Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Sóc un refugiat sirià a Turquia, però he decidit tornar a casa

Sheriff and author John Lubbock in Istanbul. PHOTO: John Lubbock

Sheriff amb l'autor, John Lubbock, a Istanbul. FOTO: John Lubbock

 L'any passat, vaig estar gran part del temps a Istanbul, treballant com a periodista autònom i fent pel·lícules. Allà, vaig conèixer molts refugiats sirians, entre els quals hi havia Sheriff, a qui un dia, al carrer Istikal, li vaig preguntar per una adreça. Va venir amb mi i uns amics a prendre te i em va sorprendre pel seu idealisme i la seva esperança, sobretot davant la seva difícil situació. Després d'aquesta primera trobada, Sheriff i jo ens trobàvem amb freqüència per a intercanviar classes d'àrab i anglès i per parlar de la política a l'Orient Mitjà.

Els sirians tenen permís per a treballar i estudiar a Turquia, tot i que el govern manté una postura indeterminada sobre ells, perquè, a l'igual que Sheriff, molts d'ells pertanyen a l'ètnia kurda. Turquia és el país amb més població kurda del món, i Istanbul, la ciutat que més en té. La tensió augmenta a mesura que Turquia es preocupa perquè els kurds formin un estat independent al nord de Síria i l'Iraq.

Ara que he tornat a Londres, i com que tots els dies el noticiari és ple d'històries sobre gent ofegada al Mediterrani, penso sovint en els refugiats que vaig conèixer a Istanbul. Tots eren joves i eixerits, cadascú a la seva manera, i, a més, eren extraordinàriament rebels. Per a persones com aquestes, l'única cosa que Síria ofereix és mort i pobresa.

Sheriff ha decidit tornar a Síria perquè nosaltres, a Europa, no li hem oferit la seguretat que necessitava, i ell vol ajudar a cuidar la seva família. Podem fer-ho millor del que ho estem fent. Hauríem d'oferir-li a ell i a la seva família un passatge segur fins a Europa enlloc de condemnar-los a viure en perill a Síria. Tenim el deute amb el món ­­de fer arribar als més desafortunats la generositat que se'ns ha donat a nosaltres. A aquestes persones, en tant que éssers humans, els devem un passatge segur com a refugiats i un esforç per tornar l'estabilitat als seus països de procedència per a que, algun dia, hi puguin tornar.
 __________________________________________________________________________

El meu nom és Mihemed Sheriff Musa, però em podeu dir Sheriff. Vaig néixer a Amouda, a la regió kurda de Síria, a mitjans dels 80. Aleshores, hi havia una gran injustícia per part del règim d'Assad, que va massacrar membres dels Germans Musulmans a Hama i Alep.

També hi havia discriminació racial contra el poble kurd; de fet, ni tan sols se'ns permetia parlar la nostra llengua materna i a molts se'ls va privar de la seva nacionalitat. A més, els partits polítics kurds van ser prohibits, i els seus membres foren arrestats.

La meva família era pobra i el meu pare patia epilèpsia. Amb el temps, ell va morir, i els meus dos oncles van haver d'encarregar-se de nosaltres. Tinc dues germanes i un germà, però el meu germà i una de les meves germanes són discapacitats, per la qual cosa vaig haver de treballar per mantenir tota la família.

Un dels meus oncles va treballar per al partit kurd Hevgirtina Gel (Unió del Poble). El lema d'aquest partit és “el dret  d'autodeterminació per al poble kurd de Síria”. Avui dia, el partit s'ha unit amb altres grups polítics per formar una coalició anomenada PDK-S.

Amouda, la ciutat on vaig créixer, al nord de Síria, és coneguda com la ciutat de la política i la cultura, la poesia i el deliri. La nostra cultura i la nostra política són com bessones, perquè la injustícia política que patim està causada per la nostra identitat cultural com a kurds.

Quan començà la guerra civil a Síria el 2011, jo era estudiant de segon curs a la Universitat de Damasc, fent traducció de l'anglès a l'àrab.

Vaig recolzar la revolució siriana des dels primers actes i manifestacions, cosa que em va impedir tornar a la universitat, ja que em buscava el règim. Vaig tornar a Amouda mentre la guerra destruïa lentament tota Síria.

Volia impedir que els nens de la meva zona perdessin l'oportunitat de tenir una educació, per la qual cosa vaig començar a fer classes gratuïtes als estudiants d'institut per ajudar-los amb els seus exàmens.

El 2013, vaig participar en una vaga de fam per a protestar contra l'arrest d'activistes polítics locals per part del partit kurd, el PYD, que estava consolidant el seu poder a la regió de Rojava. El 27 de juliol del 2013, la milícia del PYD, el YPG, va irrompre a la nostra protesta pacífica, matant sis civils i deixant més de 30 ferits. A més, van arrestar més de 90 persones. Van intentar entrar a la meva casa tres vegades… Afortunadament, jo no hi era. Aleshores, me'n vaig anar cap a Turquia.

Viure a Turquia ha sigut molt difícil per a mi perquè la meva família està molt lluny. No els puc portar a viure amb mi, perquè aquí tot costa molts diners. Aquí, a Istanbul, estic treballant com a professor d'anglès en una escola siriana. De vegades faig classes d'anglès gratuïtes per ajudar els sirians a aconseguir treballs millors, i toque el baglama (instrument popular turc) i cante amb el meu grup, Freedom Lovers (Amants de la Llibertat).

Vull tornar a Amouda perquè totes les plantes creixen en la seua terra. Algun dia, m'agradaria anar a Europa, però no puc abandonar la meva família a casa. Cal formar una generació constructiva que cregui en la llibertat, la pau, la justícia i el respecte als altres, sense tenir en compte la religió, la ideologia política o l'ètnia: una generació que rebutgi el racisme i que estime la bellesa de la vida.

Vull crear centres per a fer classes gratuïtes i passatemps per als nens i els estudiants, per ajudar-los a viure la seva infància separats de la guerra i la violència.

Tinc molts somnis i ambicions: llibertat per a tots, pau i justícia per als nens i el poble sirià. Algun dia, m'agradaria poder estudiar política a la Universitat de Gran Bretanya, que sempre ha sigut un exemple de pau i esperança per a molts kurds.

Tant de bo pogués veure un Kurdistan lliure abans de morir. Potser algun dia, si puc finalitzar els meus estudis, pugui contribuir a la creació d'un estat pacífic i independent per al meu poble.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.