Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Les 5 receptes tradicionals del món francòfon

Tots els enllaços condueixen a pàgines en francès.

El temps de Carnestoltes i dimarts de carnaval són senyal de plats suculents arreu del món. Per fer agafar gana a qualcú, més avall es recullen receptes dels plats típics de les regions francòfones, que mostren amb orgull l'herència de les habilitats culinàries franceses. Bon appetit!  

Costa d’Ivori: Alloco o Aloco

Aquest és un plat tradicional de l'Àfrica de l'oest i de l'Àfrica central. L’aloco conté plàtans de cuinar fregits en oli de cacauet o de palma i pot emprar-se sia com a berena o guarnicions del plat principal. L’aloco es serveix a més en uns restaurants característics a cel obert, anomenats localment allocodromes, on es pot menjar plats típics ivorians a bon preu com és l’attiéké, poulet braisé (pollastre a la brasa), etc…

 Alocco:  tranches de banane plantain frites (accompagnées ici de poissons frits)  via wikimédia commons

Aloco: Plàtan de cuinar fregit a miques (aquí com acompanyament de peix fregit). Imatge de Wikimèdia Commons

El blog “Recettes africaines” (receptes africanes, en català) va compartir-n'hi una personalitzada amb pebrot

Pilez les piments avec l’oignon et l’ail. Vous pouvez utiliser un robot cuilinaire ou un mortier.

Mélangez avec la tomate concentré ,l’eau, la moitié du bouillon cube et l’eau.

Chauffez l’huile juste un peu et ajoutez le mélange de piment. Faites cuire pendant 15 minutes à feu doux. Pour finir salez et poivrez, ajoutez un peu de citron si vous voulez (Moi j’aime bien).

Maintenant servez vos bananes frits avec le piment. Vous pouvez aussi servir avec de l’Attieké.

S'emmatxuquen els pebrots amb la ceba i l'all amb un morter o amb un robot de cuina.  

S'afegeixen al tomàquet concentrat, l'aigua i la meitat d'una pastilla per a brou dissolta en aigua i es mescla tot. 

Es calfa l'oli un poc i s'hi afegeix la mescla de pebrots. Es cou durant 15 minuts a foc lent. Per acabar, se salpebra i, opcionalment, s'afegeixen unes gotes de llimona. (Així m'agrada molt). 

Ara servirem els plàtans o aloco amb els pebrots. Si volem, podem servir tot també acompanyat d’Attieké.

Louisiana (EUA): Jambalaya/ Gumbo amb brou de cranc de riu

El Jambalaya abasta una tirallonga de versions, segons la mena de carn, d'aquest plat clàssic a base d'arròs. Totes les versions són molt especiades: un exemple és l'“arròs crioll Jumbalaya”, el plat distintiu de l'estat de Louisiana i, concretament, de la ciutat de Nova Orleans. La versió més típica és el gumbo (ocra, en català) amb brou de cranc de riu.

crawfish etouffée ou gumbo à l'écrevisse via wikimédia commons

Crawfish etouffée o gumbo amb caldo de cranc. Imatge de Wikimèdia Commons.

La pàgina web de cuina Marmiton ens revela aquesta recepta d’ocres amb gambetes:

Nettoyez les crevettes en enlevant l'intestin, mais laissez les têtes (cela donne du goût).

Coupez les gombos en rondelles de 1 cm, et faites-les cuire dans de l'eau salée (20 min).

Faites revenir l'ail, l'oignon, et les crevettes dans un peu d'huile d'olive. Salez et poivrez (10 min).

Égouttez vos gombos cuits, et versez-les sur les crevettes (5 min).

Servir seul, ou avec du riz et un piment. 

Hem d'escloscar les gambes i extreure'ls els intestins. Reservem però els caps (donen sabor al caldo). 

Hem de tallar les ocres en rodanxes d'1 cm i les fiquem a bullir en aigua salada durant 20 min. 

Hem de sofregir l'all, la ceba i les gambetes amb un raig d'oli d'oliva i salpebrem (10 min). 

Hem d'escórrer les ocres bullides i les posem damunt les gambetes (5 min). 

El servim sol o amb arròs i un pebrot.

Madagascar: Ravitoto

El ravitoto és una recepta tradicional malgaixa. L'ingredient principal són les fulles de mandioca. Hem de passar-les pel morter on afegim cebes i carn de porc.

Jenny M. a Antananarivo ret homenatge a aquest plat “imprescindible” de la cuina malgaixa i ens en proposa la seva recepta:

#1. Faire cuire le porc avec un peu d’eau.

#2. Dans une grosse marmite, une fois l’huile chauffée, ajouter les oignons, l’ail et la viande. Une fois la viande bien dorée, ajouter les feuilles pilées, le gingembre et le Kub’Or ainsi qu’une tasse d’eau.

#3. Laisser mijoter 30 minutes puis finir la cuisson sans le couvercle pour laisser le ragoût réduire un peu (5 à 10 minutes).

  1. Hem de coure el porc amb un poc d'aigua.

  2. Dins una olla gran, una vegada l'oli sigui calent, afegim la ceba, l'all i la carn. Una vegada la carn està ben daurada, hem d'agregar les fulles emmatxucades, el gingebre, la pastilla de caldo i una tassa d'aigua.
  3. Deixem guisar a foc lent durant 30 minuts i després llevem la tapadora perquè el guisat redueixi (de 5 a 10 min).

ravitoto via Dodanville

Ravitoto. Imatge de Dodovanille.

 

Marroc: Tajine

El tajine és un guisat rústic els ingredients del qual poden ser diversos segons l'humor del xef o els productes que hi ha al mercat. Cada casa marroquina té la seva pròpia recepta amb variacions, sempre però ha de ser a base de carn o peix amb guarnició de verdures o fuites seques. El blog La Cuisine Marocaine (La cuina marroquina) ens proposa una variant del tajine amb carn de xai i trufes blanques:

Si vous utilisez des truffes fraiches, rincez les soigneusement a l'eau froide pour les débarrasser de leur sable.
Epluchez-les et mettez-les au fur et a mesure dans un saladier d'eau. Selon leur grosseur, coupez-les ou laissez-les entières. Ensuite, faites-les cuire à l'eau bouillante salée pendant environ 15 min jusqu'à ce qu'elles soient tendres. Egouttez les Bien.

Coupez l'épaule d'agneau en morceaux. Epluchez l?ail et coupez-le en lamelles. Dans une marmite, versez l?huile d'olive, ajoutez les morceaux de viande et faites-les dorer à feu moyen. Au bout de 5 min, versez 40 cl d'eau, ajoutez l?ail et le curcuma. Salez et poivrez.

Couvrez et laissez mijoter a feu doux pendant environ 1 h. Ajoutez les truffes dans la marmite 10 min environ avant la fin de la cuisson.

Si utilitzeu trufes fresques, esbandiu-les delicadament amb aigua freda per treure'ls la terra.

Les esclofollem i les fiquem alhora en una enciamera amb aigua. Les hem de bullir tallades o senceres (segons la mida) durant 15 minuts fins que entendreixen. Les deixem a escórrer.

Tallem l'espatlla de xai a trossos. Pelem i laminem un all. Posem al foc una olla, hi ragem oli d'oliva i fiquem la carn de xai a daurar a foc mitjà. Al cap de 5 min, vessem 40 cL d'aigua, hi tirem l'all i la cúrcuma. Salpebrem.

Cobrim i deixem coure a foc lent a l'entorn d'una hora. 10 min abans d'acabar de coure, afegim les trufes a l'olla.

Tajine du Maroc via wikimedia commons

Tajine del Marroc. Imatge de Wikimèdia Commons.

França: coq au vin

Coq au vin rouge via wikimedia commons

Coq au vin rouge. Imatge de Wikimèdia Commons.

El coq au vin, o pollastre al vi, és un clàssic de la cuina francesa. La història del coq au vin és bastant original, descrita al blog  Œnologie Perwez:

Une tribu Arverne était assiégée par les romains; le chef, pour narguer le Romain, lui fit parvenir un coq maigre, combatif et agressif, pour témoigner de la détermination des Gaulois. Lors d'une trêve, le général (Jules César) invita le chef Arverne à un repas où lui fut servi une délicieuse volaille baignée d'une onctueuse sauce rouge. S'étant régalé, le Gaulois demanda à César: “Quel est donc ce mets?”. Il lui répondit qu'il s'agissait de son coq, mariné dans du vin et cuit lentement…

Una tribu alvernesa va ser assetjada pels romans. Per burlar-se d'aquests invasors, el cap de la tribu els va enviar un gall magre, combatiu i agressiu a tall de la determinació del poble gal. Durant una treva, el general (Juli Cèsar) va convidar el comandant alvernès a un menjar on li van servir un saborós plat d'au en una espessa salsa vermellenca. Mentre gaudia el menjar, el gal va demanar al Cèsar: “Quina és aquesta menja?” Cèsar li va respondre que es tractava del seu gall, macerat en vi i cuinat lentament…

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.