Trucades, SMS i radio: com les tecnologies pre-internet ajuden amb l'educació de nens de famílies amb problemes econòmics durant el confinament a l'Índia

Screenshot from an YouTube Video by ThinkZone.

Els pares duen a terme activitats educatives amb els seus fills utilitzant recursos rebuts de ThinkZone a través del mòbil. Captura de pantalla d'un vídeo de ThinkZone penjat a Youtube.

A l'Índia, a mesura que les classes van passar a fer-se online degut al confinament causat per la COVID-19, els estudiants de zones remotes i de famílies amb problemes econòmics que no tenien accés a internet van haver d'afrontar grans reptes per tal de seguir amb els seus estudis.

Índia es va confinar al març i fins al juny no van començar a aixecar gradualment les restriccions. Les classes es van passar fer de manera virtual, malgrat que només un quart de les famílies índies tenen accés a internet.

Una empresa emergent sense ànim de lucre i guanyadora d'un premi de la ciutat de Cuttack, a l'estat d'Odisha, ha trobat la manera d'ajudar les famílies amb necessitats: a través de tecnologies que no requereixen l'ús internet, com per exemple trucades, missatges de text i radio. Aquestes proporcionen educació a preus assequibles a més de 5.000 nens en 400 pobles.

A l'emprenedor social Binayak Acharya se li va acudir l'idea fa cinc anys. Juntament amb educadors comunitaris, Anganwadi (assistents socials de nens de zones rurals) i mestres d'escola primària va desenvolupar un mètode educatiu anomenat ThinkZone per a nens de comunitats amb pocs recursos.

Durant el confinament, els mètodes de ThinkZone han estat efectius. A mesura que les escoles tancaven, ThinkZone es va associar amb Radio Choklate 104 FM, una emisora local a Odisha, per emetre les classes. Chandrima Banerjee va escriure una crítica del programa al diari Times of India: “És com Zoom, però sense el vídeo i la interacció. Però funciona.”

This is the place where ThinkZone’s Early-Childhood Education program started five years ago. Image via Thinkzone. Used with permission.

Aquí és on el programa d'educació infantil de ThinkZone va començar fa cinc anys. Imatge utilitzada amb permís.

Els educadors de ThinkZone també fan servir trucades, resposta de veu interactiva (IVR) i SMS per ensenyar els mòduls. El sistema és gratuït i funciona de dues maneres: en el Pull Calling, els pares truquen a un número o envien un SMS que els permetrà acedir als mòduls d'aprenentatge diaris pels seus fills; en el Push Calling, ThinkZone ofereix 1-2 minuts al dia de trucades amb IVR i mòduls SMS personalitzats.

L'orgnització d'Acharya també ha desenvolupat activitats que els pares poden dur a terme individualment a casa, juntament amb les tecnologies sense internet.

Nens de quatre districtes d'Odisha: Cuttack, Kendrapara, Khordha i Bhadrak s'han beneficiat dels programes de ThinkZone. Les iniciatives també donen feina a més de 300 dones dels districtes.

Què ens motiva a continuar? Llegiu aquestes meravelloses històries, crítiques i comentaris de pares que han format part del Program Educatiu desde Casa. Celebrem #NationalParentsDayhttps://t.co/LfBUFYGPeO pic.twitter.com/lOcjmzkjzi

— ThinkZone (@ThinkZoneIndia) 26 de juliol de 2020

L'aprenentage durant una pandèmia

Segons la UNESCO, més de 1,37 bilions d'estudiants a 138 països arreu del món s'han vist afectats pel tancament d'escoles i universitats des de l'inici de la pandèmia del COVID-19. Més de 60,2 milions de professors són fora de les classes, i molts d'ells segueixent ensenyant a través d'algun tipus de tecnologia.

Tot i que el curs escolar a l'Índia comença al setembre, encara no hi ha un pla nacional clar per reprendre les classes presencials al país.

“Molts nens no tornaran de seguida perquè els pares no n'estaran segurs, ja que volen que els seus fills no corrin perill”, va dir Acharya en una entrevista amb la International Youth Foundation.

Mentre que altres organitzacions sense ànim de lucre a l'Índia utilitzen mètodes similars, com per exemple oferint classes a distància a través d'aplicacions d'ample de banda baix com WhatsApp, no és fàcil trobar solucions a gran escala. Els 5.000 nens de ThinkZone son una agulla en un paller si considerem els 320 milions d'estudiants afectats per la quarantena a l'Índia.

Mentrestant, l'usuari de Twitter Sangsan ens recorda que alguns estudiants de l'estat indi de Mangalore han de pujar fins al cim d'un turó per atendre a les classes online degut a problemes de connexió:

Estimat Sr. @narendramodi @HPoonja. Cada nen i estudiant té el dret a l'educació. Més de 100 nens en aquesta remota aldea tenen dificultats per rebre-la perquè, com que han de pujar dalt de turons en zones de bosc, s'enfronten al perill d'animals salvatges. Siusplau ajudeu. https://t.co/u8RDH4MxeR pic.twitter.com/NQEB7ipCGd

— Sangsan (@Sangsan31796804) 28 de juliol de 2020

Barsha can communicate better with her family and friends after she joined the ThinkZone education program.

La Barsha es pot comunicar millor amb la seva família i amics després d'haver assistit al programa educatiu de ThinkZone. Imatge utilitzada amb permís.

A més, no només els nens de famílies amb problemes econòmics pateixen per la transició a les classes virtuals. Els nens amb dificultats d'aprenentatge ho tenen encara més difícil a l'hora d'adaptarse, tal com tuiteja l'investigadora Seema Nath:

Els nens amb dificultats d'aprenentatge en diversos estats de l'Índia, incloent Odisha, s'enfronten al gran risc d'abandonar els estudis perquè no són capaços de seguir les classes online durant la pandèmia de la COVID-19. https://t.co/LPStlO3X48

— Seema Nath (@seemanath) 27 de juliol de 2020

Janhavi Apte escriu un article d'opinió a Statecraft en què pressiona el govern a crear millors infraestructures per l'ensenyament a distància:

The COVID-19 pandemic has exposed the severe inequalities that exist between the rich and the poor, rural and urban households, and between males and females. These disparities lay bare the pitfalls in access to education in India, even on virtual platforms. While a push towards remote learning is understandable in these trying times, the current system is insufficient to serve as a suitable alternative to in-person learning. Following the current trajectory, an inability or unwillingness to build and strengthen the education infrastructure in the country will only push the poor, vulnerable and disadvantaged even further into the margins of society, and even worse, leave them behind.

La pandèmia de la COVID-19 ha fet que surtin a la llum les desigualtats greus que hi ha entre els pobres i els rics, entre les famílies de zones rurals i les urbanes, i entre els homes i les dones. Aquestes disparitats mostren clarament les dificultats d'accés a l'educació a l'Índia, fins i tot per mitjà de plataformes virtuals. Mentre que s'entén l'impuls a favor de l'ensenyament a distància en aquests temps tan difícils, el sistema actual no és suficient per servir com a alternativa a l'ensenyament presencial. Seguint l'actual trajectòria, la inhabilitat o la indisposició a crear i enfortir les infraestructures educatives del país només farà que aquells amb problemes econòmics, vulnerables i amb desavantatges estiguin completament marginats a la societat, o encara pitjor, que quedin enrere.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.