Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Jordània: al cap d'un any, les tensions encara augmenten

Avui és 24 de març de 2012, un any després del cap de setmana que va sacsejar Jordània i que va donar impuls a les reclamacions letàrgiques de reforma. Avui és l'aniversari del cap de setmana en què un grup divers de jordans va sortir als carrers d'Amman per protestar pacíficament i va topar amb l'oposició d'un grup que s'autoanomenava Nidaa al-Watan (‘crida a la pàtria’). Els membres de Nidaa al-Watan, distingits amb símbols patriòtics i amb imatges del rei Abdul·lah, van cantar en nom de la seva lleialtat a la corona, amb un to i un llenguatge cada vegada més agressius. Global Voices va recollir algunes reaccions del 24 i el 25 de març de l'any passat.

L'any passat, Mohanned al-Arabiat reflexionava a 7iber [en] sobre què havia passat aquell cap de setmana:

No entraré a parlar sobre el seu finançament i suport logístic, però permeteu-me dir això: hi ha participació del govern pertot arreu. El grup ha creat una pàgina de Facebook. La seva retòrica ha estat extremadament feixista, amb amenaces de violència i fins i tot d'holocaust contra la gent que es va manifestar el 24 de març. Alguns dels seus portaveus fins i tot han mencionat Hitler. La intenció de fer mal és ben clara. Cal preguntar-se si el país ho ha vist.

En la vida real. L'escena era desagradable, però hi havia una cosa clara: una banda era pacífica i una altra, no (llegiu això). Una banda llançava pedres i insults, i una altra no.

Mohanned encara feia més observacions:

No digueu que no estem preparats per a la llibertat i la dignitat, o que no ens les mereixem. No parlem de democràcia, perquè la democràcia no és sinó una eina. Parlem de nosaltres. De la nostra humanitat. De la nostra dignitat innata i del dret diví a la llibertat. El fet que alguns grups formats sobre valors equivocats s'expressin amb odi i violència no és culpa de les persones, perquè les persones no són tan malvades ni violentes quan estan soles ni quan se separen dels grups esmentats. Formem grups sobre els nostres valors.

Avui, un any després dels incidents, les protestes continuen, les tensions augmenten i Jordània és més fragmentada que mai i cansada de debats reformistes. D'una banda hi ha els casos de corrupció desenfrenada durant anys dels quals tothom parla, el constant fracàs de les reformes polítiques, la mala gestió econòmica del govern i la manca de debats públics orientats a l'acció, l'ocasional violència juvenil al carrer i a les universitats que acaba amb detencions, i la condemna pública de qualsevol cosa relacionada amb les decisions polítiques i econòmiques de la darrera dècada, i tot plegat amb l'absència d'una reflexió sensata i sincera sobre què ha funcionat i què no. De l'altra banda, la importància que s'ha restat a aquestes tensions o el que sembla una indiferència displicent per la necessitat d'un enteniment millor i per un canvi radical dels nostres plantejaments. Apareixen nous abismes i desapareixen els vells.

El Servei de Seguretat Pública, la policia i el Servei d'Intel·ligència General han aconseguit evitar el caos amb poques confrontacions amb la població. Tanmateix, crec que el tens debat públic i les protestes contínues reflecteixen la imatge d'olla de pressió política, social i cultural. Culpa de la crisi? No, de la incapacitat de comunicar-se.

Ahir a la nit, Tayseer Al Kloob va publicar en un bloc [ar] una reflexió sobre els esdeveniments de l'any passat:

On són els jordans? Ja n'han tingut prou, d'aquest somni? Qui són aquestes xifres sense veu? La gent n'està tipa? Se n'han oblidat? Estan saciats? S'ha fet realitat el seu somni? On són els milers d'herois digitals de Facebook i Twitter? No pretenc provocar, sinó simplement preguntar, perquè sóc un jordà normal i corrent, i en el fons del cor guardo un somni per a aquesta nació.

Aquesta setmana s'han planejat a Amman una sèrie d'esdeveniments i debats per fer balanç de l'any i trobar en quina fase es troben alguns moviments civils. Al llarg de la setmana, Global Voices es farà ressò d'alguns d'aquests debats que han tingut lloc a:

- #JoDebate, aquest vespre, 24 de març, al Jordan Debate Club. Debat sobre si el moviment que continua dominant el carrer és representatiu dels jordans.
– #MaqhaAmman, dimarts 27 de març, a Maqha Amman AlSiyasi (Café Politique-Amman). Debat entre participants de les protestes de l'any passat a la plaça Dakhliyeh.
– #HashtagDebates, dissabte 31 de març, a 7iber. Debat sobre les repercussions de les protestes del 24 de març respecte a l'escena política i el moviment reformista de Jordània.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.