Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Refugiats sirians? Informeu-vos bé abans de contar les seues històries

Refugees are Human Beings. Photo from Commons Wikimedia

Els refugiats són éssers humans. Foto de Commons Wikimedia CC-BY-SA-3.0

Malauradament, aquest any s'està convertint en l'any dels refugiats sirians. Tot i que la gran quantitat d'històries de persones que han fugit del seu país destrossat per la guerra són descoratjadores, no hem de creure tot el que es diu. Per desgràcia, en alguns casos el món continua desinformat amb les imatges i vídeos que circulen per Internet que suposadament reflecteixen la tragèdia, però que en realitat han estat manipulats o malament transmesos.

Les causes són diverses: des de l'activisme en les xarxes socials o “clictivisme” fins a la política. Sense anar més lluny, alguns partits dretans europeus estan traient profit de la darrera crisi de refugiats per a endurir els seus programes i tancar les portes als refugiats que vénen a Europa. De fet, una foto que, en teoria, mostrava uns refugiats sirians onejant la bandera de l'Estat Islàmic a Alemanya, molt compartida al Facebook els últims dies, data de fa tres anys i no està relacionada amb la crisi actual.

A continuació teniu quatre històries de refugiats sirians que potser hajau vist a les xarxes socials, que s'allunyen molt de ser el que semblen.

1ª història: La model italiana i el vaixell d'immigrants sirians

Compartit al grup de sirians en Bèlgica al Facebook, el vídeo anterior es comparteix amb el següent missatge:

عارضة ازياء ايطالية تصور فيديو على الشاطئ وفجأة بطريقة عفوية وقع المحظور تصل دفعة لاجئين غير متوقعة الى شاطئ الامان في ايطاليا سوف تشتهر هده العارضة لهدا الموقف الظريف والعفوي الدي لايتكرر
معظمهم سوريين وفلسطينيين الحمد الله على السلامة

Una model italiana està fent un vídeo en la platja i, de sobte, ocorre allò inesperat i un grup de refugiats inesperat arriba sa i estalvi a la platja italiana. Aquesta model serà famosa per aquest incident curiós i espontani que, de segur, no es repetirà. Molts d'ells són sirians i palestins. Gràcies a Déu estan bé.

No obstant, la model que apareix al vídeo difós per tot arreu no és italiana i, ni tan sols el mateix vídeo està filmat a Itàlia. A més, els refugiats tampoc són sirians ni palestins. El vídeo original va ser publicat el 10 de juliol del 2015, al YouTube per la model russa Ekaterina Juskowski, resident als Estats Units, amb aquesta descripció:

Ms. Juskowski, a Miami-based artist and a founder of the Miami Girls Foundation (www.miamigirls.org) “who migrated from Russia at age 18 as a university student – had a more compassionate take. She said, “Witnessing people starting their life anew by jumping off the boat and running into the city made my personal struggle seem rather small. As controversial as the problem of illegal immigration can be for many of us, it is important to remember that people come here in search of the better life, and it comes at a very high price of great courage, hard work, and loneliness. I got to know America as a country with a big heart. While I trust it to the U.S. government to work out the policies on improving the immigration laws, it feels natural to stay compassionate and understanding on a personal level.”

La senyora Juskowski, artista resident als Estats Units i fundadora de la formació Miami Girls (www.miamigirls.org) que va emigrar de Rússia als 18 anys com a estudiant universitària, va adoptar una postura més compassiva. Va dir: “Veure com la gent comença la seua vida de nou saltant del vaixell i ficant-se a la ciutat va fer que vera la meua lluita personal més insignificant. Encara que el problema de la immigració il·legal siga polèmic per a molts de nosaltres, és important recordar que la gent ve ací en cerca d'una vida millor, i això costa l'alt preu d'un coratge enorme, treball dur i soledat. He conegut els Estats Units com un país amb un gran cor. Encara que confie en que el govern dels Estats Units treballe per a millorar les lleis sobre immigració, em sembla natural ser compassiva i comprensiva a nivell personal”.

2ª història: El xiquet sirià que dorm entre les tombes dels seus pares

Al blog Harld Doornbos podem llegir: “És molt probable que hajau vist esta fotografia dramàtica d'un xiquet sirià embolcat amb una manta mentre dorm entre les tombes dels seus pares morts. Va esdevenir viral després que alguns comptes importants la publicaren (al gener de 2014) al Twitter” .

There is only one problem: The picture is not from Syria, but from Saudi Arabia. Photo credit haralddoornbos on wordpress

Tan sols hi ha un problema: La fotografia no és de Síria, sinó de l'Aràbia Saudita. Foto del blog haralddoornbos.

Aquest blog va ser probablement el primer a investigar el cas, fent contacte amb el fotògraf que hi ha darrere de la història, Abdul Aziz al Otaibi, ciutadà saudita de la ciutat de Yanbu al Bahr. El xiquet que apareix en la foto és el seu nebot.

“Look, it’s not true at all that my picture has anything to do with Syria,” Al-Otaibi says, “I am really shocked how people have twisted my picture.”

“I love photography,” he continues over the phone, “Every artist has ideas in his head. So I had the idea to make a project whereby I show in pictures how the love of a child for his parents is irreplaceable. This love cannot be substituted by anything or anybody else, even if the parents are dead.”

“Mireu, no és cert que la meua foto tinga a veure amb Síria,” afirma Al-Otaibi, “Estic molt sorprés per com la gent ha distorsionat la meua foto”.

“M'encanta la fotografia”, continua explicant al telèfon, “Tots els artistes tenen idees al cap i jo vaig tindre la idea de crear un projecte mitjançant el qual mostre amb imatges que l'amor d'un xiquet pels seus pares és irreemplaçable. Aquest amor no es pot canviar per res ni per ningú, fins i tot tampoc quan els pares han mort.”

Al Twitter, Abdul Aziz al Otaibi va compartir una altra fotografia del seu nebot al gener de 2014, amb la intenció d'aclarir la història:

Aquesta és una altra fotografia del meu nebot Ibrahim darrere de les càmeres.

3ª història: Els immigrants rebutgen el menjar que no és ‘halal’

L'usuari de YouTube komehtap K afirmava que els refugiats musulmans, en la frontera entre Macedònia i Grècia, rebutjaven els paquets de menjar que se'ls distribuïa perquè portaven el símbol de la Creu Roja i perquè, segons l'autor, el menjar no era ‘halal’ (permés per la religió musulmana). Tot i que el vídeo és vertader, aquesta informació és absolutament falsa.

Segons declarà el portaveu de la Creu Roja John Aangendal Nielsen per al periòdic francés Liberation, el fel que els refugiats rebutjaren les caixes no es devia al contingut, que era ‘halal’, sinó que era una mena de protesta contra la policia que els va bloquejar el pas i els deixaren encallats a la nit sota la pluja.

Al YouTube, komehtap K diu:

Muslim migrants in Macedonia refuse Red Cross parcels because of… the red cross
The headless chicken reaction by the leaders of the European Union regarding mass migration by hundreds of thousands of people has resulted in these so called refugees not only demanding to be allowed to go where they want to go, but insisting on subscribing to the religious bigotry they claim they are running away from.

Here on the Macedonian/Greek border Red Cross aid parcels are being refused due to them having a red cross on the box. And the left call me a bigot for questioning the veracity of these so called refugees

Els immigrants musulmans a Macedònia rebutgen les caixes de la Creu Roja a causa de…la creu roja.
La reacció desgavellada dels líders de la Unió Europea pel que fa a la immigració massiva de cents de milions de persones ha donat lloc a que aquells que s'anomenen refugiats no demanen només permís per anar on vullguen, sinó que també insisteixen en seguir el dogma religiós del qual diuen que fugen.

Ací, a la frontera entre Macedònia i Grècia, els paquets d'ajuda s'estan rebutjant perquè tenen una creu roja en la caixa. I l'esquerra em diu dogmàtic per qüestionar la veracitat d'aquestos que s'anomenen refugiats.

A més, al Twitter, molts van reaccionar enutjats davant la “ingratitud” dels refugiats:

Vaig veure un vídeo d'un grapat d'homes sirians tirant el menjar que se'ls oferia perquè no era ‘halal’. Crec que haurien de fer-los tornar a casa ara mateix.

Increïble i desmereixedor! #refugiats#sirians a #Hongria estan queixant-se perquè no els garanteixen que el menjar que els donen siga ‘halal’.

4ª història: la imatge retocada d'una mare siriana al mar

A photograph of reportedly a Syrian mother trying to swim to safety carrying her toddler child. Photo gone viral (source unknown)

Una mare siriana tracta de nedar per a salvar-se amb el seu bebé als braços. Aquesta foto, d'una font desconeguda, va esdevenir viral, però, no és el que aparenta.

Aquesta fotografia d'una mare siriana lluitant per sobreviure al mar ha pegat la volta al món a través d'Internet. No obstant, hi ha una errada. Els internautes es van adonar ràpidament que la fotografia havia passat per Photoshop i havien cobert els cabells de la dona. Omneya Talaat va tuitejar:

Quan la societat només es preocupa per cobrir els cabells d'una dona i no per donar-li una vida digna, aleshores és una societat que camina cap a l'oblit. No hi ha res a discutir sobre açò.

Al blog Phogotraphy es preguntaven per què s'està usant una fotografia retocada per a posar en relleu les desgràcies dels refugiats sirians :

This terrifying photograph shows Syrian refugee Rukhsan Muhammed who was rescued off the coast of Turkey in 2013 after the boat she and her son were on capsized. Without the need for an expert’s inspection it is clear that a white headscarf has been crudely applied to the photograph using digital tools.

The moment captured is one of utter despair, indeed since the photograph was taken we learned that Rukhsan had been in the water with her one year old son who was washed away and drowned by the strong currents. So why trivialise this awful situation by drawing on a headscarf to protect this poor woman’s modesty?

Aquesta fotografia impactant mostra la refugiada siriana Rukhsan Muhammed, que va ser rescatada de la costa de Turquia al 2013, després que tombara el vaixell en què viatjava amb el seu fill. No cal fer una anàlisi professional de la imatge per a saber que se li ha afegit, sense molta cura, un vel blanc, fent ús dels recursos digitals. El moment capturat és d'absoluta desesperació, sense cap dubte, sobretot quan després que es fera la foto ens assabentàrem que Rukhsan havia sigut a l'aigua amb el seu fill d'un any, que va ser emportat i ofegat pels forts corrents. Per què trivialitzar aquesta terrible situació dibuixant un vel per a protegir la humiltat d'aquesta pobra dona?

És important la seua vestimenta? Aquesta és l'explicació de la fotografia:

Of course underneath any clothing is a human being, a mother who has lost her child and nearly her own life. We want to care about this person and if she lived to tell of her ordeal. Within the series of images from the Anadolu Agency we can see that Rukhsan was thankfully rescued and what is striking to us now is not a story of survival, but further insight to her clothing. We can see now, clearly that she dresses like us, The West. During rising xenophobia in Europe being prevalent surely a more effective way of realising our compassion is by showing the world we are all the same.

És clar que darrere de la roba hi ha un ésser humà, una mare que ha perdut el seu xiquet i quasi també la seua vida. Volem preocupar-nos per aquesta persona i saber si ha sobreviscut per a contar la seua tragèdia. En la sèrie d'imatges de l'agència Anadolu podem veure com, afortunadament, Rukhsan va ser rescatada i el que ara ens sorprén no és la història de supervivència, sinó  la informació detallada de la seua vestimenta. Ara podem veure clarament que va vestida com nosaltres, a l'estil occidental. Mentre la creixent xenofòbia predomina a Europa, pot haver-hi una altra forma més eficaç de descobrir la nostra compassió: fer veure al món que tots som iguals.

Els refugiats que arriben a Europa escapen al destí de 320.000 sirians que han mort a Síria des que va començar la guerra al seu país fa quatre anys. Ho han arriscat tot per tindre un futur per a ells i per als seus fills. Haurien de ser jutjats per aspirar a viure?

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.