Linxament d'un home indígena a Kerala, l'Índia exhibeix intolerància vers les minories

Madhu Chindakki, de 30 anys, va morir a mans d'una turba a Kerala. Captura de pantalla d'un vídeo de YouTube de l'usuari Crazywoods

El brutal linxament d'un home indígena a l'estat indi de Kerala el 22 de febrer de 2018 ha sacsejat l'estat i el país sencer.

Madhu Chindakki, de 30 anys, fou colpejat durant més de quatre hores per una turba d'unes quinze persones o més després de ser acusat de robatori. La policia el va traslladar a un hospital local, on l'home va morir com a conseqüència de les ferides.

La seva mort és una més entre una sèrie d’episodis violents de turbes a Kerala en els darrers anys, en els quals les víctimes solen dser dones i grups minoritaris que no tenen cap influència política, ja siguin les persones transgènere, membres de les comunitats indígenes adivasis, membres de la casta dels dalit (“oprimits”), treballadors immigrants o musulmans. Els perpetradors sovint en fan fotos i enregistren els linxaments per després fer-ne difusió a les xarxes socials.

Segons els informes, la policia de Kerala ha detingut més de 10 persones relacionades amb l'homicidi:

Deu persones, incloent-hi qui va fer la selfie d'abans del linxament de l'home indígena, han estat detingudes a Kerala.

Com és que els éssers humans poden tornar-se tan despietats?

Hi ha qui ha acusat els mitjans de comunicació principals d'ignorar el cas fins que les protestes van esclatar a les xarxes socials.

Hola, que em coneixes? Que has llegit les notícies de la meva mort? Que poso en dubte la teva fe en la humanitat? … algunes preguntes.

‘Violència sistemàtica contra diverses comunitats marginades’

Magare Bhupali, de Delhi, representant electe del Comitè de Sensibilització de Gènere Contra l'Assatjament Sexual a la Universitat Jawaharlal Nehru va publicar un post a Facebook en què explicava la mort de Chindakki i la posava en context:

Sharing message received from Sunija (Student from TISS)..
Madhu Chindakki, 27-year-old Adivasi youth, was brutally murdered by a violent mob for alleged theft on Thursday, 22-02-2018 in Agaly, Attappadi, Kerala. The perpetrators clicked selfies with the victim before beating him to death. These photos are being circulated in social media as well. […]
Madhu's murder is not a singular incident, it is part of systemic violence perpetrated against various marginalised communities in the “progressive” Kerala.

Fent difusió del missatge rebut de Sunija (estudiant de TISS)…

Madhu Chindakki, jove adivasi de 27 anys, fou brutalment assassinat per una turba violenta per un presumpte robatori dijous 22 de febrer de 2018 a Agaly, Attappadi, Kerala. Els autors es van fer selfies amb la víctima abans de colpejar-la fins la mort. Aquestes fotos també es van compartir a les xarxes socials […]

L'assassinat de Madhu no és un incident aïllat, forma part de la violència sistemàtica perpetrada contra diverses comunitats marginades a la “progressista” Kerala.

Les comunitats indígenes de Kerala, conegudes com a “Adivasis“, han lluitat pel dret a les seves terres durant dècades. TA Ameerudheen va resumir-ne la història no fa gaire per a Scroll.in, el web independent de notícies i anàlisis:

[Adivasis] traditionally occupied and cultivated large tracts of forestland in Wayanad, Palakkad, Idukki, Pathanamthitta, Kollam and Thiruvananthapuram districts. But in the 1970s, they started losing these lands to non-Adivasis. The majority of Adivasis were soon rendered landless. Losing their lands also drove them to starvation.

In 1975, the state government passed a law promising to give them back their lands. But in the following years, both the Communist Party of India (Marxist)-led Left Democratic Front and the Congress-led United Democratic Front regimes failed to implement this law.

[Els adivasis] tradicionalment van ocupar i cultivar grans extensions de boscs en els districtes de Wayanad, Palakkad, Idukki, Pathanamthitta, Kollam i Thiruvananthapuram. Però a la dècada dels 70 van començar a perdre aquestes terres, que foren adjudicades a persones no adivasi. La majoria d'adivasis aviat es quedà sense terres. Aquesta pèrdua també els dugué a la fam.

El 1975, el govern estatal va aprovat una llei que prometia tornar-los les seves terres. Però en el anys que seguiren, tant el Partit Comunista de l'Índia (marxista), encapçalat pel front democràtic d'esquerres, com els règims del Front Democràtic Unit liderats pel Congrés, no van implementar aquesta llei.

El 2003 va haver-hi cinc morts, incloent-hi un policia, quan es va disparar contra una protesta d'adivasis al poble de Muthanga. Els manifestants protestaven pels retards en la distribució de la terra per part del govern local.

Praveena Kanngagattu, estudiant de doctorat a la Universitat de Hyderabad, pensa que algunes persones van mirar d'excusar la mort de Chindakki en lloc de donar-li importància a aquesta terrible història:

വിശപ്പ്, കറുപ്പ് എന്നൊക്കെ പറഞ്ഞ് കാൽപനിക വിരിപ്പുമായി വരുന്ന “മനുഷ്യരെ”; …..ആദിവാസി ആയതുകൊണ്ട് മാത്രമാണ് മധു കൊല്ലപ്പെട്ടത്.

Algunes persones estan mirant de trobar raons romàntiques per l'assassinat, només perquè qui fou assassinat era un adivasi.

Binesh Balan, estudiant d'un màster en Antropologia a la Universitat de Sussex al Regne Unit i natural de la comunitat adivasi, va remarcar que els mateixos que s'autoproclamen “civilitzats” o “urbanites” i que menyspreen les comunitats indígenes són els qui van robar-li la vida a Chindakki.

ഞങ്ങളെയെല്ലാം അതിജീവിക്കാൻ പഠിപ്പിച്ചത് കാടിന്റെ നിയമമാണ്.. നാട് ചതിച്ചാലും കാട് ചതിക്കില്ല.. കാരണം അടിച്ചമർത്തുക എന്നത് നാടിന്റെ നിയമമാണല്ലോ.. അതുകൊണ്ട്‌, “കാടത്തം” എന്ന വാക്ക്‌ ഞാൻ “നാടത്തം” എന്നു തിരിച്ചു പറയാൻ അഗ്രഹിക്കുന്നു..

El bosc ens va ensenyar a sobreviure. Fins i tot si la civilització falla, els boscs mai no ens han fallat. Perquè l'opressió és només una eina de les societats urbanes. Llavors, jo els acuso de ser “urbanites” cada cop que es mofin de nosaltres per “tribals” o “salvatges”.

Asha Rani,estudiant de doctorat a l'escola de relacions internacionals de la Universitat Mahatma Gandhi, argumenta que les protestes d'alguna gent per l'homicidi són hipòcrites, ja que ells mateixos han col·laborat en la marginalització i l'opressió als adivasis.

ആദിവാസിക്ക് വേണ്ടത് ‘കഞ്ഞി വീത്തലും’ സൗജന്യ ഭക്ഷണവും അല്ല പട്ടിണിമാറ്റാൻ.. സ്വന്തം ഭൂമിയിൽ നിന്നും വനത്തിൽ നിന്നും കുടിയിറക്കപ്പെട്ട ജനതക്ക് വേണ്ടത് അവരുടെ അവകാശങ്ങളാണ് , അവരിൽ നിന്ന് കെെയ്യേറ്റക്കാർ മോഷ്ടിച്ച് കൊണ്ട് പോയ മുതലുകളാണ്… വിശപ്പു ഗാഥകളുടെ ഉടമകൾ മനപൂർവ്വം മറന്ന് പോകുന്നത് ഈ ചൂഷണത്തെപറ്റി പറയാനാണ്…
സൗജന്യ റേഷനും പഴന്തുണിയും കാത്തൊരു ജനതയെ മതിലുകൾ കെട്ടിത്തിരിച്ചിരിച്ചു സൂക്ഷിച്ച് വയ്ക്കേണ്ടത് ആരുടെ താത്പര്യമാണ്…

Als adivasis no els fa cap falta ni la caritat ni el menjar gratis. El que els cal és la propietat i els drets de les seves terres. Les persones que ara ploren són les mateixes que van arrabassar-los les terres. D'això, convenientment, se n'obliden. Posar les comunitats adivasis sota l'esquema de la pobresa i mantenir-les fora de les seves terres és protegir els interessos d'altri.

Swathi Manalodiparambil, del districte de Waynad de Kerala, explica l'existència de prejudicis sistemàtics i estructurals, racisme i sistema de castes:

A casteist mob murdered an Adivasi youth accusing of theft. It's a normalised death for few of the mainstream Malayalam media. […] We have teachers accusing the Adivasi kids that they are coming to school for having free midday meal. A number of us serve them food in portico or the place reserved to them on backyard thinking that there some kind of dirt in them which can't be cleaned up. It's time to address the what make us think in this way is Caste. […] It's important to be open about the subtle violence we perpetuate on them every day, let's reflect on ourselves.

Una turba ‘castista’ va assassinar un jove adivasi acusat de robatori. És una mort normal per a alguns dels principals mitjans de comunicació de Malayalam. […] hi ha mestres que acusen nens adivasis de venir a l'escola només per tal d'obtenir menjar gratuït al migdia. Hi ha qui els serveix el menjar al pòrtic, o en un lloc reservat per a ells al pati del darrere, tot pensant que duen brutícia i que no es pot netejat. És hora d'admetre que allò que ens fa pensar així és la casta. […] És important ser sincers sobre la violència subtil a què els sotmetem cada dia. Reflexionem-hi.

Morts com les de Chindakki solen generar indignació, però també solen desaparèixer ràpidament de les xarxes socials. La lluita no pot sostenir-se únicament pels pocs grups i activistes que treballen de manera regular per sol·lucionar aquests problemes. Per tal que s'aconsegueixi justícia, és important que més gent ho denunciï i segueixi denunciant-ho.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.