Una autora guyanesa-americana celebra l'identitat caribenya en un nou llibre que ensenya l'alfabet

Pàgines del primer llibre de la Stephanie L. Blair, L'alfabet caribeny de la Sadie; imatge cedida per l'autora.

Tres mesos després que la Organització Mundial de la Salut (OMS) declarés la pandèmia de la COVID-19, la Stephanie L. Blair, una guyanesa-americana de primera generació, va pensar el concepte per L'alfabet caribeny de la Sadie, un llibre per nens que no acostumen a veure's representats en el corrent principal literari.

Mentre es recuperava d'una operació, la Blair, una assistenta administrativa en un bufet d'advocats graduada en lingüística, va tenir prou temps lliure per dur a terme la seva idea. En quant va estar segura que tenia potencial, va contactar amb Herman Collymore, un il·lustrador nascut a St. Lucia, per donar vida al seu llibre.

Vaig contactar amb la Blair, a qui coneixia de nen quan formàvem part de la mateixa comunitat caribenya-americana, per parlar del seu rol com a autora. Durant anys em deia que somiava amb escriure la seva pròpia obra de teatre o novel·la. Escrivia esborranys i els enviava a la seva millor amiga, que li havia regalat pel seu aniversari un llibre sobre redacció, per saber-ne la seva opinió. Però es del que escrivia li agradava. Li semblava forçat o sense sentit.

Es va adonar que sempre que anava a comprar llibres per nens, no hi havia històries que s'identifiquessin amb l'experiència caribenya-americana. Al juny de 2020, li va dir a la seva millor amiga: “Crec que escriuré un llibre per nens”. Va acabar de donar forma a la seva idea i la resta, com diuen, és història.

L'autora guyanesa-americana Stephanie L. Blair. Imatge cedida per l'autora.

Atiba Rogers (AR): Vas anunciar la publicació del llibre en un post a Facebook, on deies: “Quan vaig començar a treballar-hi, sabia que havia de capturar part del que sempre havia volgut veure de petita. No hi havia llibres per nens que fossin com jo, que tinguessin el mateix color xocolata de pell i que compartissin la meva cultura”. Com a noia amb descendència afro-caribenya, com ho vas viure?

Stephanie Blair (SB): Growing up in Brooklyn, you don't cope with pressure—you desensitize yourself and learn to do what you have to do. In America, immigrants don't have time to deal with their feelings because of the predominant stereotypes they face every day.

Some people think foreigners are poor, lack education, or pose a certain kind of threat. As a Guyanese-American, I'm judged because I'm American, I'm judged because I'm Guyanese, and I'm judged because I'm black. It's threefold for me.

[The alienation] was from different angles. I didn't see shows that represented Caribbean and/or Caribbean-American children and families. Back then, people weren't as well-versed in [the culture of] Caribbean families as they are now.

Stephanie Blair (SB): Si creixes a Broklyn, no suportes la pressió, sinó que aprens a no sentir i a fer el que has de fer. A Amèrica, els imigrants no tenen temps de pensar en els seus sentiments per culpa dels esterotips predominants a què s'enfronten cada dia.

Algunes persones pensen que els estrangers són pobre, no tenen educació o que representen una amenaça. Com a guyanesa-americana, em jutgen perquè sóc americana, perquè sóc guyanesa i perquè sóc negra. Per mi és triplicat.

Se'm distanciava des de punts de vista diferents. No veia programes que representessin famílies caribenyes o caribeny-americanes. En aquell temps, la gent no coneixia tant bé la cultura de les famílies caribenyes com ara.

AR: Com vas passar la teva infància a la teva família? Com a membres de la diàspora caribenya, vau haver d'adaptar-vos a la societat americana? Et suposa un problema que els caribenys et considerin americana?

SB: It was instilled in me to know what my roots are. My family has assimilated to American society in certain ways. I don't struggle with it at all. Caribbean people are constantly pushing forward to build a better life for themselves and their families. They've built a very tough exterior and desensitized themselves from worrying about small talk [and] what people think about them.

SB: Se'm va inculcar el saber quines són les meves arrels. La meva família es va adaptar a la societat americana en alguns aspectes. No em suposa cap problema. La gent del Carib sempre estan tirant endavant, intentant crear una millor vida per a ells i les seves famílies. S'han creat una carcassa al seu voltant i s'han insensibilitzat de preocupar-se pel que diguin o pensin d'ells.

AR: Senties que havies de competir entre ser afro-americana i caribenya? Si és així, què et va fer decidir a escriure pels nens caribenys en comptes de pels afro-americans?

SB: What made me [choose to] write for Caribbean youth is my own personal experiences. I was looking for literature for my little cousins, goddaughter, and godson. I noticed how scarce and inaccessible Black children's literature was, compared to other fictional children's books.

It’s hard for me to put a label on myself. Americans view American-born children from Caribbean parents as Caribbean children, and Caribbean people view children who are born in the United States as Americans, [yet] they constantly say to them, ‘You are Caribbean.’ This is my first book and there is more to come’ [perhaps categorised] under Caribbean and African-American writing.

SB: El que em va fer escollir a escriure pels nens caribenys són les meves pròpies experiències. Buscava obres literàries pels meus cosins petits i els meus nebots. Em vaig adonar que la literatura pels nens negres és escassa i molt poc accessible comparada amb altres llibres de ficció per nens.

M'és difícil posar-me una etiqueta a mi mateixa. Els americans veuen els fills de pares caribenys com a caribenys, mentre que la gent caribenya veu els seus fills nascuts a Estats Units com a americans, tot i que sempre els diuen que són caribenys. Aquest és el meu primer llibre i n'escriuré més, potser categoritzats amb l'etiqueta de literatura caribenya i afro-americana.

La portada de “L'alfabet caribeny de a Sadie”, per a nens fins a sis anys. Imatge cedida per Stephanie L. Blair.

AR: En quins aspectes és una representació del que significa ser caribeny L'alfabet caribeny de la Sadie?

SB: The book [captures] what it means to be a Caribbean-American [with] strong connections to your Caribbean roots and Caribbean family living abroad. This alphabet shares its Caribbean food, sports, spices, music, and landmarks with the world.

SB: El llibre captura el que significa ser caribeny-americà amb forts lligams a les teves arrels caribenyes i als familiars que viuen allà. Aquest alfabet vol compartir amb el món el menjar, els esports, les espècies, la música i els llocs distintius del Carib.

AR: No creus que centrar-se només en la gent caribenya podria crear una divisió amb els africans i afro-americans?

SB: How people from different cultures view my work has crossed my mind, and I hope the response is positive. I didn't think [my approach] divisive. Some people will view it as that, but I can't live to please everybody and I don't think that I can truly write about African culture—I have an understanding of it, but I haven't lived in it. If I were to write an African-American story, someone will say, ‘Oh, she's from a Guyanese background, how can she write about the African-American [experience]?’ People will always have something to say.

Some Caribbean people can be very judgmental and there's always a back and forth about, well … Guyanese are not Caribbean, they're South American.

SB: M'ha passat pel cap com deuen veure la meva obra gent de cultures diferents, i espero que tingui una resposta positiva. No em va semblar que la meva manera d'enfocar-ho fos divisiva. Algunes persones ho veuran així, però no visc per fer content a tothom i no crec que pugui escriure sobre la cultura africana, en tinc coneixement però no la he viscuda. Si escrivís una història afro-americana algú diria: “Però si ella es guyanesa, com pot ser que escrigui sobre les experiències viscudes pels afro-americans?” La gent sempre hi té comentaris a fer.

Alguns caribenys jutgen massa i sempre hi ha com un tira i arronsa de, bé… els guyanesos no són caribenys, són sudamericans.

GV: Et consideraries una escriptora negra?

SB: Honestly, it's hard for me to put a label on myself because I've never done that. I'm just Stephanie. But if I had to, I'd say I'm a Black Guyanese-American author.

SB: Sincerament, em costa posar-me etiquetes perquè mai abans ho he fet. Simplement sóc l'Stephanie. Però si hagués de fer-ho, diria que sóc una autora negra guyanesa-americana.

AR: Què diries als nens que es consideren diferents de la resta?

SB: You are beautifully crafted by a higher power to stand out. Don't be afraid of who you are. Your uniqueness is your superpower.

Producing Caribbean literature is one of my goals because I attended schools throughout my youth where children and families differed from me culturally, linguistically, and physically. Even though the United States of America is a melting pot, if you don’t live in a state that has a large population of people from a country you or your family are from … chances are you won’t be too open about your culture.

SB: Has estat creat per un poder superior i ets únic. No tinguis por de ser qui ets. La teva unicitat és el teu superpoder.

Crear literatura caribenya és un dels meus objectius perquè quan era petita vaig anar a escoles on els nens i les famílies eren molt diferents de mi pel que fa a la cultura, l'idioma i l'aspecte físic. Tot i que a Estats Units hi ha una gran barreja de cultures, si no vius en un estat on gran part de la població és del teu país o del de la teva família… el més problable és que no siguis gaire obert pel que fa a la teva cultura.

AR: Quina ha estat la resposta al llibre i què esperes aconseguir?

SB: [I want to] connect with Caribbean families all across the world through literature. While having a successful career is nice, producing relatable Caribbean literature is my goal.

I've received a lot of positive feedback from educators, friends, family and of course, all the kiddies. One parent asked me if I would be turning this book into a series and it has definitely crossed my mind. We shall see what happens in the future.

SB: Vull connectar amb famílies caribenyes d'arreu del món a través de la literatura. Tot i que tenir una carrera exitosa és bo, el meu objectiu és seguir escrivint literatura caribenya perquè els nens s'hi puguin identificar.

He rebut molts comentaris positius de educadors, amics, família i també dels nens, és clar. Uns pares em va demanar si convertiria el llibre en una sèrie i és una idea que em ronda pel cap. Ja veurem què passa en el futur.

El llibre de la Blair l'ha publicat ella mateixa.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.