Si jo tinguera una pistola

PHOTO: Public domain from Pixabay.

FOTO: Domini públic, de Pixabay.

Escolteu la veu de Jeronimo Yanez després que disparara Philando Castile. Açò és el que vaig escoltar jo: la veu d'un home que esperava ser un bon xic amb la pistola, confrontat amb el fet de poder ser el xic dolent – el xic temorós, el xic que es protegeix a si mateix contra la foscor, i que no protegeix els altres d'una amenaça imminent, mentre s'imagina ser un agent de policia.

O, com a mínim, vaig sentir en la seua veu que era conscient que disparar un home amb una dona i un xiquet en el cotxe és terrible, i gens heroic. Per a mi, no hi havia més que dolor i por en la seua veu.

També he pensat sobre Castile. Duia una arma de foc perquè s'imaginava que el mantindria fora de perill. Potser també tenia fantasies, o històries que es contava a si mateix, d'utilitzar una arma de foc per tal de protegir els seus estimats. Si cap persona tinguera una arma, Castile estaria viu, lliure de seguir cometent errades i estimant, odiant i creixent; Yanez ja hauria oblidat la nota que va escriure pel far posterior trencat, i Diamond Reynolds i la seua filla no estarien condemnats a tenir malsons la resta de les seues vides.

He pensat sobre totes les vegades en què la violència ha arrossegat la meua vida, i també m'he posat mentalment una pistola a la mà. Fa un parell de setmanes, el meu fill i jo vam veure com un home atacava una dona en Telegraph. Vaig botar i dir una estupidesa com «Eh, para, això no es fa!» que va trencar l'encant. El xic em va mirar, va parpellejar i se'n va anar. Després va tornar cap a mi i es va disculpar (d'un mode estrany i fotut, però això és una altra història – i sí, vaig cridar la policia, o ho vaig intentar – però de nou és una altra història). Què hauria passat si haguera tingut una pistola a la jaqueta? La meua mà hauria anat directament cap a ella. La presència de la pistola ens hauria dut a paraules més dures i de confrontació. Potser el meu fill hauria acabat veient-me disparar aquell home, o algú dels que hi eren. O hauria pogut fins i tot disparar el meu fill si alguna cosa haguera anat malament.

Però res d'això va succeir. Tots van viure. Quan pense en les vegades que m'han atacat o amenaçat o que he vist violència, no puc pensar en cap ocasió en què una pistola haguera millorat el resultat. La qual cosa no vol dir que mai hi haurà una ocasió en la qual una pistola puga ajudar. Però l'experiència em diu que aquesta vegada serà l'excepció, no la regla.

Durant el cap de setmana, la meua parella i els nostres xics vam passar per una tenda que venia armes. Per descomptat, els xics volien entrar i mirar enfavats les espases, ganivets i pistoles. Ho vaig entendre: havien sigut alimentats tota la vida amb imatges de xics bons amb pistoles, i volien fantasiar una estona. No tinc cap dubte que Jeronimo Yanez i Philando Castile van ser alguna vegada com els meus fills.

Avorrit, mirava els senyals que es venien a la tenda: Mantén-te allunyat! El propietari està armat i és perillós! Controlar pistoles vol dir saber donar en el blanc! Tot implicava por i aïllament. Res no deia: Respira i conta les coses bones de la vida, i recorda que, com a humans, tots cometem errors, i tots som inestimablement valuosos.

Save

Save

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.