La màgia del paper i la tinta: conversa amb l’artista irano-americana Hadieh Shafie

, paper enrotllat amb el text persa Eshgh "Amor/Passió" escrit a mà i imprès, acrílics i tinta a l’aigua, dimensions 91,4 x 11,4 cm (36” x 4 1/2”) 2015

7 colors, paper enrotllat amb el text persa Eshgh “Amor/Passió” escrit a mà i imprès, acrílics i tinta a l’aigua, dimensions 91,4 x 11,4 cm (36” x 4 1/2”) Museu de Brooklyn. Copyright Hadieh Shafie.

Hadieh Shafie va néixer a l’Iran i es va criar als Estats Units, i li fascina reimaginar la forma dels llibres. També li interessen el dibuix de formes textuals i l’exploració del poder emotiu dels colors, a més de «buscar noves formes de fer desaparèixer l’espai que hi ha entre el dibuix i l’escultura».

Les seves obres es poden trobar al Metropolitan Museum of Art de Nova York i al Brooklyn Museum of Art, entre d’altres. L’octubre del 2019, la seva obra Transition 7 es va incloure a la subhasta d’art modern i contemporani d’Orient Mitjà del Christie’s.

El seu treball en paper és expressiu i molt laboriós. Convida el públic a un món imaginari, que a la vegada és ordenat i lògic: un món de capes on, amb cada visita, el públic coneix una part de la seva visió del món, la seva tècnica i complexitat conceptual i la màgia del paper i la tinta. És un viatge que sembla no tenir fi. L’ús que fa de les paraules i les frases és diferent del que en fa la cal·ligrafia persa o aràbiga; més aviat és una porta cap a una nostàlgia sense resoldre, un lloc on l’artista busca les seves memòries i identitat en un món en pau i harmonia.

En una entrevista amb Global Voices, Hadieh Shafie va parlar sobre la seva tècnica, el seu procés creatiu i la seva connexió amb Iran. Tot seguit, alguns fragments de l’entrevista: 

9) Grid, Cut, Blue 1, (vista detallada de costat) paper i tinta sobre panell 40" X 30" X 3,25" / 101.5 X 76.2 X 8.2 cm, 2017, Col·lecció privada, Emirats Àrabs Units

Spike 10, paper enrotllat amb el text persa Eshgh “Amor/Passió” escrit a mà i imprès, acrílics i tinta a l’aigua, 12” de diàmetre x 6” de profunditat, col·lecció privada, EUA. Copyright: Hadieh Shafie.

Omid Memarian: Una de les composicions més reconegudes i que domina la teva obra, és aquella on fas servir paper de colors enrotllats i apilats. Quin va ser el procés que vas seguir per fer-los?

Hadieh Shafie: My medium is paper. I like to rethink the ideas around drawing, painting and sculpture. 

While focused on painting, I took paper-making and printmaking courses in undergraduate and enjoyed both processes. I liked how paint and ink would absorb into paper. When I moved to Brooklyn to attend the MFA program at Pratt in the winter of 1993, I was faced with serious financial constraints. At the time, since I had already found working on paper rewarding, I made the decision to work entirely with paper and drawing as I also thought it would be economical. At the same time, I was very interested in illuminated manuscripts and so it felt natural to explore the medium.

The paper scroll works came about from a series of works I was doing as an intervention performance in the early 2000’s, inspired by the children’s story “The Little Black Fish”.

In these performances, I would copy pages from the story, highlight and translate a sentence, then leave the page in a public space for someone to find.

I would leave them in books in public libraries, cafés and stores. I continued this exploration in my studio. I folded pages from the book into cracks of the floors and walls. I had a found table with a missing bolt that connected the leg to the tabletop. In order to get the pages of the book into that space, I had to roll the paper. When I did that, it was an “Aha” moment, and that is how the rolled paper works started. Later, a series of works based on these initial explorations were exhibited at School 33 Art Center in Baltimore in a juried exhibition by Allison Knowles, the renowned Fluxus artist. 

Hadieh Shafie: La meva matèria prima és el paper. M’agrada replantejar-me les idees que hi ha al voltant del dibuix, la pintura i l’escultura. 

Mentre estava centrada en la pintura, vaig fer uns cursos de pregrau d’elaboració de paper i gravat i em van agradar molt tots dos processos. Em fascinava la manera com el paper absorbia la tinta i la pintura. Quan em vaig traslladar a Brooklyn per assistir al Màster de Belles Arts (MFA) al Pratt l’hivern del 1993, afrontava greus problemes econòmics. En aquella època, com que ja m’agradava molt manipular el paper, vaig prendre la decisió de treballar només amb el paper i el dibuix, ja que també em seria més econòmic. Alhora, també estava molt interessada en els manuscrits il·lustrats, així que em va semblar natural explorar-lo.

Les obres de paper enrotllat van sorgir d’una sèrie d’intervencions artístiques que vaig fer a principi dels 2000, inspirada en el conte infantil El peixet negre (The Little Black Fish, en anglès).

En aquestes representacions, copiava pàgines de la història, subratllava una frase i la traduïa, i llavors deixava la pàgina en algun lloc públic perquè algú la pogués trobar.

Les deixava dins dels llibres de biblioteques, cafeteries i botigues. Vaig continuar aquesta exploració en el meu estudi. Doblegava les pàgines dels llibres i les posava dins de les escletxes del terra o de la paret. Vaig trobar una taula que li faltava el pern que connectava la pota amb el tauler. Per poder posar les pàgines de paper en aquell espai, vaig haver d’enrotllar el paper. Quan ho vaig fer, em vaig dir «Això mateix!», i així és com van començar les obres amb paper enrotllat. Més tard, una sèrie d’obres que es basaven en aquesta exploració inicial es van exposar a l’School 33 Art Center, a Baltimore, una exposició amb jurat d’Allison Knowles, l’artista coneguda com a Fluxus.

Hadieh Shafie en el seu estudi. Fotografia feta per Erin Collett.

Hadieh Shafie en el seu estudi. Fotografia feta per Erin Collett.

OM: Fas servir paraules perses en moltes de les teves obres, però no de la manera en què estem familiaritzats amb la cal·ligrafia persa o àrab. És com si les paraules tinguessin una narrativa lligada al paper. Quina és la teva connexió amb les paraules, i més concretament amb eshgh, la paraula persa per amor?

HSH: I zeroed in on the word “eshgh”, because I felt it had lost its meaning. Drawing the form over and over again is a meditative performance. I have developed several series in my drawing practice. As of today, there is the “Grid Series”, which is ink on paper.

There is also the “Draw, Cut and Peel” series, which are ink and acrylic drawings of text and colors on museum board where the surface is scored, cut and then peeled to create a dimensional surface. And most recently the “Draw, Cut and Rotate” series, which is pencil on museum board with concentric circles that are finally rotated to create seismic lines and abstract the writing of the text.

I am interested in abstracting and obscuring language.  

In the paper roll series, I hide handwritten and printed text within the concentric rings of paper strips. I not only hide, but sometimes partially reveal, the interiority of the paper scroll works by pushing the circular forms out into spike forms that reveal what is contained within. 

During the four years between 1979 and 1983, my main source of inspiration and refuge was making art and reading books. It was also during this time that I understood that some books that I had access to, like “The Little Black Fish” or books in translation like “Gone with the Wind”, were books that you did not take in public. It was then that books became precious objects. One of my favorite things to do was to lose myself in reading a book while eating lavashak or sour cherries on a daybed. So daydreaming about characters and storylines and holding books is rooted in me as moments of escape and happiness. 

When I start a work I don’t always know what will be the final outcome. I do have a set of tools to play with, for example the word “eshgh” is one of these tools. Its meaning is profound in Farsi (revealed), but obscured in English (hidden). Other tools include a color palette or the form of a spike.

HSH: Em vaig centrar en la paraula eshgh perquè sentia que havia perdut el seu significat. Dibuixar-ne la forma, una vegada i una altra, és un exercici meditatiu. He desenvolupat diverses sèries durant les meves pràctiques de dibuix. Fins ara, hi ha la Sèrie reixes (Grid Series, en anglès), que són de tinta sobre paper.

També hi ha les sèries Dibuixar, tallar i rascar (Draw, Cut and Peel, en anglès), que són dibuixos de textos i de colors fets amb tinta i acrílics sobre cartó ploma on ratllo, tallo i rasco la superfície per crear-hi més dimensió. I més recentment les sèries Dibuixar, tallar i girar (Draw, Cut and Rotate, en anglès), fetes amb llapis sobre cartó ploma, on dibuixo cercles concèntrics que es van girant per tal de crear línies sísmiques i abstreure l’escriptura del text.

M’interessa el llenguatge abstracte i obscur.  

En les sèries de paper enrotllat, amago texts impresos i escrits a mà entre els anells concèntrics de les tires de paper. No només amago, sinó que a vegades revelo part de la feina feta a l’interior dels rotllos de paper, estirant les formes circulars cap enfora formant pics que deixen veure què hi ha dins.

Durant els quatre anys, entre 1979 i 1983, la meva font d’inspiració i protecció era fer art i llegir llibres. També va ser durant aquesta època que vaig entendre que alguns llibres dels quals podia disposar, com El peixet negre o traduccions com Allò que el vent s’endugué, eren llibres que no mostraves en públic. Va ser llavors quan els llibres es van convertir en objectes preciosos. Una de les coses que més m’agradava fer era perdre’m en la lectura d’un llibre mentre menjava lavashak o cireres àcides en el sofà llit. Vaig arrelar els moments en què somiava desperta en personatges i històries, o aquells en què tenia un llibre entre les mans, com formes d’evadir-me i ser feliç.

Quan començo un projecte, no sempre sé com serà el resultat final. Tinc un seguit d’eines amb què puc jugar, i el mot eshgh n’és un exemple. El seu significat és profund en persa (revelat) però obscur en anglès (amagat). Les altres eines que tinc inclouen la paleta de colors o la forma punxeguda.

Grid 30, 29 1/2" ×20 1/2". (74.93×52.07 cm) Comprat amb el fons que va proporcionar l'Art d'Orient Mitjà: CONTEMPORANI amb fons addicional que va proporcionar Catherine Benkaim i Barbara Timmer, 2013.

Grid 30, tinta en paper 74,93 × 52,07 cm (29 1/2” × 20 1/2”) LACMA. Copyright: Hadieh Shafie.

OM: Gran part de les teves obres són molt laborioses. El teu estil únic de fer filigranes de paper, fent servir centenars de papers de colors coberts de cal·ligrafia feta a mà, crea unes peces visualment impressionants. D’on treus l’energia, la inspiració i la creativitat per fer-les? 

HSH: My work comes from deep within me. I naturally think in colors and abstract forms. My mode of working is fluid. I play with materials in the studio. I follow the experimentations and what I see happening and I develop them into a visual language.

The process for making the work takes time and energy, that is true, but it is only difficult when I have deadlines. But ever since I can remember I was making art and I loved to draw and paint. That’s all I ever wanted to do. It always felt so natural for me to think with abstraction. I find the process of being creative playful. To me that is joy.  Much of my work is me observing the things I see happening in the process of making a drawing or sculpture. I then create new works from those observations. My work is cohesive but always evolving. It became clear to me sometime in the late ’90s that there had to be joy in making work and so that is what I do—I make work that transforms sadness into joy.

HSH: La meva obra ve del fons del meu ésser. Penso en colors i formes abstractes amb naturalitat. La meva manera de treballar és fluïda. Jugo amb els materials en el meu estudi. Em deixo portar l’experimentació i allò que veig, llavors ho transformo en llenguatge visual.

El procés per crear l’obra pren temps i energia, això és cert, però només és difícil quan tinc data límit. D’ençà que tinc memòria, sempre he fet art i m’ha agradat pintar i dibuixar. Això és el que sempre he volgut fer. Sempre m’ha semblat molt natural pensar amb abstracció. Trobo el procés de ser creatiu enjogassat. Per mi això és felicitat. Gran part de la meva obra és l’observació d’allò que passa durant el procés de fer un quadre o una escultura. Llavors creo noves obres a partir d’aquestes observacions. La meva obra és cohesiva però sempre està evolucionant. A final dels anys 90, vaig tenir clar que hi havia d’haver felicitat quan feies una obra, i això és el que faig: faig obres que transformen la tristesa en alegria.

Instal·lació en el Center for Book Arts de Nova York, NY. Actualment en exhibició, 2020.

Instal·lació en el Center for Book Arts de Nova York, NY. Actualment en exhibició, 2020. Copyright: Hadieh Shafie.

OM: Vas créixer als Estatus Units, però tens una connexió i una comunicació forta i continua amb les teves arrels d’Iran. Com has incorporat això a la teva obra? 

HSH: In 1983, we left on a two-week vacation. Through a series of unexpected opportunities and without any planning, we found ourselves, as a family unit, intact and abroad.

It was a joy to know I had left Iran. But within a couple of years, I recognized the pain of leaving my motherland and not having said goodbye. We had left Iran with two suitcases. Everything was left in the house as you do when you leave for two weeks of holiday. 

I often think of my relationship with Iran like being in a relationship with an abusive lover.

I was 10 years old in 1979 and the four years of life in Iran between 1979-1983 killed my childhood. Those four years provided so much joy flanked by sadness and despair that it will take a lifetime to recover from all the trauma those years offered. Today, I am certain that much of the unpacking of those experiences is happening through my artmaking. 

HSH: El 1983 vam marxar a unes vacances de dues setmanes. Per una sèrie d’oportunitats inesperades i sense planejar-ho, ens vam trobar, com a nucli familiar, intacte i a l’estranger.

Vaig ser feliç de saber que havia deixat l’Iran, però després d’un parell d’anys vaig reconèixer el dolor de marxar de la meva pàtria sense haver dit adeu. Havíem deixat Iran amb dues maletes, tota la resta la vam deixar a casa, com tothom fa quan marxa dues setmanes de vacances.

Sovint penso en la meva relació amb Iran com una relació amb amant que et maltracta.

El 1976 tenia 10 anys, i els quatre anys de la meva vida que vaig estar a Iran entre 1979 i 1983 em van matar la infantesa. Aquells quatre anys em van portar molta felicitat, però també molta tristesa i desesperació, i em costarà tota una vida refer-me de tots els traumes que aquells anys em van deixar. Avui, estic segura a través del meu art, em desfaig de la càrrega d’allò que vaig experimentar. 

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.