha netejat molts gèrmens de la terra de Síria”:

El primer ministre de Salut no va anunciar el primer cas de Covid-19 fins al 22 de març, fet que va causar ressentiment i còlera entre els sirians que havien observat com el règim d'Assad mentia i mantenia una política de negació. En un article publicat en el lloc web de notícies independents Syria 24, en resposta a les declaracions de Yaziji, un ciutadà va preguntar commogut “no havies dit en les teves declaracions que tots el gèrmens s'havien eliminat?”

Tanmateix, el règim ha continuat donant nombres inversemblantment baixos.

En una declaració de l'1 d'abril, la Coalició Nacional per a les Forces de la Revolució i l'Oposició Siriana va fer una crida a la comunitat internacional per pressionar el règim perquè revelés dades verificades sobre els casos de Covid-19.

Accentuant la suposada existència d'un gran nombre de víctimes, la coalició va escriure:

” إن المعلومات الميدانية التي تصلنا، تؤكد تفشي الفيروس بأعداد هائلة، بحيث بات من الصعب السيطرة على هذا الوباء”

La informació recollida sobre el terreny confirma que la xifra de propagació del virus és elevada, cosa que dificulta el control de l'epidèmia.

Un sistema sanitari trencadís

El reconeixement de la pandèmia és un deshonor pel règim d'Assad perquè obliga a les autoritats a admetre que el sistema sanitari és inexistent.

Segons l'estudi de l'LSE, s'estima que el nombre màxim d'infectats de Covid-19 que el sector sanitari sirià pot tractar és només de 6.500 en una nació de 17,5 milions d'habitants. Si els casos en superen la capacitat, el sistema sanitari, ja desgastat per la guerra, probablement col·lapsarà.

Al llarg de la guerra, els atacs militars han causat grans danys al sector sanitari. Les dades de l'Organització Mundial de la Salut i del Ministeri de Salut Sirià ens mostren que només 58 dels 111 hospitals públics del país són totalment operatius.

Les dades també adverteixen que fins al 70 % dels treballadors sanitaris han marxat del país com a migrants o refugiats, mentre la resta sol estar subjecta a restriccions, incloent-hi interferències militars i polítiques.

Informe de drets humans: el règim d'Assad va matar 669 treballadors sanitaris, 83 dels quals van morir com a conseqüència de la tortura que van patir.

Covid-19 enmig del desastre humanitari actual

Potser el repte més gran que molts sirians enfronten és l'acumulació de desastres: la guerra, una pandèmia i la fam. El 26 de juny, les Nacions Unides va advertir que Síria està fent front a una crisi de fam “sense precedents”, i que necessita prendre mesures urgents per evitar la propagació de la Covid-19.

Segons el Programa Mundial d'Aliments, el preu del menjar havia pujat un 11% el mes de maig respecte l'abril, i un 133% respecte del mateix període de l'any 2019. L'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA, per les seves sigles en anglès) va confirmar aquesta situació en un informe del 12 de juny:

Falta equip de protecció pel personal. Una crisi de fam sense precedents. Una nova generació que només coneix la destrucció i la misèria. Una significativa falta de finançament. Llegeix què han dit les agències de les Nacions Unides sobre la situació humanitària a Síria.

Mentre la situació econòmica es deteriora, Ali al-Ahmed, de 28 anys (també va demanar fer servir un pseudònim per protegir la seva identitat) i de la ciutat de Daraa va dir a Global Voices en una entrevista per telèfon que “la situació és dolenta, no importa quantes hores treballis, encara que guanyis 10.000 SYP per dia [entre 1 i 5 dòlars] no serà suficient”. Ahmed va dir que gran part de la gent s'ha vist forçada a abstenir-se de molts articles bàsics pels preus exorbitants que tenien.

La pandèmia actual, que es mou entre un sistema sanitari trencat per la guerra i una situació econòmica que ha deixat a molts sirians en la pobresa, empeny el país cap a un territori desconegut i catastròfic.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.