Revivint l'bokator, l'antiga art marcial de Cambodja

Un aprenent de l'bokator a la província de Kampong Chhnang. Fotografia i llegenda de Hy Chhay / VOD

Aquest article editat per Ouch Sony i Danielle Keeton-Olsen és de VOD News, una pàgina de notícies independents de Cambodja i s'ha tornat a publicar a Global Voices per mitjà d'un acord de continguts compartits.

Després de sobreviure al règim dels khmers rojos enterrant l'equipament d'aquesta pràctica, l'Om Yom, un dels pocs mestres que queden de l'art marcial cambodjana l’bokator, es dedica a entrenar la nova generació. Somia amb fer créixer l'esport i posar-lo al nivell de les arts marcials d'altres països.

Gairebé a punt de desaparèixer durant l'era dels khmers rojos, l'bokator comença a guanyar popularitat a Cambodja, en part gràcies a la perseverància d'en Yom, de 67 anys, i els seus companys de pràctica.

L’bokator, també anomenat bokator, és l'art marcial més antiga que encara es practica a Cambodja i és una part important del llegat cultural de la província de Kampong Chhnang. Aquesta antiga art marcial combina tècniques físiques fent servir els colzes, genolls i punys, com també l'ús d'armes. S'utilitzava com a tàctica de combat en anteriors guerres, a més de ser una font d'entreteniment i de pràctica espiritual.

La presència de l’bokator a Cambodja va anar minvant conforme el país passava per períodes de guerra i protestes socials. Sota el règim dels khmers rojos, artistes i atletes corrien perill de ser assassinats perquè eren considerats l'èlit urbana del país. És per aquest motiu que l’bokator gairebé va desaparèixer.

Avui dia, els aprenents demostren les seves habilitats al club de l'bokator de la capital de la província de Kampong Chhnang, entonant i repetint les instruccions d'en Yom. En una exhibició d'un combat d'espàrring, una noia desarma els seus dos companys imitant els moviments que els mestres haurien utilitzat antigament durant lluites mortals. Començant amb dos vares de combat, la noia desarma els seus companys escombrant de costat amb la vara, esquivant i agafant-los les vares amb agilitat, i quan els nois finalment li aconsegueixen prendre la seva, passen a lluitar donant colzades i cops de peu alts.

Originari de la província de Kampong Chhnang, en Yom s'ha passat els últims 10 anys entrenant joves lluitadors amb l'esperança que l'bokator sigui reconegut patrimoni cultural de la UNESCO, un reconeixement molt esperat que té un rol fonamental en les arts marcials sud-asiàtiques.

Diu que ha estat entrenant alumnes gratuitament des de 1993. Primer va començar a entrenar els seus companys i després va deixar la seva feina creant motlles d'estàtues per pagodes i altres estructures i va obrir un club a la ciutat de Kampong Chhnang l'any 2004. El club es va registrar formalment l'any 2011.

A més d'entrenar aprenents, en Yom ha treballat amb altres defensors de l'bokator, ha recopilat informació de mestres i l'ha compartida tant com ha pogut amb Phnom Penh i altres part interessades a preservar l'art marcial arreu del món.

We have struggled these last 10 years to tell [everyone] that this is ours. We need to write down [the techniques]. We need to gather and not use only what belongs to me, because we have plenty [of information out there].

Durant aquests últims 10 anys ens hem esforçat per donar a conèixer (a tothom) que això és nostre. Hem de deixar per escrit (les tècniques). Ens hem de reunir i no només utilitzar el que em pertany, perquè en tenim molta (d'informació disponible arreu).

Ke Som On, mestre de l’bokator de 80 anys, a casa seva al districte Rolea Ba'ier de la província de Kampong Chhnang. Fotografia i llegenda de Danielle Keeton-Olsen / VOD

Definida per la història de l’bokator

L'antiga ciutat de Longvek, actualment en el districte de Kampong Tralach a la província de Kampog Chhnang, ers coneguda històricament com a punt de trobada per estudiosos, experts en arts marcials i altres acadèmics, i ha servit de centre militar del país des de finals de l'era angkoriana fins a l'actualitat.

En Yom, un nadiu de Kampong Chhnang, ens explica que el seu avi va ensenyar l'bokator al seu pare i li va concedir una medalla d'or lligada a una corda, un símbol de destresa de l'art marcial. Com que l'bokator era tan important pels seus avantpassats, en Yom creu que és la seva responsabilitat reviure i preservar la tradició.

I have a family line of martial arts trainers in my father and my grandfather, so I think we should do everything (to conserve and develop the sport).

Tinc un llinatge familiar d'entrenadors d'arts marcials per part del meu pare i del meu avi,  o sigui que crec que hem de fer tot el possible (per conservar i fer créixer l'esport).

Uns quilòmetres més enllà de la ciutat provincial, un altre mestre, en Ke Som On de 80 anys, diu que finalment s'ha retirat aquest any de la pràctica de l'bokator perquè tenia problemes respiratoris.

Havia començat només feia cinc anys a tornar a entrenar les habilitats que se li havien ensenyat de petit quan tenia vuit anys i se li havien quedat gravades en la ment.

Tal com el seu company, la família d'en Som On li va transmetre els coneixements de l'art marcial. El va entrenar el seu oncle que era membre del moviment Khmer Issarak que lluitava per aconseguir la independència del règim colonial francès.

En Som On no volia entrenar els seus fills o altres aprenents en l'art marcial. Però en els últims cinc anys es va implicar amb l'bokator altra vegada perquè en Yom, un veí, li demanà amb insistència que compartís les seves habilitats.

Modernitzant un «tresor»

Vath Chamroeun, secretari general del Comitè olímpic de Cambodja, diu que la agència esportiva de la nació ha treballat amb altres mestres més vells durant anys per trobar els mestres restants i compilar els seus coneixements en llibres d'arts marcials.

Quan en Som On va començar a entrenar fa dècades, la néta d'un mestre solia mirar i de vegades participava en sessions d'entrenament de l'bokator.

Ara amb 80 anys, la Sao Von encara recorda com mirava el seu avi practicar l'bokator i provava d'imitar els moviments darrere de casa seva. Quan va fer 15 anys, el seu avi la va convidar a entrenar amb els homes, tot i que molts gent del poble la criticava, explica.

La Von diu que ja no pot brandar una vara o pegar tan fort com abans. Diu que la seva memòria també està empitjorant i els seus pensaments vaguen durant l'entrevista.

Sao Von, de 80 anys, a casa seva al districte de Role Ba'ier de la província de Kampong Chhnang. Fotografia i llegenda de Danielle Keeton-Olsen / VOD

Chamroeun explica que mentre recopilen coneixements de les antigues tradicions, el comitè també està modernitzant l'esport, creant una estructura administrativa, organitzant competicions anyals i establint règims d'entrenament adequats que segueixin les regles oficials. I des de l'any 2015, tècniques selectes incloent tàctiques d'armes s'han incorporat en els programes d'entrenament militar de Cambodja.

L'esport ara és reconegut per l'Associació mundial d'arts marcials i serà inclòs en els jocs sud-asiàtics de 2023, però l'estatus de patrimoni intangible de la UNESCO encara n'exclou l'esport.

Nous successors

A mesura que els seus alumnes milloren, en Yom té ganes de desenvolupar les seves habilitats i dur-los a competicions i festivals. Diu que sacrifica molt temps i energia a fer créixer tant l'interès general per l'esport com l'afinitat única de la província de Kampong Chhnang per l'bokator.

La Tho Srey Nich, de 17 anys, és un alumne al clud d'en Yom i diu que ha estat practicant l'bokator durant quatre anys tot i que en un principi als seus pares no els feia gràcia el seu interès per l'esport.

Quan va començar a practicar l'bokator, la seva família, amics i veïns el consideraven un esport d'homes i l'intentaven dissuadir d'entrenar.

Whenever they talk [about me], I don’t care, because the important thing is that I love things that are left behind by our ancestors.

Sempre que parlen (de mi), no en faig cas, perquè el que és important és que m'estimo les coses que ens han deixat els nostres avantpassats.

En Yong Tak, de 21 anys, ha entrenat durant 10 anys i s'ha convertit en un dels millors lluitadors al club de Kampong Chhnang. Els seus pares tampoc volien que es dediqués a l'bokator en un principi tot i ambdós haver practicat l'art marcial quan eren joves.

En la demostració final de l'aprenent, en Yom mira com en Tak fa una tombarella enrere amb ganivets a les mans. No és un moviment que el vell mestre li hagi ensenyat.

“Jo no em sé moure com ell”, diu en Yom, creient que la creativitat del seu aprenent és un signe de l'evolució de l'esport.

Aprenents de l’bokator a la província de Kampong Chhnang. Fotografia i llegenda de Hy Chhay / VOD

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.