Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

La dissensió pacífica esdevé pecat religiós a l'Iran

The Supreme Leader’s chief of staff Mohammadi Golpayegani (right): “Opposing the Islamic [Republic] is certainly the greatest wrong and if anyone, in any cloth or position, opposes it, he has committed the worst vice because the pure blood of thousands of youth has been shed to establish this state.” Image from ICHRI.

El cap de gabinet del Líder Suprem, Mohammadi Golpayegani (dreta): “Oposar-se a la República Islàmica és de fet el pitjor error, i si algú, de qualsevol classe o posició, s'hi oposa, ha comès el pitjor dels vicis, perquè la sang pura de milers de joves ha estat vessada per a formar aquest Estat”. Imatge de l'ICHRI.

La llibertat d'expressió i el dret a la dissensió pacífica, que han rebut atacs durant molt de temps a la República Islàmica, han estat sotmesos a una major pressió durant els últims dos anys. Els conservadors extremistes, ansiosos per reafirmar el control sobre l'esfera domèstica de cara al triomf electoral del centrista Hassan Rouhani en 2013, han posat en marxa dures mesures de repressió, que inclouen empresonar periodistes, tancar publicacions, bloquejar mitjans socials i sentenciar activistes pacífics a llargues penes de presó.

Cada cop més, els extremistes recorren a una nova arma en el seu arsenal de repressió: la religió. Mentre que els judicis dels activistes solien fer-se sota càrrecs amplis relacionats amb la seguretat nacional, els funcionaris de la República Islàmica interpreten cada cop més sovint la dissensió política com una contravenció religiosa.

Equiparar la dissensió amb un pecat és part d'un atac més ampli, per mitjà del qual es nega en la pràctica el dret a la dissensió pacífica, patent a la constitució iraniana (i també en els convenis internacionals als quals l'Iran s'ha adherit voluntàriament), i aquells que l'exerceixen són perseguits pels oficials judicials sota càrrecs molt més greus. La “corrupció a la terra”, per exemple, implica una possible pena de mort.

El 13 de juny del 2015, a la província de Gilan, Mohammadi Golpayegani, cap de gabinet del Líder Suprem, Ayatollah Khamenei, va dir a un grup de clergues i estudiants del seminari: “Oposar-se a l'estat és el pecat més greu”.

Golpayegani va descriure la República Islàmica com “el major bé del nostre temps” i, segons va informar l'Agència de Noticies dels Estudiants Iranians (ISNA), va afegir: “Oposar-se a la República Islàmica és de fet el pitjor error, i si algú, de qualsevol classe o posició, s'hi oposa, ha comès el pitjor dels vicis, perquè la sang pura de milers de joves ha estat vessada per a formar aquest Estat”.

Als seus ulls, qualsevol oposició a la República Islàmica, de paraula o de fet, o qualsevol dubte de la seva infal·libilitat constitueix una greu ofensa.

Seguint aquesta línia de pensament, la corrupció financera es considera un delicte menys greu que el de les dones que desobeeixen les regles ultraconservadores sobre com han de vestir en públic, perquè els crims econòmics no representen un desafiament polític directe a l'estat. Que una dona no usi el hijab “adequat”, per altra banda, es veu com un desafiament directe a la legitimitat del règim. En paraules d'Ayatollah Sobhani: “El hijab és un símbol de la República Islàmica, i aquells que no l'acaten li estan faltant al respecte. Els especuladors, pel contrari, no es preocupen per l'estat”.

Aquest tipus de comentaris no són pas una novetat. El 2 de maig, Mohammadi Golpayegani va citar al Líder Suprem dient: “Protegir la República Islàmica és el millor dels béns i oposar-se a ella el pitjor dels mals”. Goslayegani va afegir: “Alguns pensen que promoure la virtut o prevenir el vici es limita només a bregar amb les dones que van pel carrer amb un hijab deficient. Però hem d'entendre que el pitjor vici és oposar-se al règim islàmic”.

En el discurs per l'any nou iranià, el Líder Suprem Khamenei va deixar ben clara la seva opinió: “El major bé és establir i preservar l'estat islàmic […] mentre que, pel contrari, la corrupció moral està malament, ajudar els enemics de l'islam està malament, afeblir l'estat islàmic està malament”.

Anant més enllà de les exhortacions verbals, el Líder Suprem ha emès una fàtua, o decret religiós, que prohibeix exposar públicament les injustícies comeses pels funcionaris de la República Islàmica. En resposta a la pregunta d'un dels seus seguidors religiosos sobre si seria apropiat revelar públicament la injustícia o la traïció per part dels funcionaris públics, Khamenei va escriure: “No hi ha cap problema en informar sobre injustícies o traïcions als funcionaris i institucions governamentals, de manera que les puguin seguir i investigar… però està prohibit revelar-les al públic, perquè genera malicia i corrupció i afebleix el govern islàmic”.

Equiparar l'oposició política amb un pecat religiós ha tingut profundes conseqüències a la vida d'aquells qui han qüestionat els dictàmens del govern: els opositors polítics han estat acusats i sentenciats a càstigs de proporcions bíbliques, alguns amb molts anys entre reixes i alguns condemnats a mort.

Els funcionaris sovint acusen els crítics del govern d'oposar-se al sistema de velayat-e faqih del país (tutela dels juristes islàmics, la ideologia formulada pel fundador de la República Islàmica, Ayatolah Khomeni, i que estableix que un jurista islàmic, o Líder Suprem, ha d'oferir protecció al govern per assegurar que aquest compleixi amb la llei islàmica). Com a resultat, s'acusa a aquests crítics de desafiar la base de la religió.

Però la majoria dels membres de la doctrina religiosa xiïta no comparteixen aquesta visió. La majoria dels clergues xiïtes, de fet, no accepten el concepte de velayat-e faqih. En realitat, la República Islàmica imposa la visió de la seva classe dominant i suprimeix la pluralitat de punts de vista del pensament religiós xiïta.

No obstant això, Ayatollah Mohammad Yazdi, actual cap del Consell dels Guardians de la República Islàmica, organisme que s'encarrega d'assegurar que tots els candidats polítics i lleis siguin conformes a l'islam i la constitució de la República Islàmica, ha assegurat que res del que fa el Líder Suprem pot estar malament: “El Líder Suprem mai no s'equivoca en les seves decisions”, va dir Yazdi en un discurs el 2011. “Això és perquè si el Líder Suprem pensa a prendre una decisió que és 100 % nociva per la nació islàmica, l'imam ocult (el salvador màxim de la humanitat, que, segons la dotzena branca de l'islam xiïta practicat a l'Iran, tornarà per portar pau i justícia al món) té la responsabilitat d'aconsellar-lo”.

Aquests punts de vista han resultat en la creença que oposar-se al velayat-e faqih és equivalent a oposar-se a la veritat absoluta. Segons va declarar Yazdi: “Oposar-se al velayat-e faqih és el mateix que oposar-se als imams, i això està al mateix nivell que qüestionar l'autoritat única de Déu”.

En un sistema així, en què els dissidents no només són enemics de l'estat, sinó també enemics de Déu, no és possible que s'accepti una oposició pacífica, el segell distintiu d'un govern democràtic.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.