La ciutat de Rakka construeix la maqueta d'un estat sirià ideal

Aquest article forma part de la nostra cobertura especial Sobreviure a Síria. Aquest post fou publicat pel blog Syria Untold [ar/en] i posteriorment fou traduït per Global Voices Arabic [ar].

Per als sirians, la demanda de llibertat ha passat de lluitar contra la dictadura, cosa que suposa enfrontar-se a l'assassinat, la presó, la detenció i la destrucció d'infraestructura, a tractar d'establir els nous fonaments per al model de país que sempre han somniat. És realment possible construir a partir de tota aquesta destrucció?

Si algú pot aconseguir l'impossible, són els sirians. Ells han transformat els eslògans de la revolta estudiantil francesa – “Sigues realista, demana l'impossible” – en “Sigues realista i fes l'impossible.”

Després de la retirada de l'exèrcit sirià de Rakka el març de 2013, la ciutat va experimentar un buit de poder tremend, especialment pel que respecta als serveis públics. Els carrers apareixien plens de despulles i fragments de les barricades del règim.

Un grup de 35 activistes que havien romàs a la ciutat van encetar un debat que va desembocar en el naixement d'un moviment anomenat “La joventut de Rakka”. Un d'aquests activistes, Ayman al-Khalaf, explicava a Syria Untold:

The poster reads [ar]: To people who love freedom, know that the factory of heroes is in Syria. Source: Syria Untold

El cartell resa [ar]: A la gent que estima la llibertat, sabeu que la fàbrica d'herois es troba a Síria. Font: Syria Untold

“Una setmana després de l'alliberament, vam començar a discutir sobre com resoldre els problemes que presentaven els serveis bàsics com a resultat de la retirada del règim i el desmantellament de les seues institucions. Vam decidir consolidar el moviment com una institució civil sense cap mena de filiació política, religiosa o militar.”

El moviment va assumir el paper de municipalitat, va netejar els carrers, va recollir el fem del centre de la ciutat i va retirar les barricades del règim. En paraules d'Ayman:

“Hem somniat amb viure sense aquest règim durant molt de temps. Ara el somni ha esdevingut realitat, de manera que hem de ser responsables i convertir la ciutat en una autèntica icona de llibertat.”

Inspirades en aquesta llibertat recentment adquirida, es van muntar campanyes, com ara “Els nostres carrers respiren llibertat”. Els activistes van distribuir la bandera de la revolució entre els diversos serveis públics i pels carrers, van endreçar la ciutat, veïnat rere veïnat, alhora que cobrien els murs amb dibuixos creatius i grafits.

Raqqa..:Lessons in state building

Rakka: lliçons per a la construcció d'un estat

Els activistes també van emprendre la campanya “Netegem l'Hospital Nacional”, que va durar fins que es va retirar per complet tota la runa causada per les bombes i la destrucció generada al principal hospital de la ciutat; i la campanya “No deixaré la meua escola” que tenia com a finalitat rehabilitar les escoles de manera que els nens pogueren reprendre els seus estudis tan aviat com fóra possible.

Activists at the I will not leave my school campaign

Activistes de la campanya “No deixaré la meua escola”.

Els activistes tampoc es van oblidar els refugiats sirians que aplegaven de tot el país. Es va muntar un menjador d'emergència que proporcionava al voltant de 500 àpats diaris als refugiats, malgrat la manca de pa provocada per l'escassesa. Aquesta iniciativa va conformar la “Campanya el nostre pa”, que va consistir en la distribució de trossos de pa en saquets amb l'etiqueta “la meua fogassa és la teua fogassa” i la màxima del profeta Mahoma “Cap de vosaltres pot ser un veritable creient si no desitgeu per als altres el que desitgeu per a vosaltres.”

El moviment juvenil va tenir molt presents els nens sirians, víctimes d'una situació terrible des de l'inici dels enfrontaments. Campanyes com ara “Els nens tenen dret a viure” tenen com a objectiu la defensa dels seus drets i els empenten a involucrar-se en tallers escènics i altres activitats centrades en la solidaritat, la cooperació i l'esperit d'equip. La idea és tractar d'inculcar als més petits valors autèntics que els permeten desenvolupar un nou sentiment de pertinença al país.

Altres campanyes buscaven atraure l'atenció cap als presos polítics, per exemple les segudes “Lliures darrere les reixes” del passat mes d'abril.

The sign reads: Freedom for the prisoner we don't know

La inscripció diu: Llibertat per al pres desconegut

La solidaritat amb altres ciutats sirianes també va despuntar a Rakka, a través de campanyes com “Espelmes de la llibertat de l'Eufrates”.

Gràcies al seu treball, la joventut de Rakka fa, ni més ni menys, el que haurien de fer les institucions de l'estat. Com explica Ayman, el jove activista i metge:

“Hem de ser forts, perquè Rakka és la capital de l'alliberament i hem de treballar per què la ciutat continue fent honor a aquest nom i es mantinga al marge del procés de militarització.”

Aquest post fou publicat pel blog Syria Untold [ar/en] i posteriorment fou traduït per Global Voices Arabic [ar]. 

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.