A Armènia, ‘Quan tens un bon colom, et respecten molt’

Ashot Metsoyan, 65 anys, ghushba de Gyumri, donant menjar als seus coloms (Armine Avetisyan)

Aquesta és una publicació del nostre web associat EurasiaNet.org, escrita per Armine Avetisyan. La reproduïm amb autorització.

En la seva història ‘Coloms’, l'escriptor del segle 19, Vahan Totovents, hi va descriure la baixa consideració social dels criadors de coloms a Armènia.

“La gent assenyalava els criadors de coloms com si fossin lladres o criminals” escrigué Totovents. “Ningú no donava les seves filles a un fill de criadors de coloms, i ningú no es declarava a cap filla de criadors. I investigaven fins al fons per asegurar-se que ningú de la familia del noi o de la noia no fos criador de coloms”.

David Shirvanyan riu quan recorda la famosa frase. “Ara l’actitud ha canviat, ja ningú no ens critica. La societat ens accepta”, diu aquest criador de coloms d’Erevan, de 38 anys. “ Però per si de cas, no deixaré que els meus fills tinguin coloms – és com una malaltia, i no vull que visquin com jo, fent-ho tot només pels coloms.”

Shirvanyan cria coloms des que tenia cinc anys, quan un parent va regalar-n'hi un. Se’n va enamorar, i avui en té uns 300.

Exerceix el seu ofici al mercat d’aus d’Erevan, que té lloc cada cap de semana, on ven animals per menjar o per mascotes.

Els coloms tenen un preu de sortida de 5000 drams (uns 10 dòlars americans). El preu més elevat que Shirvanyan ha rebut mai per un colom és de 5.000 dòlars americans, però n’hi ha alguns que ell considera que no tenen preu. No fa gaire, diu, un comprador va oferir-li un Opel Astra nou de trinca a canvi del seu colom preferit, però en va rebutjar l’oferta.

“Ni tan sols si m’oferissin el preu d’un apartament de luxe a l’avinguda nord (la zona més rica d’Erevan) no me’l vendria pas. Ni tan sols si em posessin una pistola al cap no me’l vendria. La gent no s’ho creu, però quan tens un vincle amb un colom, és com si fos el teu fill,” diu Shirvanyan.

Shirvanyan i els altres criadors de coloms – anomenats ghushbas en armeni – s’estan preparant per la primavera, la temporada de competició de coloms a Armènia. Durant la primavera, els ghushbassos fan que les seves millors aus competeixin per veure quina pot volar durant més estona.

La competició dura setmanes, i cada colom té un dia per volar. Els diners del premi surten de la taxa d’inscripció, de 100 dòlars americans per ocell, però no és pas el principal incentiu, diu Shirvanyan: “Els diners no són tan importants com l’honor: quan tens un bon colom, et respecten molt.”

El rècord a Erevan és d’onze hores de vol. Si un colom només pot estar-se al vol menys d’una hora, per altra banda, es considera una deshonra i el propietari se’n desfà.

Gyumri, la segona ciutat d’Armènia, també té competicions de coloms, però les normes són diferents. Les apostes no són tan elevades – la taxa d’inscripció és d’entre 10 i 20 dòlars americans per ocell – i als coloms no se’ls jutja per la seva resistència, sinó per la seva habilitat de realizar trucs aeris.

“La nostra ciutat és el centre cultural d’Armènia, valorem la bellesa i en aquest cas la bellesa del vol del colom,” diu Ashot Metsoyan, un ghushbas de Gyumri de 65 anys. “Hi diferents tipus de salts en el patinatge artístic, i els nostres coloms també n’han de fer de similars”.

Els coloms no només se’ls fa servir per la competició. Una costum pagana, que encara ara dura a Gyumri, considera el colom com l’ocell “pur” per a ser sacrificat quan neix un nen, o quan algun parent sobreviu un accident. Per matar-los se’ls talla el coll, després se’ls renta i se’ls mengen.

També es fan servir als casaments de tota Armènia, els coloms, i tradicionalment les parelles acabades de casar n'alliberen un parell per asegurar-se una vida junts feliç i tranquil·la.

L’avi de Metsoyan era criador de coloms, i el seu fill i els seus germans també han seguit amb aquesta vocació. Però el mateix Metsoyan no tenia res a veure amb les aus fins al terrible terratrèmol de 1988 a Spitak, prop de Gyumri.

“El meu pare, el meu fill i la dona del meu germà, embarassada, van morir-hi”, diu Metsoyan. “M’estava tornant boig, volia suïcidar-me, no m’importava res”. Un dia, va sortir de casa i va veure un niu amb uns coloms que semblava que s’estaven morint de gana. “Se’m va trencar el cor,” recorda. “Vaig decidir donar-los menjar i des de llavors em va canviar la vida”.

Metsoyan calcula que de la seva pensió de 36.000 drams al mes, en dedica prop de 20.000 a alimentar els coloms: “jo puc quedar-me amb gana i set, però ells han de tenir menjar”.

Com d’altres ghushbassos, Metsoyan diu que posa l’amor pels seus ocells per sobre dels seus interessos comercials.

Recorda que va vendre un colom a un comprador que se'l van endur a Tbilisi, capital de Geòrgia, a gairebé uns 200 quilòmetres de distància. Uns dies després, el colom va tornar a Gyumri. “Vaig trucar al comprador i li vaig dir que li tornaria els diners, perquè el meu colom no volia quedar-s'hi, amb ell” explica Metsoyan.

I assenyala un colom groc, que és el seu preferit. “M’han ofert una casa, un cotxe, molts diners, però mai no me’l vendré”.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.