Els Balcans: les teories racials pseudocientífiques d'un desacreditat psicòleg britànic segueixen fent-se virals

Aquesta versió de l'article està basada en dues fonts diferents: una per CriThink.mk, i una altra per Meta.mk News Agency, ambdós projectes de la Metamorphosis Foundation.

Al 2 de juliol de 2019, el portal de notícies nord-macedoni Fokus va publicar un article titulat ”El coeficient intel·lectual de Macedònia és de 82, el més baix a la regió”. Tal titular s'il·lustrava amb un mapamundi en que els països apareixien colorejats segons el coeficient intel·lectual mitjà de la seva població, amb l'Europa occidental, Amèrica del Nord i l'est asiàtic encapçalant el rànquing. L'article va tenir més de 3.500 reaccions a Facebook al llarg de la setmana.

L'article cita com a font principal el llibre ”La intel·ligència de les nacions”, de Richard Lynn i David Becker, i publicar per l’Ulster Institute for Social Research, un think-thank radicat a l'Irlanda del Nord, i dirigit pel propi Lynn. De lo que manca l'article de Fokus, tot i així, és de contextualitzar tal font, quelcom essencial.

Richard Lynn és una personalitat manifestament controvertida amb una obra constantment criticada per la comunitat científica degut a la manca de rigor científic, la tergiversació de les dades i la promoció d'una agenda política racista. A l'abril del 2018, la Universitat d'Ulster va desposseïr a Lynn del seu títol de professor emèrit en psicologia després d’arribar a la conclusió de que va propugnar ”visions d'un tarannà essencialment racista i sexista”.

El think thank de Lynn, el qual no està vinculat a la Universitat d'Ulster, també publica la revista ”Manking Quarterly”, que promou diverses teories racials que la comunitat científica rebutja de manera generalitzada. Lynn sovint també col·labora amb publicacions d'extrema dreta com ara Right NOW! o VDARE, i és objecte de lloances per part de personalitats d'extrema dreta d'arreu del món.

L'article de Fokus ha desencadenat una riuada de desinformació a nivell global aquestes últimes setmanes, segons un article d'anti-desinformació de Meta.mk. Poc després de la seva publicació, l'article va ser massivament plagiat (copiat amb alguns canvis mínims al cos del text i sense reconèixer l'autoria original) per diversos mitjans de Macedònia del Nord, incloent la web Lider, que és part de la munió de publicacions de dretes dirigides per hongaresos pròxims al règim de Victor Orban.

L'article a Lider, titulat ”El més baix de la regió: el coeficient intel·lectual a Macedònia és de 82”, va ser més endevant citat com a font per el portal de notícies serbi Kurir en l'article ”Als macedonis no els hi farà gràcia aquest estudi: tenen el coeficient intel·lectual més baix de la regió, llegeix quin país és el més llest!”. A l'endemà, de nou a Macedònia del Nord, el portal de notícies Sloboden Pečat, associat a Kurir (l'empresa propietària d'ambdós publicacions és la companyia sèrbia Adria Media Group), va traduir una traducció textual al macedoni de la versió publicada a Kurir, engrandint així la visibilitat de les idees racistes.

El projecte Critical Thinking for Mediawise Citizens (CriThink) va verificar la informació de l'article de Fokus, contextualitzant les seves fonts i qüestionant els estàndards periodístics als mitjans balcànics.

 

No és el primer cop

Screenshot of <a href="https://fokus.mk/natsionalnoto-iq-na-makedonija-e-82-najnisko-vo-regionot/">the article</a> by Fokus with a map reflecting a white supremacist worldview.

Captura de pantalla de l'article de Fokus, amb un mapamundi que reflecteix la visió del món dels supremacistes blancs.

Però aquesta no és la primera vegada que mitjans macedonis o, més generalment, balcànics, han fet passar les idees de Richard Lynn com fets científics.

Al 2014, pàgines webs de tota la regió van publicar articles asseverant que Macedònia del Nord tenia un coeficient intel·lectual mitjà de 91, menor que la majoria de països d'Europa occidental però més alt que els d'Albània, Montenegro i Sèrbia. Tal versió provenia d'un post txec que citava un altre llibre de Richard Lynn, “Intelligence: A Unifying Construct for the Social Sciences” [”La intel·ligència: un constructe unificador per a les ciències socials”], escrit juntament amb l'escriptor finlandès Tatu Vanhanen, el qual també sostenia teories racistes en torn la qüestió de la intel·ligència.

Al mateix temps, el portal croata Index.hr va publicar una notícia titulada ‘‘Aquest mapa mostra la intel·ligència mitja dels pobles d'Europa”. Tot seguit, la web macedònia MKD va recollir la idea i va publicar una nota anomenada ”Els macedonis están entre els més beneits a Europa”.

Al 2015, dotzenes de portals macedonis van publicar entrades similars sobre la presumptament més o menys llesta (o més o menys beneita) població als balcans. Aquests articles encara están disponibles online.

Només alguns periodistes i científics comptats han posat entre parèntesi la credibilitat d'aquests articles virals. Ninguna de les webs ha publicat, fins al moment, cap mena de correció o retractació

 

Estereotips nocius

En el context dels Balcans, estereotipar als membres d'altres comunitats ètniques no és res nou. Hi ha llegendes urbanes del centre de Macedònia del Nord, que es remonten al segle XIX, que deien que els Shopi, els habitants de la regió transfronterera entre Bulgària, Sèrbia i Macedònia del Nord, creien que el mar era una colossal sopa de peix, i que sempre portaven culleres per menjar-se-la quan anaven al litoral. Anys endevant, a l'antiga Iugoslàvia, els bosnians eren el blanc de tal mena de facècies.

La difusió cíclica d'aquestes idees pseudocientífiques sobre el coeficient intel·lectual i la raça o l'ètnia es nodreix d'estereotips preexistents, i alhora els apuntala. No és estrany, doncs, que generin tanta atenció a les xarxes socials. Però tot i que això generi més clicks per als mitjans que publiquen tal desinformació, també revifa el ressentiment, la discriminació i l'odi.

Els científics han descartat des de fa temps les teories que vinculen l'ètnia o l'origen nacional amb la intel·ligència. L'intel·ligència, per sí mateixa, és un concepte complex que s'evalua considerant la interacció entre la natura i l'educació. Diversos estudis han demostrat que el context socioeconòmic, el nivell educatiu dels cuidadors i la salut i l'alimentació tenen tots un rol clau en l'explicació de l'intel·ligència.

Tot i l'evidència científica en contra de tals supòsits, supremacistes blancs als Estats Units i a Europa han propugnat sistemàticament la idea de que la intel·ligència és bàsicament un producte dels atributs genètics, sovint defensant que un cert subconjunt de la població blanca és genèticament superior.

Irònicament, els nacionalistes balcànics, que veuen a l'extrema dreta dels Estats Units i de l'Europa occidental com a aliats ideològics, obvien (intecionament o no) que tals teories pseudocientífiques sovint classifiquen les seves pròpies ètnies per sota dels països occidentals.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.