A les portades hi hauria d'haver les víctimes del narcotràfic, no Sean Penn o El Chapo

PicMonkey Collage

L'actor nord-americà Sean Penn (esquerra), que va entrevistar el líder del càrtel de Sinaloa, Joaquín «El Chapo» Guzmán, va generar una tempesta sobre l'exercici del periodisme però va eclipsar els que haurien de ser els protagonistes d'aquesta història: les víctimes del tràfic de drogues.

L'atenció de mexicans i nord-americans, i de moltes persones arreu del món, a Joaquín “El Chapo” Guzmán, considerat fins fa poc el traficant de drogues més buscat del món, va agafar més força arrel de la seva tercera captura el passat 8 de gener. A més de les seves anteriors escapades «de pel·lícula» aquesta vegada s'hi va sumar la revelació d'una reunió secreta que va tenir amb els actors Sean Penn i Kate del Castillo mentre estava a la fuga.

Són precisament aquests personatges els que han eclipsat la història d'aquells que haurien de ser el centre d'atenció: les víctimes de la guerra contra el narcotràfic.

El poeta i activista mexicà Javier Sicilia en una entrevista a NBC News va fer el següent comentari respecte aquest tema:

The face of El Chapo is a smokescreen. Behind the kingpin's image, which is magnified by the media and the politics of Mexico and the United States, is the hidden truth… of the dead and those who are still disappearing.

El Chapo is a symbol [of the drug war] that governments use to award themselves a victory against the drug cartels and organized crime… [but] reality is different… People are still dying. People are still disappearing. People are still living in fear… […]

La cara d'El Chapo és una cortina de fum. Darrere de la imatge del personatge, magnificada pels mitjans de comunicació i pels polítics de Mèxic i dels Estats Units, hi ha amagada la veritat… dels morts i d'aquells que encara no han aparegut.

El Chapo és un símbol (de la guerra contra el narctràfic) que els governs utilitzen per premiar-se ells mateixos per una victòria contra els càrtels i el crim organitzat… (però) la realitat és diferent… La gent continua morint. La gent continua desapareixent. La gent encara viu amb por..

En la mateixa entrevista, Sicilia va demanar a Sean Penn i Kate del Castillo que fessin ús de la seva fama per explicar la història de les víctimes, i va afegir:

[…] only when the names of those who were killed are known, when the stories of their suffering are heard, and multiplied by the thousands, people everywhere will call out to end the war.

[…] només quan els noms dels assassinats es coneguin, quan les històries dels que pateixen siguin escoltades i amplificades per milers, la gent d'arreu del món farà una crida per acabar amb la guerra.

Les discussions sobre el mèrit periodístic de Sean Penn i sobre les implicacions ètiques de l'entrevista per a la revista Rolling Stone (que el mateix Guzmán va aprovar abans que no es publiqués) han estat el centre de la tempesta mediàtica, notorietat que mai no han aconseguit els reporters i periodistes ciutadans que arrisquen la seva vida cada dia per donar a conèixer l'activitat del narco i la corrupció a Mèxic, on, segons un informe de Reporteros sin Fronteras, durant l'última dècada han desaparegut 17 periodistes i més de 80 han estat assassinats.

Una llàstima que Sean Penn no li hagi preguntat a El Chapo sobre els periodistes desapareguts o assassinats a Mèxic, molts d'ells víctimes d'atacs dels càrtels de drogues.

— David Agren (@el_reportero), 10 de gener de 2016.

I podem dir el mateix sobre els 164.000 civils morts i els prop de 22.000 desapareguts durant la guerra contra el tràfic de drogues, de la què El Chapo ha estat, sens dubte, un protagonista.

Pregunteu a Sean Pensky [sic] per què no va entrevistar els familiars de les víctimes que han estat assassinades a sang freda per El Chapo.

— pete (@peteb1974), 12 de gener de 2016.

Gaudiu consumint un contingut produït sense cap ètica, que abandona les víctimes d'El Chapo per una no-primícia barata. Tot vostre, pallasso.

— Luke Thomas (@SBNLukeThomas), 12 de gener de 2016.

L'escriptor i periodista León Krauze, en l'article “El Triunfo de Joaquín Guzmán” del seu bloc Letras Libres, va comentar la imatge edulcorada del ‘capo':

Así, El Chapo resulta un hombre de familia, que visita y quiere mucho a su madrecita, que cuida de sus hijos y sueña con disfrutar de sus últimos días en el terruño sinaloense, que se volvió narcotraficante porque de algo tenía que vivir, que no es violento más que para defenderse, que no ha hecho ningún daño a México, que es un narcotraficante como muchos otros, que no se droga y sólo bebe en presencia de una dama, que no recurre a la violencia ni para escaparse, que “no busca problemas. De ninguna manera”. Un hombre caballeroso, que da abrazos de “compadre” y está sonriendo casi todo el tiempo. Un hombre casi amable de no ser por los diez mil asesinatos que se le atribuyen al Cártel de Sinaloa y los millones de vidas destrozadas por el tráfico de droga a 50 países del mundo.

Mentre que la usuària de Twitter IndyMama va sentenciar:

Tots aquells que idolatren El Chapo haurien de rebre al menys una bufetada d'algun dels familiars de les seves víctimes.

— IndyMama (@hoosierworld), 12 de gener de 2016.

La guerra contra el crim organitzat a Mèxic està lluny d'acabar, tot i que un dels narcotraficants més emblemàtics dels darrers anys hagi estat empresonat. Igual passa amb la crisi humanitària dels centenars de desplaçats interns que van deixar els operatius del govern mexicà per trobar El Chapo i que no van formar part de la «missió acomplida» del president Enrique Peña Nieto.

Històries como la de Martha, narrada al podcast “Sin casa por El Chapo” de la Cadena Ser, que va haver d'abandonar casa seva, a El Verano quan uns membres de la Marina, presumptament a la cerca d'El Chapo, van començar a bombardejar la comunitat el passat 6 d'octubre:

Sentimos un poco de miedo porque ellos (la Marina) nos amenazaban, nos decían que si salíamos de las casas nos podían disparar y que si salíamos en vehículos nos podían echar algún tipo de explosivos y que ellos en sí no se hacían responsables de nosotros.

[…] nosotros si estamos con familiares y amigos pero la mayoría se asisten en albergues.

Personas de otras comunidades, como El Limón tuvieron que salir caminando. Hicieron alrededor de tres días, cuatro días (para llegar a Cosalá a refugiarse)

[…] el rancho está vacío, los animales están muriendo de hambre. En sí es una tristeza de comunidad.

El govern de Mèxic no ha anunciat cap tipus de compensació econòmica per a molts que, com Martha, ho han perdut tot. En contrast, la captura es va celebrar luxosament. El director de televisió i comediant Victor Trujillo, conegut pel seu personatge «Brozo», va criticar l'actuació del president.

Igual que fue de imperdonable cómo se les fugó, es imperdonable cómo lo celebraron. Tan heroico quisieron hacer el asunto que hasta cantaron el Himno Nacional, parecía que con la captura de ‘El Chapo’ Guzmán se acababa automáticamente la violencia que vive el país desde hace 20 años.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.