Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Potser no ho saps, però si parles castellà, també parles un poc d'àrab

The Alhambra fortress in Granada, Spain, was built by the Arabic-speaking Moors in the 13th century when they ruled parts of the Iberian peninsula. Photo by Jeanne Menj. CC BY-ND 2.0

La fortalesa de l'Alhambra de Granada la van construir els moros, que parlaven l'àrab, al segle XIII, quan governaven algunes parts de la península Ibèrica. Foto de Jeanne Menj. CC BY-ND 2.0

Aquest article i reportatge de ràdio de Joy Diaz per a The World va aparèixer per primera vegada a PRI.org el 15 d'octubre del 2015, i es publica aquí com a part d'un acord d'intercanvi de continguts.

Rihab Massif, originari del Líban, era el mestre de preescolar de la meva filla en Austin, Texas. De xicoteta, la meva filla Camila parlava la majoria del temps en castellà. I Massif recorda un dia en què Camila se sentia frustrada perquè no era capaç de recordar una paraula en anglès.

Listen to this story on PRI.org »

«Em parlava de la seva camis», relata Massif.

Massif va comprendre perfectament que es referia a la paraula ‘camisa’, perquè camis vol dir la mateixa cosa en àrab.

«I jo em vaig quedar com… “Ah! Hi ha paraules en castellà relacionades amb l'àrab”», conta Diaz.

Per comprovar quantes n'hi havia, Massif i jo vam fer un exercici. Jo havia de dir una paraula en castellà, i ell havia de dir-la en àrab.

«Aceite?»

«Es diu ceit», va respondre Massif.

«Guitarra?»

«Es diu guitar

Ara que ho sé, em sembla escoltar paraules àrabs per tot arreu.

Per posar un exemple, en una de les meves cançons preferides, del guanyador del Grammy llatí Juan Luis Guerra.

Ojalá que llueva café està plena de paraules com café i ojalá, ambdues d'origen àrab.

O, agafem la famosa frase de la cantant de salsa Celia Cruz: ¡Azúcar!, que també prové de l'àrab.

El lingüista Víctor Solis Parejo, de la Universitat de Barcelona, explica que part del lèxic que els espanyols empren prové d'una herència de la influència morisca. «Moros» és el nom que s'emprava per a referir-se al grup de parla àrab del nord d'Àfrica que va envair tot allò que més tard, al segle XVIII, es convertiria en Espanya. La seva influència va romandre uns 700 anys i encara és visible avui en dia.

«Sobretot si es viatja [al] sud d'Espanya. Per exemple, a Mèrida, la ciutat on vaig nàixer, tenim l'Alcassaba Àrab, una fortificació àrab», conta Parejo. «Per tant, aquesta presència islàmica i àrab és visible, no sols a les ciutats d'avui en dia, sinó també en la llengua».

I, per descomptat, aquesta influència va viatjar a Amèrica junt amb els espanyols. Es creu que al voltant de 4.000 paraules en castellà provenen directament de l'àrab. Per això María Gutiérrez, cooperant mexicana d'una organització no lucrativa de Jordània, diu que sempre duu amb ella una llibreta allà on va.

«Sí! Tracte de seguir la pista de totes aquestes paraules. És com: “una més”. Almenys una vegada al dia descobreixo una paraula, i penso: “oh, és exactament com en castellà!”, o: “se sembla molt al castellà”», relata.

Com més aviat domini Gutiérrez el llenguatge, més aviat podrà posar-ho en pràctica en el seu treball humanitari, i, ara mateix, parlar castellà n'és un avantatge.

Però, per què hauria d'importar-los aquesta fusió del castellà i l'àrab als nord-americans? Doncs, perquè les dues llengües més parlades als Estats Units són l'anglès i el castellà. Així que algunes persones, com Parejo, es pregunten què passarà amb aquestes llengües amb el pas del temps.

«Les llengües estan ben vives», afirma.

Les llengües adapten i agafen paraules d'altres llengües, sobretot de les que estan més a prop.

«Encara recordo quan vaig venir per primera vegada a Texas», diu Parejo. «Vaig vindre a aquest restaurant amb la meva dona i el cambrer ens va preguntar: “Do you want to have dinner inside or do you want to go to the patio?'” (“Volen sopar a l'interior o al patio?”). I mai havia sentit emprar aquesta paraula en anglès».

Si aquesta influència és visible fins al punt de sovint fer broma sobre l'existència de l’Spanglish, imaginem com parlaran els nord-americans en, per exemple, 100 o 200 anys, quan desenes de milions de castellanoparlants consideren els EUA com sa casa.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.