Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Els àrabs odien les dones? Mona Eltahawy s'enfronta a la tempesta

[Enllaços en anglès] La columnista egípcia-americana Mona Eltahawy ha suscitat novament la controvèrsia publicant al Foreign Policy Magazine d'aquest 23 d'abril de 2012 un article sobre la discriminació de les dones a l'Orient Mitjà amb el títol  ‘Per què ens odien?. Eltahawy afirma que les societats àrabs són fonamentalment misògines i que es produeixen incessants abusos contra les dones “alimentats per una barreja tòxica de cultura i religió”.

Mona Eltahawy. Photo by personaldemocracy Flickr (CC BY-SA 2.0).

Mona Eltahawy. Foto personaldemocracy Flickr (CC BY-SA 2.0).

Nombrosos periodistes, blocaires i activistes àrabs han criticat la manera amb la que Mona Eltahawy ha formulat els seus arguments i han expressat la seua ira davant les imatges que acompanyen l'article – una dona nua amb el cos cobert d'una pintura negra simulant un niqab – argumentant que constitueixen una representació estereotipada de les dones àrabs.

Foreign Policy ha publicat, des d'aleshores, les reaccions de 5 analistes.

Al seu article, Mona Eltahawy escriu: “Alguns es preguntaran per què he portat aquest tema en aquest moment, en el qual la regió es revolta, no alimentada per l'usual odi d'Amèrica i Israel, sinó per una demanda comuna de llibertat. Al cap i a la fi, no deuria tot el món gaudir dels drets bàsics en primer lloc, abans que les dones exigeixin un tractament especial? I què te a veure el gènere o, en aquest cas el sexe,  amb la Primavera Àrab? Però no parle del sexe amagat en cantons obscurs i habitacions tancades. Un sistema polític i econòmic sencer – que tracta una meitat de la humanitat com a animals – ha de ser destruït juntament amb les altres formes, més evidents, de tiranies que ofeguen el futur de la regió. Fins que la ràbia oscil·le des dels opressors dels nostres palaus presidencials cap als opressors de les nostres cases i carrers, la nostra revolució no haurà començat.”

En una entrada amb el títol Mona: Per què ens odies?“, l'activista i blocaire egipcià Gigi Ibrahim escriu:

El problema fonamental de l'article de Mona és el context i el marc en el qual analitza l'opressió de les dones a l'Orient Mitjà i la única raó que va donar és que els homes i les societats àrabs (a nivell de cultura i religió) odien les dones. Això és ofensiu per a la majoria de dones que conec, que van llegir el article i compartien el mateix punt de vista. Les dones a l'Orient Mitjà no estan oprimides pels homes mijançant la dominació masculina, estan oprimides pels règims (formats per homes en el poder) i sistemes d'explotació (que exploten les persones segons les classes i no el gènere) . El fet que les dones tinguen poder dins d'un sistema viciat no “resoldrà” el problema. Vam tenir un grup de dones al parlament de Mubarak, ha cambiat això alguna cosa en la realitat? Es tractava només de tinta sobre paper. Fins i tot després d'una revolució, les dones son instrumentalitzades per raons polítiques per part d'una colla de partits. Explicar per què les dones estan oprimides sense abordar cap aspecte històric, polític o econòmic dels països àrabs, que no són tots iguals com tracta de generalitzar al seu article, no podria estar més allunyat de la realitat que aquest article.

En Egipte, Hafsa Halawa no està totalment en contra de l'article :

@Hhafoos : Mentre que estic en desacord amb el seu to i amb les imatges utilitzades, hi ha fets a l'article de Mona Eltahawy, que no devem ignorar

Nascuda a Siria, la periodista palestina Dima Khatib també tracta el tema al seu bloc en una entrada L'Amor, no l'odi, Estimada Mona” :

No som dèbils, Mona, i les revolucions àrabs ens han mostrat que érem més fortes del que pensàvem, les heroines de les revolucions àrabs no tenen la necessitat de ser assenyalades. Jo no crec que necessitem ser salvades de l'odi o de la venjança dels nostres homes, especialment des de que aquestes revolucions hagen provat que nosaltres érem més que capaces de recolzar-nos, juntament amb els homens, per a aconseguir el progrés de les nostres societats. El vostre article llança un reflex de la societat àrab que es correspon amb les fotografies de l'article: negre, ombrívol, depriment, un cos pintat de negre. Haveu reduït el problema de la dona àrab als sentiments dels homes; reduint paral·lelament aquesta dona a les patètiques imatges que representen perfectament les imatges que l'Occident té d'ella. (…) La societat àrab no és tan primitiva com presenteu al vostre article, que accentua l'estereotip que el lector té de nosaltres, i és un estereotip terriblement estés que contribueix a engrandir el distanciament cultural entre la nostra societat i d'altres i augmenta el racisme cap a nosaltres.

La periodista i blocaire libanesa-americana Roqayah Chamseddine a una entrada amb el títol Nosaltres i Ells: Les Dones Indefenses i les Imatges Orientalistes“, ha comentat:

Mentre la seua audiència occidental aplaudeix i l'aclama, Mona Eltahawy no solament ha convertit en dimonis els homes de l'Orient Mitjà i els ha confinat al paper de torturadors permanents sinó que no ha deixat suposar qualsevol altre mode de comportament dels mateixos. Estan perjudicats per sempre? És aquest l'únic destí del seu manifest, que ha estat predeterminat des del moment de la seua concepció? No tenen una eixida a la dogmàtica que els cataloga com a detractors naturals de les dones? I els homens feministes, estan sempre lluitant contra la seua necessitat innata d'odiar les dones? Mona Eltahawy ha descrit els homes i les dones en una situació no negociable, acusant els homens d'odi i les dones de vulnerabilitat; i com a dona de color, procedent de l'Orient Mitjà, no permetré que recuperen la meua veu. Mona Eltahawy és potser una de les nostres, però ella no és “Nosaltres” ni ens defineix.

L'activista egipci en favor dels drets de l'home, Hossam Bahgat tuiteja :

@hossambahgat: “Els musulmans odien les seues dones” no és diferent a “Els musulmans son essencialment violents” quina manera d'enterrar la nostra lluita

En una entrada anomenada Jo no crec que ens odien realment! “,la profesora de periodisme, Nahed Eltantawy es refereix a “la implicació de les dones àrabs a la Primavera àrab”.

Quan mire aquestes heroïnes àrabs que fan el seu poble orgullós, no hi veig odi. Hi veig amor, compassió i enteniment entre homes i dones joves que volen treballar junts per crear vides millors, més llibertats i governs més justos per a tothom. Així doncs, a Eltahawy, li dic que la seua columna no em representa perquè jo no em sent odiada. Tinc preocupacions, que poden ser similars o diferents a les de les meues germanes en Egipte. Però tinc la convicció que qualsevol problema econòmic, polític, cultural i social que hagi d'enfrontar, és un desafiament que pot ser vençut en lloc de culpar la misogínia.

 

Ayesha Kazmi, blocaire amb el pseudònim American Paki, es trobava decebuda per la manera en la qual l'article de Mona Eltahawy ” ha estellat el feminisme de manera espectacular” :

Declarar que la “vertadera guerra de les dones es troba a l'Orient Mitjà”, arrisca la legitimitat de les dones àrabs en la guerra contra les dones, que jo considere un fenòmen global que no pertany només a les dones àrabs, mentres que deixa milions de dones no àrabs, també víctimes de la misogínia sistémica, de deseixir-se per elles mateix. Mona ha aillat perillosament les dones àrabs d'una guerra que és global. Si Mona volia adreçar específicament la situació de les dones àrabs, deuria haver-ho fet sense apropiar-se de la guerra completament com si li pertanyera. Prenint el món musulmà més ampli com a exemple, podria mirar honestament als ulls d'una dona afgana o paquistaní i llegir-los el títol d'aquest article sense retrocedir?

Originari de l'Orient Mitjà, amb base als Estats Units, l'investigador Shadi Hamid ha comentat:

@shadihamid: Independentment del que penseu de l'article de Mona Eltahawy, sembla que la major part del mateix poble que tracta de “lliberar” no està d'acord amb ella.

 

Aquesta entrada ha sigut redactada per l'equip Orient Mitjà i l'Àfrica del Nord de Global Voices

 

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.