Aquest article va aparèixer a iranhumanrights.org i és publicat aquí en col·laboració amb la Campanya Internacional pels Drets Humans a l'Iran (ICHRI)
Agències de noticies estatals de l'Iran estan intentant desacreditar Ahmed Shaheed, el Relator Especial de l'ONU sobre els drets humans a l'Iran, mitjançant una història basada en un pressumpte document de WikiLeaks..
L'autenticitat del document ha estat qüestionada directament per WikiLeaks, la coneguda pàgina web que publica informació classificada procedent de fonts anònimes. WikiLeaks va tuitejar: “Si us plau, mostreu en quin cable es basa aquesta afirmació. No heu inclòs cap vincle amb un dels nostres cables a l'article.”
Els mitjans iranians afirmen que un document de WikiLeaks prova que el Relator Especial va rebre un milió de dòlars d'Aràbia Saudita per haver promès que criticaria fortament el govern iranià en els seus informes anuals sobre l'estat dels drets humans a l'Iran.
A través del seu compte de Twitter, el Dr. Shaheed, que ha estat reconegut internacionalment com a campió dels drets humans, amb principis i escrúpols, va agrair a WikiLeaks que esclarís i cridés l'atenció sobre el fet que aquests informes no han estat autentificats.
Aquesta no és pas la primera vegada que el Dr. Shaheed ha estat l'objectiu d'acusacions qüestionables.
Les últimes acusacions
Aquest últim atac arriba poc després que el Relator s'adrecés al President de l'Iran, Hassan Rouhani, per a demanar-li que presti més atenció a la situació dels drets humans del país ara que la República Islàmica i les potències mundials han arribat a un acord sobre la problemàtica nuclear.
“Espero sincerament que el final satisfactori de les conversacions sobre el tema nuclear permeti al president Hassan Rouhani centrar-se en les altres promeses de la seva campanya, en especial aquelles que promouen que els iranians puguin gaudir dels drets humans”, va dir el Dr. Shaheed en un comunicat publicat el 15 de juliol de 2015.
Les actuals acusacions semblen ser un intent d'engany dels conservadors per evitar que, des de dins i fora del país, es faci més pressió per posar fi al terrible historial del país respecte als drets humans.
En una entrevista amb la ICHRI, el Dr. Shaheed va dir: “Aquesta acusació és absurda i només serveix per a distreure del tema principal, la cerca d'una solució per als greus problemes que pateix el país en matèria de drets humans.”
I va continuar dient: “Cap al·legació que s'utilitzi per a desacreditar-me no canvia l'historial de l'Iran documentat per la Secretaria General de l'ONU i font de preocupació dels mecanismes pels drets humans de la ONU durant els últims deu anys. El nombre d'execucions resulta alarmant. En l'àmbit dels drets de les dones encara es necessiten canvis significatius. Centenars de persones han estat detingudes per coses que van escriure, dir o publicar a Internet. I els líders de la Fe Bahai estan a la presó per les seves creences religioses.”
“El meu treball, com el treball dels meus predecessors, es basa en la investigació. Inclou lleis, declaracions del govern i articles i informació procedent de les pàgines web del govern. El meu treball presenta entrevistes amb centenars d'individus, dintre i fora de l'Iran, que afirmen que es van violar els seus drets, i el meu treball presenta la investigació que han realitzat dotzenes d'organitzacions pels drets humans reconegudes internacionalment”, va dir el Dr. Shaheed a la campanya.
Mentre els funcionaris iranians continuen amb el seu esforç per desacreditar el Relator i qualsevol altre defensor dels drets humans que intenti culpar el seu govern de violacions dels drets humans, la comunitat internacional ha donat un fort suport al Dr. Shaheed, destacant el seu treball meticulós i just, i la seva valuosa contribució a l'exposició dels abusos dels drets humans a l'Iran. Ha estat precisament per això que se li ha renovat el mandat any rere any.
El 29 de juliol, en resposta a una pregunta d'un reporter de l'ISNA (l'Agència de Noticies dels Estudiants Iranians) sobre aquestes acusacions, Mohammad Javad Larijani, cap del Consell Judicial Iranià pels Drets Humans, es va reafirmar en la infundada acusació que el Dr. Shaheed havia rebut suborns. Tot i així, hores després que es publiquessin aquests comentaris a les pàgines web de l'ISNA i de l'agència de noticies Fars, es va eliminar l'enllaç a l'entrevista. L'entrevista es pot llegir en persa aquí gràcies a una captura de pantalla.
Els freqüents intents de l'Iran de desacreditar a Shaheed
Des que va ser anomenat Relator Especial de drets humans a l'Iran l'any 2011, a Shaheed se li ha negat l'entrada a l'Iran i els seus informes anuals, en què detalla una consistent violació dels drets humans, han estat descrits com a “mentides” pel director de la judicatura iraniana, Sadegh Amoli Larijani, i com a “invàlids” pel portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors, Marzieh Afkham.
El 2014, el germà de Sadegh Aamoli Larijani, Javad Larijani, va dir que Ahmed Shaheed era un “infame idiota” i que “defensor dels drets humans” era una altra manera de dir terrorista.
Va declarar que: “Aquells a qui avui dia s'anomena “defensors dels drets humans” estan relacionats amb actes terroristes i s'autoproclamen defensors dels drets humans… quan sentiu el nom “defensor dels drets humans”, aquests són els individus que cometen actes terroristes”.
El 2012, Javad Larijani va afirmar que el Dr. Shaheed rebia informació falsa de “grups terroristes” i també dels Estats Units i Israel, donant suport “principalment a aquells que han fundat organitzacions terroristes disfressades de defensors dels drets humans”.
El 2013, durant una sessió del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, Javad Larijani va acusar el Relator de “basar-se en fonts parcials” i de treballar amb “un important grup terrorista” en la elaboració dels seus informes. L'actitud de Larijani va ser tan contundent que el president de la sessió es va veure obligat a recordar-lo que no ataqués personalment el Relator en les seves intervencions.
Les acusacions de pressumptes “suborns” tampoc no són noves. En març del 2013, Javad Larijani va acusar el Relator d'acceptar suborns del Departament d'Estat dels Estats Units, una acusació que més tard es va provar que era completament infundada.
El problema de l'Iran amb els defensors dels drets humans
El director de Drets Humans de l'Iran no només ha atacat el Dr. Shaheed; ha comparat repetidament els defensors dels drets humans amb terroristes i ha incidit especialment en el cas d'Abdolfattah Soltani, un advocat especialitzat en els drets humans respectat internacionalment, empresonat a l'Iran des del 2011 per defensar la llibertat d'expressió i el dret a la dissensió pacífica.
Els funcionaris iranians han anat més enllà en el seu intent de destruir els mecanismes de protecció dels drets humans de l'ONU. No només van difamar el Dr. Shaheed sinó que també van atacar el mismíssim Secretari General de les Nacions Unides, Ban Ki-moon.
En novembre del 2011, Javad Larijani va afirmar que els informes sobre drets humans de l'oficina de Ban Ki-moon eren una reiteració del punt de vista de “grups terroristes i organitzacions que s'oposen a la República Islàmica”, i que l'Iran estava “extremadament preocupat” per les deficiències de les Nacions Unides amb Ban Ki-moon com a líder.
Aquest patró d'intents de difamació i desacreditació no és exclusiu dels germans Larijani; en 2014, durant una reunió a Meixad, el Ministre de Justícia iranià Mostafa Pourmohammadi també va afirmar que el Relator era “corrupte”.
Els mitjans de comunicació estatals iranians que han participat en aquestes acusacions sense corroborar contra Shaheed inclouen l’agència de noticies Mehr, filial de l'organització estatal per a la promoció islàmica, i el periòdic Hemayat, dirigit i controlat per l'oficina de comunicació de la judicatura.