Em conec tan bé els carrers de París com els de Beirut

Meme widely shared in solidarity with the victims of the Paris attacks.

Mems àmpliament difosos en solidaritat amb les víctimes dels atacs de París.

Provinc d'una comunitat francòcona i privilegiada del Líban. Això vol dir que sempre he vist França com la meva segona llar. Em conec tan bé els carrers de París com els de Beirut. Només fa uns dies que era a París.

Han estat dues nits terribles de violència. La primera es va endur les vides de 40 persones a Beirut; la segona, les de més de 120 persones a París.

També tinc clar que, per al món, les morts de la meva gent a Beirut no tenen tanta importància com les morts de la meva altra gent a París.

Nosaltres no tenim un botó a Facebook per dir que estem sans i estalvis. Nosaltres no tenim declaracions de matinada dels homes i dones més poderosos del món i de milions d'usuaris a Internet.

Nosaltres no canviem les polítiques que afectaran les vides d'innombrables refugiats innocents.

No podria quedar més clar.

Dic això sense cap mena de ressentiment, només amb tristesa.

És dur adonar-te que, per tot el que s'ha dit, per tota la retòrica progressista que hem aconseguit crear amb la forma d'una aparent veu humana unida, la major part dels membres d'aquesta curiosa espècie encara quedem exclosos de les principals preocupacions del «món».

I sé que, dient «món», jo mateix estic excloent la major part del món. Perquè és així com funcionen les estructures de poder.

Jo no importo.

El meu «cos» no li importa al «món».

Si morís, no passaria res.

Insisteixo, ho dic sense cap mena de ressentiment.

És senzillament un fet. És un fet polític, sí, pero un fet, igualment.

Potser hauria d'estar una mica ressentit, però n'estic massa cansat. Reconèixer això és molt dur.

Sé que sóc un afortunat perquè, quan mori, els meus amics i éssers estimats em recordaran. Potser el meu blog i presència a Internet reuniran els pensaments de gent d'arreu del món. Aquesta és la bellesa d'Internet. I fins i tot això queda fora de l'abast de moltes persones.

Mai no havia entès tan clarament com ara el que Ta-Nehisi Coates va escriure sobre el cos negre d'Amèrica. Crec que també hi ha una història per explicar sobre el cos àrab. El cos nadiu americà. El cos indígena. El cos llatinoamericà. El cos indi. El cos kurd. El cos paquistanès. El cos xinès. I molts altres cossos.

No hi ha només un cos humà, tot i que avui dia sembli que sí que n'hi hauria d'haver només un. Potser això és una il·lusió. Però potser és una il·lusió que val la pena mantenir perquè, sense ni tan sols aquesta vaga aspiració a la unitat, no tinc clar a quina mena de món viuríem ara.

Alguns cossos són globals, però la majoria resten locals, regionals, «ètnics».

El meu cor està amb totes les víctimes dels terribles atacs d'ahir i avui. El meu cor està amb tots aquells que patiran una greu discriminació com a resultat de les accions d'uns quants assassins en massa i del fracàs de la imaginació humana de veure's com una entitat unificada.

La meva única esperança és que puguem ser prou forts com per donar la resposta contrària a la que esperaven aquests criminals. Vull ser prou optimista com per dir que ho estem aconseguint, sigui el que sigui el que calgui aconseguir.

Necessitem parlar d'aquestes coses. Necessitem parlar de races. Ho hem de fer.

1 comentari

Afegeix-te a la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.