Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

L'aixecament sirià a través dels ulls de les dones

El 15 de març ha estat l'aniversari de l’aixecament popular contra la tirania a Síria. Uns quants dies abans d'aquesta data el 2011, els ciutadans sirians encara es manifestaven davant les ambaixades de Tunísia, el Líban i Egipte, per a donar suport a les mobilitzacions que s'estenien per la regió des de la fi del 2010. Homes i dones mostraven la solidaritat amb la lluita dels seus veïns. Tres anys després de l'aixecament, Syria Untold s'ha fixat en Síria a través dels ulls de tres dones que han treballat activament per a promoure la justícia i la llibertat al país.

Banner from the campaign for the release of Syrian activist Razan Ghazzawi: "The regime does not fear those imprisoned, but those who do not forget them." Source: Syria Planet

Anunci de la campanya per l'alliberament de l'activista siriana Razan Ghazzawi: “El règim no té por dels qui estan empresonats, sinó dels qui no els obliden.” Font: Syria Planet

 

Un aixecament femení?

Des del començament de la insurrecció, les dones van participar al costat dels homes en l'organització de protestes i campanyes de desobediència civil. Marwa Ghamian va ésser una de les primeres detingudes per haver demanat la llibertat en públic, el 15 de març de 2011, durant una manifestació al mercat Hamidiah de Damasc.

Durant dècades, la llibertat d'expressió i de reunió era prohibida al país, de manera que no hi havia espai per a participar en debats lliures i independents sobre qualsevol qüestió, incloses les que afectaven les dones. “Amb el començament de l'aixecament, vaig sentir que hi havia un espai per a la llibertat personal i pública que mai no havia experimentat en la meva vida”, va dir Dunia Khawla a Syria Untold. “Podia alçar la veu, parlar, exigir els meus drets, als carrers de Damasc i en més indrets.”

“Fou el cas de dones d'origen intel·lectual i social ben diferent, involucrades en tots els nivells de la protesta”, afegia Razan Ghazzawi.

Així com les dones van tenir un paper crucial durant l'etapa de la insurrecció pacífica, han estat menys decisives en la fase de la lluita armada. “A mesura que la militarització ha guanyat terreny, el paper de les dones s'ha reduït significativament i s'ha concentrat sobretot en l'ajuda humanitària i de socors”, deia Yara Nassir.

En zones alliberades i fora del control del règim, amb tot, la participació de les dones oscil·la entre el paper molt actiu i l'anecdòtic, segons qui controla la zona. La naturalesa del poder a cada ciutat i poble, que varia de civils que moderen les regles islàmiques en alguns casos a grups afiliats d'al-Qaida en uns altres, estableix una gran diferència respecte a la llibertat de moviment i d'acció de les dones.

Esclafades per l'opressió del règim… i per imposicions noves

“Les dones sirianes avui continuen essent esclafades per l'opressió del règim, d'una banda, i per les noves imposicions, d'una altra”, afegia Nassir. “La situació és dramàtica perquè les dones continuen patint a les zones sota control del règim, mentre que en moltes zones alliberades són empeses fora dels espais públics i els processos de presa de decisions. Les dones continuen cercant un espai civil on puguin desenvolupar-se i expressar-se lliurement. El fet que la revolució no hagi incorporat els drets de la dona al seu cor és una part del problema. La igualtat de gènere no era al centre del moviment pel canvi.”

Cal un canvi de mentalitat, s'hi sumava la Dunia, i això fou el que va impulsar els sirians al carrer d'entrada, però les circumstàncies actuals no han permès aquest canvi.

“Sovint m'han interrogat en centres de control sobre què porto posat, on és la meva família i si estic casada o no, preguntes que als homes mai no se'ls fa”, destacava Ghazzawi. “Com si jo no pugués treballar lliurement per al meu país, el país del qual tinc el passaport.” En culpa els seus companys activistes, tant els de la lluita armada com la pacífica, perquè no parlen del tracte que reben les dones activistes en algunes zones alliberades: “No he sentit mai cap dels meus companys denunciar públicament les restriccions contra les dones”, es lamentava.

L'experiència de la Nassir a les zones alliberades és ben diferent: “Tot el temps que vaig ser-hi, mai no em vag tapar el cap i no vaig parlar ni una sola vegada del tema, ni amb la població local ni amb els soldats.”

Quant a les diferents fonts de violència, les activistes estan d'acord sobre la responsabilitat final del règim en els abusos que tenen lloc al país: “La comparació entre la violència provinent del règim i les que procedeixin de l'oposició és falsa. El règim es dirigeix ​​a la població en conjunt, es dedica a les detencions en massa, les tortures i els assassinats”, deia Ghazzawi.

Actualment, les dones es troben atrapades entre la lluita contra el règim i amenaces quotidianes, com els que plantegen els grups extremistes que omplen el buit de poder a les zones alliberades, amb un efecte negatiu sobre els drets de les dones. A més d'això, molta gent es pregunta si aquest és el moment per parlar d'aquestes qüestions, considerades un luxe respecte a la mort, la fam i les privacions. No obstant això, com deia la Dunia, no es tracta sols dels drets de les dones, sinó de l'exigència de justícia, igualtat i ciutadania que va empènyer els sirians a sortir al carrer a partir del març del 2011.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.