32 articles que capturen la felicitat, l'angoixa i la resistència del 2015

Collage of photos from Global Voices coverage in 2015. Created by L. Finch.

Collage d'imatges de la cobertura de Global Voices en 2015. Creat per L. Finch.

Una adolescent hondurenya es torna viral a Youtube en ensenyar als seus seguidors com treure el major profit de les seves humils intencions.

Usuaris de les xarxes socials al Kirguizistan convencen el parlament d'abandonar un sospitós pla de gastar desenes de milers de dòlars en cadires noves.

Un grup de joves periodistes ciutadans a Nairobi, Kènia, documenta la vida dels residents del major suburbi urbà de tota l'Àfrica al seu bloc Humans de Kibera.

La redacció virtual i comunitària de Global Voices ha treballat de valent aquest any per fomentar l’enteniment entre fronteres i barreres lingüístiques a través d'articles com aquests. Al llarg de l'any 2015 hem publicat articles que parlen de la tristesa, de l'esforç, de l'amor i de la frivolitat d'arreu del món que sovint els mitjans tradicionals havien omès o tergiversat.

Ara, després de les campanades que han anunciat la fi d'aquest any, fem un cop d'ull a 32 d'aquests articles del 2015 que ressalten la força i la creativitat de l'esperit humà.

1. Ossets de peluix protesten a Bahrain

A Bahrain, els protestants contra el règim, armats amb ossets i altres animals de peluix, es van enfrontar als antidisturbis el Dia de Sant Valentí, el mateix dia en què es complien quatre anys d’una violenta repressió del moviment popular.

A giant Godzilla-like ape appears to guard a makeshift barricade put up by protesters in Bahrain today. Barricades made out of debris, construction material, plants and rubbish are erected by protesters on roads leading to protest spots to stall the riot police from attacking the protesters in full force. Source: Unknown

Un peluix gegant d'un goril·la sembla fer guàrdia en una barricada aixecada pels manifestants a Bahrein. Els manifestants construeixen barricades amb runes, materials de construcció, plantes i escombraries als camins que porten als punts de protesta per evitar que la policia ataqui amb totes les seves forces els manifestants. Font desconeguda.

2. Les veritables conseqüències de la política de “nom real” de Facebook

Quan l'autora de Global Voices Inji Pennu va escriure sobre una activista feminista que havia perdut durant un temps l'accés al seu compte de Facebook després d'afrontar un abús misogin, ella mateixa va patir un abús similar. El seu compte de Facebook va ser suspès perquè un altre usuari l'havia acusada d'utilitzar un nom fals. Com a conseqüència es va dur a terme una campanya per convèncer Facebook de canviar la problemàtica política de nom real. La xarxa social va respondre amb la promesa de fer uns passets en la direcció correcta, però es pot fer més.

3. El persistent trauma de la guerra al Japó

Com a resposta a que el seu país canviés la constitució per a incloure-hi la possibilitat d'anar a la guerra, una dona japonesa de 81 anys va recórrer a Twitter per mostrar els seus colpidors records de les conseqüències d'un conflicte.

4. Teatre amb causa a Guatemala

El grup de teatre guatemalenc Las Poderosas va promoure solucions a la violència contra les dones i en va conscienciar a la societat amb la seva feina a un país on, segons dades de l'ONU, dues dones son assassinades, de mitjana, cada dia.

5. Neveres patriòtiques a la Xina

Usuaris d'Internet van trobar paral·lelismes entre la tendència actual cap al patriotisme fanàtic a la Xina i la Revolució Cultural, el moviment polític violent que va purgar indesitjables del Partit Comunista durant els anys 60 i 70. Per fer burla de com de ridícula es pot tornar aquesta moda, alguns internautes xinesos van farcir una conversa mundana sobre neveres amb nobles declaracions de quant s'estimen el seu país.

6. ‘Hem de començar per estimar-nos a nosaltres mateixos’

Arran d'una onada d'estereotips racials a Trinitat i Tobago, una dona va trobar suport en línea després de publicar una foto d'ella mateixa amb un cartell que llegia: “No tornaré a Xina. Sóc de Trinitat i Tobago.” “Per cultivar unitat, harmonia i amor a la nostra societat, hem de començar per estimar-nos a nosaltres mateixos”, va dir més tard en una entrevista.

7. Una llibreria amb rodes a l'Afganistan

Saber Hussaini, un escriptor i contacontes de 35 anys, va pedalejar arreu de l'Afganistan amb la seva llibreria mòbil, oferint llibres infantils a pobles on el govern no satisfà el desig d'educació de la gent.

#ElMeuHeroiAfganès és Saber Hussaini, l'home que porta la seva propia llibreria mòbil a 5 pobles de #Bamiyan

8. La vida a Ghana, segons Twitter

Alguns ghanesos van llançar dues etiquetes durant aquest any per donar al món una visió de les seves vides. #SerGanèsM'haEnsenyat oferia una perspectiva humorística de la vida a Ghana (“#SerGhanèsM'haEnsenyat que, si no ets una zebra, no esperis que els cotxes parin per deixar-te creuar a un pas de zebra”, va escriure un usuari de Twitter), mentre que #233moments demanava als participants que publiquessin tuits explicant exactament el que estaven fent a les 2:33 de la tarda (GMT), sense importar com fos de mundà.

9. Esperança d'un futur millor a l'Iran 

A l'Iran, la gent va envair el carrer per celebrar la notícia d'un nou pacte nuclear que podria retirar les aclaparadores sancions contra el país. Alguns observadors tenien l'esperança que el pacte també obriria la porta a un major respecte pels drets humans i la llibertat d'expressió. Per exemple, Global Voices va estar parcialment bloquejat a l'Iran des de l'abril.

10. Netflix i Cuba

Cuba i els Estats Units van normalitzar les seves relacions després de dècades d'animositat diplomàtica, aplanant el camí per a que companyies americanes com Netflix anunciïn que s'establiran a l'illa (tot i que en el cas de Netflix, fins i tot els cubans que tenen accés a internet no tenen pas una connexió suficientment bona per poder mirar vídeos en línia).

11. Ballant d'alegria a Sierra Leone

Treballadors sanitaris a Sierra Leone van començar a ballar per celebrar que l'últim pacient d'Ebola conegut del país rebia l'alta de l'hospital. Quaranta-dos dies més tard, la Organització Mundial de la Salut va declarar oficialment que el país de l'oest de l'Àfrica, on han mort gairebé 4.000 persones d'aquesta malaltia, estava oficialment lliure d'Ebola.

12. El ‘moment de canvi’ de Myanmar

Myanmar va fer història en celebrar el que en general es va considerar les seves primeres eleccions lliures i justes. El sentiment popular considerava que era “hora de canviar” i el partit de l'oposició, la Lliga Nacional per la Democràcia, va comptar amb una aclaparadora majoria dels vots.

Citizens earnestly wait and watch the live ballot counting in front of the office of the opposition party. Photo by Irrawaddy shared on Facebook.

Els ciutadans esperen i miren amb serietat el recompte dels vots en directe enfront de l'oficina del partit de l'oposició. Foto d'Irrawaddy compartida a Facebook.

13. On era la solidaritat del món amb Kènia?

Després de la tragèdia, gent d'arreu del món va qüestionar les narratives dels mitjans convencionals i les prioritats populars. Després que uns militants d'Al-Shabaab ataquessin la Universitat Garissa, a Kènia i matessin al menys 147 persones, els kenians es van preguntar per què aquesta violència no inspirava el mateix nivell de solidaritat internacional que el tiroteig de Charlie Hebdo a París, França.

14. La manca de cobertura de la massacre de Baga a Nigèria

Una combinació de factors va esdevenir en la massacre de Baga a Nigèria, en què un nombre estimat d'entre 150 i 2000 persones van ser assassinades per militants de Boko Haram. Aquesta notícia tampoc no va aconseguir tants titulars com els atacs de Charlie Hebdo.

15. “Alguns cossos son mundials, però altres romanen locals, regionals, «ètnics»”

Joey Ayoub, col·laborador de Global Voices, en veure la cobertura mediática dels atacs mortals del passat novembre a Beirut i a París, respectivament, va dir entristit:

It…seems clear to me that to the world, my people’s deaths in Beirut do not matter as much as my other people’s deaths in Paris.

Tinc clar que, per al món, les morts de la meva gent a Beirut no tenen tanta importància com les morts de la meva altra gent a París.

16. A Facebook tenim banderes franceses, però no pas banderes nigerianes

Mentrestant, els africans van preguntar per què els usuaris de Facebook no havien canviat la seva foto de perfil per una bandera de Nigèria quan Boko Haram va matar 200 persones en juliol.

17. #Atac a Paris, #Atac a Silvan

Internautes a favor dels kurds a Turquia van lluitar per mantenir la limitada atenció del món a la ciutat de Silvan, que era assetjada mentre les forces del govern s'enfrontaven a militants del Partit dels Treballadors del Kurdistan, que cerquen la independència.

The image was accompanied by a tweet quoting a Syrian refugee in Belgrade: "#Syrians are full of praise for #Serbian police. 'They're fair. They're the first who didn't treat us like animals'." Photo by Manveen Rana, used with permission.

La imatge estava acompanyada d'un tuit que citava un refugiat sirià a Belgrad: “Els #sirians omplen d'elogis a la policia #sèrbia. ‘Són justos. Són els primers que no ens han tractat com a animals.” Foto de Manveen Rana. Utilitzada amb permís.

18. ‘Intento recol·locar un altre cop les meves peces al seu lloc’

La premiada sèrie de Marcell Shehwaro para Global Voices sobre la vida a Aleppo, el cor del conflicte armat de Síria, va fer una descripció detallada dels reptes a què s'enfronten els sirians, a casa i fora, des que el seu país ha estat assetjat per la violència. “Intento recol·locar un altre cop les meves peces al seu lloc, amb l'esperança que així podré recordar on eren els meus dits per poder tornar a escriure”, va confessar.

19. #BenvingutsRefugiats

Cada dia, ciutadans de paisos com Àustria, Dinamarca, Alemanya i Grècia es van aixecar per ajudar els sirians i altres persones que fugien de la guerra i la inseguretat cercant la impressió de seguretat d'Europa. Les seves accions sovint es contrastàven amb la retòrica poc acollidora dels líders polítics.

20. ‘Els primers que no ens tracten com animals’

El tendre moment d'un policia serbi amb un noiet sirià als braços va oferir un petit respir dels descoratjadors informes de brutalitat policial i tracte injust dels refugiats a Europa.

21. El valor d'una barba a Tadjikistan

Homes a Tadjikistan es van atrevir a sortir al carrer amb barba en un moment en què s'havien estès els informes que deien que les autoritats afaitaven a la força els homes amb barba, al·legant que ho feien per combatre la creixent influència de l'Islam.

22. ‘El nostre esperit immortal no ha minvat’

Els nepalesos començaven a reconstruir el seu país després dels tres terratrèmols que van deixar més de 9.000 persones mortes i en van desplaçar milions. “Pot un terratrèmol ser tan despietat?”, va escriure el col·laborador de Global Voices Sanjib Chaudhary sobre la seva experiència amb la primera terrorífica tremolor. “Encara no em faig a la idea que va ser un terratrèmol: va ser la fi del món. Tanmateix el nostre esperit immortal no ha minvat. Aviat ens recuperarem.”

23. Com es diu cacatua en warumungo i muisca?

Un programa de ràdio i podcast d'àudio protagonitzat per una cacatua blanca imaginària ensenya els nens del Territori del Nord d'Austràlia sobre la llengua i cultura dels indígenes warumungu, mentre que a Colòmbia, un grup d'estudiants de lingüística i antropologia feien servir eines digitals per ressuscitar el muisca, una llengua indígena extingida.

24. Enginy sabonós a Burkina Faso

Dos estudiants de l'Institut Internacional d'Enginyeria de l'Aigua i el Medi Ambient de Ouagadougou, Burkina Faso, van inventar un sabó, fet d'herbes recol·lectades localment i d'ingredients naturals que repel·leix els mosquits, portadors de malalties mortals com la malària.

25. #FreeZone9Bloggers (Allibereu els bloguers de Zone9)

Després de 18 mesos a presó sota càrrecs infundats de terrorisme, els bloguers de Zone9 a Etiòpia, alguns dels quals son membres de Global Voices, van ser alliberats. El cas va ser un preocupant exemple del tracte del país envers la llibertat d'expressió, però la resposta que va inspirar en la comunitat de Global Voices i més enllà va ser un esperançador antídot.

All members of Zone9 in Addis Ababa, 2012. Photo courtesy of Endalk Chala.

Tots els membres de Zone9 a Addis Ababa, 2012. Imatge cortesía d'Endalk Chala.

26. #Justice4Morocco (#JustíciaPerAlMarroc)

Un esforç similar es necessita ara al Marroc, on set persones, entre ells Hisham Almiraat, que ha col·laborat durant molt de temps amb Global Voices, s'enfronten a un judici per la seva defensa de la societat civil.

27. El deteriorat historial de drets humans de l'Azerbaidjan

Azerbaidjan, on gairebé cent activistes pels drets humans, periodistes, bloguers i representants de la societat civil llangueixen a presó, es mereix també l'atenció del món. La repressió contra els dissidents ha estat tan gran que els grups a favor del govern han aparegut a audiències importants dels judicis, aparentment, per a prendre el lloc a altres espectadors potencials.

28. Injustícia escombrada sota la catifa a les Filipines

La justícia social, o la manca d'aquesta, va estar al punt de mira a les Filipines quan el papa Francesc va fer una gira oficial pel país. Les autoritats van intervenir a les manifestacions i van amagar els nens del carrer i els pobres de les zones urbanes per salvar les aparences.

Human rights groups were blocked by the police from getting near the pope motorcade. Image from Facebook page of Kathy Yamzon

La policia va impedir que grups de defensors dels drets humans s'acostessin a la comitiva papal. Imatge de la página de Facebook de Kathy Yamzon.

29. Escandalós descobriment a Ucraïna

Rússia i els seus simpatitzants van seguir emprant la seva influència a Internet i els mitjans de comunicació mentre els bloguers treballaven per exposar els seu esforç. A l'autodenominada República Popular de Luhansk, a l'est d'Ucraïna, per exemple, els usuaris dels mitjans socials russos i ucraïnesos de seguida van detectar discrepàncies quan les autoritats van revelar que havien trobat armes americanes amagades a l'aeroport local. Resulta que la imatge de l'arma era del videojoc “Battlefield 3″.

30. Una inundació de bona voluntat colombiana a Xile

Migrants colombians a Xile, que sovint pateixen discriminació, van organitzar un eficaç equip de rescat quan la inundació va arribar a la part nord del país. “Per aquells que pensen que TOTS els immigrants son delinqüents, les imatges dels colombians a #Copiapó callaran moltes boques”, va escriure un usuari de Twitter.

31. Un cop de mà als hospitals del Pakistan

Quan la mortal onada de calor va recórrer el Pakistan durant el Ramadà, els 30 dies de dejú de la religió islàmica, els ciutadans de Karachi es van mobilitzar per reunir recursos per atendre les víctimes a hospitals abandonats pel govern.

32. ‘Odiar no és pas el que els humans haurien de fer’

I militants de l'ISIS van executar el periodista japonès Kenji Goto a Síria, una de les moltes, moltíssimes víctimes d'aquest atroç grup al 2015. Al llarg de la seva carrera, informant sobre el conflicte a l'Orient Mitjà i l'Àfrica, Goto va deixar les seves observacions gravades als seus comptes de mitjans socials, i allà romanen, més commovedores que mai:

Tanca els ulls. Aguanta. Si ens enfadem i cridem, estem maleïts. Això és com resar. Odiar no és pas el que els humans haurien de fer. És Déu qui ha de jutjar. Això és el que he après dels meus germans àrabs.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.