Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Aquestes dones sami miren de mantenir viva la seva llengua nativa, el sami skolt

Tiina Sanila-Aikio dirigeix un taller sobre llengües sami al Centre Cultural Sami Sajos. Credit: Nicholas Magand for GEN

Aquest article fou escrit originàriament per Lucy Sherriff per a GlobalPost, i es va publicar a PRI.org el 16 de febrer de 2018. El reproduïm aquí com a part d'un acord de col·laboració entre PRI i Global Voices. 

Tiina Sanila-Aikio no és una presidenta normal i corrent. Aquesta dona de 34 anys és la representant del poble sami a Finlàndia, l'única població indígena reconeguda per la Unió Europea. També és la creadora dels primers àlbums de rock en sami skolt. El skolt és una llengua sami parlada tan sols per unes 300 persones.

Tot i que la població sami és del voltant de 75.000 persones, les seves llengües están desapareixent. El poble sami consta de nou tribus diferents distribuïdes entre Noruega, Suècia, Rússia i Finlàndia, i parlen diferents dialectes. La manca d'educació en llengua sami suposa que molts joves sami creixin sense parlar la seva llengua materna.

“Em posa molt trista dir que el nombre de gent que parla alguna variant del sami com a llengua materna està disminuint, i ràpidament,” digué Sanila-Aikio. “Al mateix temps, la població sami creix”.

A la dècada dels 1960s, 75 per cent dels sami parlaven la llengua com a llengua materna, segons dades del Centre Cultural Sami Sajos. Recerca feta el 2007 va revelar que només un 24 dels sami són parlants nadius, i alguns dialectes ja han desaparegut. Dels 11 dialectes, n'hi ha nou que encara es parlen, i el sami de Ter només el parlen dues persones.

Sanila-Aikio és una sami skolt, i va créixer al poble de Sevettijärvi, on la cultura i la llengua skolt encara són ben vives. L'apassionava tant revitalitzar la seva llengua, que esdevingué professora i va ensenyar a l'Institut d'Educació sami a Inari, un escola d'ensenyament secondari i superior on s'ensenya finès i sami, i d'on es promou la cultura sami per tota la regió.

“Em preocupava molt aquesta tendència, i volia fer-hi alguna cosa,” va dir. “Tenim la Llei de la Llengua Sami, que cobreix situacions on els sami tenen el dret de fer servir la seva llengua dirigint-se a les autoritats. Primer de tot, però, les autoritats haurien de tenir treballadors que parlessin les llengües sami. I, després, poden tenir intèrprets si no la parlen. Però en la realitat, això no passa.”

“És una lluita dura.”

No contenta ensenyant skolt, Sanila-Aikio va escriure – i gravar – dos àlbums de rock el 2005 i el 2007.

“Als sami els va encantar. En vam vendre totes les còpies que vam fer, unes 2.500. Tenir rock en la seva llengua pròpia és una manera de er que els joves d'interessin per les seves arrels i facin que la llengua visqui en la modernitat”.

Parlar skolt – i d'altres llengües sami, com el sami d'Inari – va lligat amb la manera de vida dels sami, que està amenaçada per la mineria, la tala il·legal i la manca de protecció de l'entorn.

“Quan es construeix una carretera al mig de les terres on pasturen els nostres rens, o quan es tala un bosc, es canvia la nostra manera de fer les coses,” explicà Sanila-Aikio. “Aquella àrea ja no es pot fer servir per fer-hi pasturar els rens”.

“I així és com desapareixen el coneixement tradicional i la manera de fer servir l'entorn. No Ja no els ho podem ensenyar, a la següent generació, i per això la llengua cau en l'oblit: perquè la nostra cultura està canviant. “

“Però el govern no s'adona que tot això va junt, i aquesta és precisament la nostra feina més difícil ara> mirar de fer visible el problema que suposa perdre la nostra cultura i la nostra llengua.”

Avui en dia, els nens sami que viuen fora de les àrees habitades per sami no tenen cap oportunitat per aprendre la llengua. El currículum s'ensenya en finès, i tot i que el sami es pot aprendre a la universitat, l'accés varia.

Sara Wesslin treballa com a periodista a la ràdio i televisió finesa, Yle, amb seu al Centre Cultural Sami Sajos a Inari, on també es troba el Parlament sami.

El Centre Cultural Sami Sajos és la seu del parlament sami i l'emissora finesa, Yle. Credit: Lucy Sherriff/PRI

La periodista, de 28 anys, emet per ràdio i televisió en sami skolt, i és una de les dues periodistes al món que ho fan, que ella sàpiga (L'altra és una col·lega de Wesslin a Yle, Erkki Gauriloff).

“Sento que tinc una gran responsabilitat per fer que aquesta llengua es vegi i se senti,” digué Wesslin. “Visc en una regió rara, on el sami skolt és fort i ben viu, i hem de cuidar-ho, això.”

Wesslin diu per per ella és important poder parlar la llengua materna de la seva àvia, i poder fer-la servir a la feina.

“Jo no vaig aprendre skolt com a llengua materna, sinó finès, i he hagut d'esforçar-me molt per mantenir la llengua en la meva vida. A la meva família, sóc l'única que parla skolt amb la meva àvia, però és molt difícil perquè hem estat parlant finès durant 20 anys. Ens hi hem d'esforçar molt totes dues.”

“La meva feina com a periodista és un dels pocs llocs on puc conèixer parlants de skolt i fer servir la meva llengua.”

Sara Wesslin transmeten en sami skolt des de l'emissora finesa Yle. Credit: Ville-Riiko Fofonoff

Wesslin comparteix la preocupació de Sanila-Aikio pel futur de la llengua skolt, i diu que les dones són el pilar que manté la llengua viva.

“Les dones juguen un paper importantíssim, a l'hora de mantenir la llengua viva a la família. Normalment, els nens passen més temps amb les mares, especialment en famílies sami tradicionals, que es dediquen a la pastura de rens, els homes passen el dia fora.’

“Tant a adults com a nens els entusiasma d'aprendre la llengua, però hauríem d'establir situacions on el skolt esdevingui la llengua d'ús normal de cada dia”.

Els mitjans de comunicació compleixen, en aquest sentit, una funció essencial per recuperar la llengua. “A poc a poc, cada cop es produeix més música i més cultura popular en sami skolt.”

“Crec que motiva els nens a utilitzar la seva llengua minoritària.”

El parlament sami ha fundat un institut educatiu per tal d'ensenyar cultura sami a adults i a adolescents, i ofereix un curs intensiu de sami d'un any de durada. Els programes són finançat per subvencions de la Unió Europea, però Sanila-Aikio considera que el govern no hi contribueix, i el parlament està lluitant per posar-hi remei.

Sanila-Aikio creu en el valor de l'exemple. La seva filla de 8 anys, Elli-Då’mnn, està aprenent la seva llengua materna, el sami skolt, i també el sami d'Inari – la llengua de la família del seu pare.

I pel que fa a un nou àlbum de rock, les obligacions presidencials de Sanila-Aikio no li deixen massa temps lliure per dedicar-se a la música, però no ho descarta: “Potser algun dia”.

Lucy Sherriff informa des de Finlàndia.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.