Tan prompte com es va firmar l'acord nuclear a Viena entre l'Iran i els països de l'anomenat P5+1 que suposava la fi de les sancions comercials contra la República Islàmica, començaren a Teheran les visites d'indústries occidentals i representants polítics buscant contractes.
Després va arribar la visita del president iranià, Hassan Rouhani, als països europeus acompanyat per sis ministres i 120 emprenedors de diversos sectors econòmics. Va concloure amb l'escala a Roma, on va firmar contractes per un valor total de més de 17 mil milions d'euros en un ample ventall de sectors.
L'objectiu d'aquesta visita oficial a la capital italiana era enfortir les relacions entre Itàlia i l'iran després d'acabar amb les sancions. No obstant això, un gest de «respecte» cap a l'Iran va semblar debilitar les relacions, al menys des del punt de vista de la gent: van tapar amb grans panells blancs diverses escultures despullades dels Museus Capitolins per tal de «no ofendre la sensibilitat del president iranià», tal com va explicar la web italiana de notícies Ansa.
Molts italians van considerar la decisió com a irrespectuosa amb la seua pròpia cultura, de la qual haurien de estar orgullosos i no amagar-se'n, encara que els motius del gest no van passar desapercebuts:
La copertura sarebbe stata decisa come forma di rispetto alla cultura e sensibilità iraniana. Tanto che durante le cerimonie istituzionali non è stato servito nemmeno il vino. E’ infatti la prima in Europa all’indomani del rientro di Teheran nel consesso della comunità internazionale e da protagonista in molti dossier, grazie all’accordo sul nucleare che lo stesso Rouhani giudica “un miracolo politico”. Una visita sulla quale però non mancano le polemiche per l’accoglienza riservata al capo di uno Stato nei primi posti della lista nera dei diritti umani. “Anche nei settori su cui sono più marcate le nostre distanze, come sui diritti umani, abbiamo dimostrato di saper dialogare e discutere”, assicura il premier Matteo Renzi. Il direttore generale di Amnesty International Italia, Gianni Rufini, aveva invitato Renzi a sollevare le preoccupazioni in merito, in particolare sull’uso massiccio della pena capitale in Iran, citando le mille condanne a morte eseguite solo nel 2015.
Es va decidir cobrir-les com a mostra de respecte cap a la cultura i la sensibilitat dels iranians. De fet, es va servir fins i tot vi durant els actes institucionals. Aquesta és la primera visita a Europa després de derogar les sancions contra Teheran, gràcies a l'acord nuclear que el mateix Rouhani considera «un miracle polític». Però la visita va generar controvèrsia sobre la benvinguda que es va fer a un govern que lidera la llista negra de protecció dels drets humans. «Vam demostrar que podíem parlar i debatre sobre assumptes fins i tot quan la distància entre les nostres postures era tan considerable, com per exemple els drets humans», va dir el primer ministre, Matteo Renzi. Gianni Ruffini, director general d'Amnistia Internacional a Itàlia, havia convidat Renzi per tal de parlar sobre aquests problemes, sobre el gran nombre de condemnes a mort a l'Iran, citant milers de casos que van tindre lloc sols en 2015.
En una publicació, ja esborrada, a Facebook, un actor italià va mostrar la seua indignació i va publicar una imatge de l'estàtua «Amor i Psique», situada al museu, pintada amb els colors de la bandera italiana:
Animi liberi! pubblichiamo tutti le statue bisfrattate: “Amore e Psiche” dipinti coi colori della bandiera italiana, “casualmente” gli stessi dell'iran. Contro questi psicotici, Vinca l'Amore
Ànimes lliures! Cobrim les escultures tapades d'«Amor i Psique» amb els colors de la bandera italiana, els quals són casualment els de la d'Iran. Contra aquests psicòpates, visca l'Amor!
Malgrat les disputes al voltant de les escultures tapades, les reunions van ser positives i van incloure la firma d’acords en relació amb la cultura entre les dues nacions:
Rouhani e Mattarella si sono trovati d'accordo sulla necessità di rafforzare velocemente la cooperazione culturale e quella universitaria tra i due Paesi. A conferma del grande interesse dell'Iran per l'Italia si ricorda che la fiera del libro di Teheran del 2017 sarà dedicata proprio all'Italia.
Rouhani i Mattarella es mostren d'acord davant la necessitat d'enfortir la cooperació cultural i acadèmica. Per tal de confirmar l'interés que l'Iran té a Itàlia, hom sols ha de recordar la fira del llibre dedicada a Itàlia que tindrà lloc a Teheran en 2017.
Però quant a la qüestió sobre els drets humans a l’Iran, alguns, com per exemple l'escriptor italià Roberto Saviano, van respondre a la narrativa emprada pels polítics italians a l'hora d'introduir Rouhani. Saviano va argumentar a Facebook que és massa simplista i que ignora la qüestió del desenvolupament de la democràcia a l'Iran:
La persona che vedete in questa foto, accanto al Primo Ministro Matteo Renzi, è Hassan Rouhani, Presidente della Repubblica Islamica Iraniana. Durante gli incontri di ieri con il Presidente della Repubblica Sergio Mattarella e con il Primo Ministro Matteo Renzi, non c’è stato alcun accenno alla mancanza di democrazia che vige in Iran e Rouhani è stato presentato come un presidente moderato e riformista, mentre ogni giorno in Iran vengono condannate a morte tre persone.
Renzi dopo l'incontro ha dichiarato: “Anche nei settori su cui sono più marcate le nostre distanze, come sui diritti umani, abbiamo dimostrato di saper dialogare e discutere”.
Eppure non si è discusso affatto delle esecuzioni capitali, delle impiccagioni, delle torture, di discriminazione della donna, delle persecuzioni di omosessuali e giornalisti. Non è accettabile che i vertici del nostro Paese parlino con superficialità di “distanza” sui diritti umani: bene il dialogo, anzi necessario, ma senza censure, senta timore di urtare suscettibilità di un capo di stato che utilizza come arma principale la paura.
La persona que en aquesta foto apareix prop del primer ministre Matteo Renzi és Hassan Rouhani, president de la República Islàmica d'Iran. Durant els encontres amb el president Sergio Mattarella i el primer ministre Matteo Renzi, no s'ha fet cap menció a la manca de democràcia a l'Iran i Rouhani ha estat introduït com un president moderat i reformista. Mentrestant, cada dia es sentència a mort tres persones a l'Iran.
Renzi va declarar després de l'encontre: «Vam demostrar que podíem parlar i debatre sobre assumptes fins i tot quan la distància entre les nostres postures era tan considerable, com per exemple els drets humans».
No obstant això, no van parlar sobre la pena de mort, els penjaments, la tortura, la discriminació a les dones, la persecució d'homosexuals i de periodistes… No es pot acceptar que la gent que s'ocupa de les més altes posicions de l'estat parlen sobre «distància» amb superficialitat: dialogar és bo, fins i tot necessari, però sense censura, sense preocupar-se sobre ofendre les sensibilitats d'un cap d'estat que utilitza la por com a arma.
La major part d'usuaris de mitjans socials es van centrar, però, en les estàtues cobertes i va comentar amb enuig a Twitter emprant l'etiqueta #statuecoperte (estàtues cobertes):
#Rohani a #Roma:coperte statue di nudi #museicapitolini. Vergognoso oscurare nostra #cultura, dove arriveremo? https://t.co/eClZakbZj6
— Angela Sorice (@AngelaSorice) enero 26, 2016
#Rohani a #Rome: estàtues despullades cobertes als Museus Capitolins. Cobrir la nostra cultura és una vergonya, on acabarem?
— Angela Sorice (@AngelaSorice), 26 de gener de 2016.
Statue coperte, ridicolo internazionale. Però Renzi fa la “voce grossa” con l'Europa? ma mi faccia il piacere. pic.twitter.com/wHEnQdUCts
— Carla Vistarini (@charliecarla), enero 26, 2016.
Escultures cobertes, ridícul internacional. Però Renzi és «fort» amb Europa? Per favor, açò és una bogeria.
— Carla Vistarini (@charliecarla), 26 de gener de 2016.
Statue coperte, ridicolo internazionale. Però Renzi fa la “voce grossa” con l'Europa? ma mi faccia il piacere. pic.twitter.com/wHEnQdUCts
— Carla Vistarini (@charliecarla) enero 26, 2016
Estan dements…és com si cobrírem l'Estàtua de la Llibertat en cas de visita dels iranians.
— Carla Vistarini (@charliecarla), 26 de gener de 2016.
Aquest no ha estat el primer exemple de censura d'art per por a ofendre un personatge públic. En juny de 2015 a Torí, es van cobrir pòsters de l'exhibició del treball de la pintora polonesa Tamara de Lempicka, també perquè se considerava que el lloc de l'esdeveniment estava massa proper al lloc on es conserva el Sant Sudari (un tros de tela que alguns cristians creuen que era el sudari de Jesús) i que anava a ser visitat pel papa Francesc.
Les notícies sobre el fet de tapar les escultures va inspirar mems i gifs graciosos, com el següent, per part del periodista Giulio Finotti i per la periodista i editora de Global Voices, Annalisa Merelli:
Musei, è psicosi #statuecoperte. #statue pic.twitter.com/yH2fExXyAf
— Giulio Finotti (@Giurnal) enero 27, 2016
Museus, és una psicosi [la imatge mostra dues bronze de Riace amagades al museu].
— Giulio Finotti (@Giurnal), 27 de gener de 2016.
Exactly right. @ItalianPolitics pic.twitter.com/1ZTo7uGZ9g
— Annalisa Merelli (@missanabeem) enero 28, 2016
Totalment de veres. @ItalianPolitics pic.twitter.com/1ZTo7uGZ9g
— Annalisa Merelli (@missanabeem), 28 de gener de 2016.
La premsa internacional també es va alimentar de la indignació popular contra l'opció de cobrir les estàtues. En paraules de Vitorrio Sgarbi, tal com recull el periòdic de Regne Unit The Telegraph:
Vittorio Sgarbi, an art critic and well-known TV personality, said only “ignorant goats” would have decided to hide the statues away.
“I don’t think President Rouhani would have been surprised to find there were nude statues in Rome,” he said.
Vittorio Sgarbi, crític d'art i personatge conegut de televisió, va dir que sols «cabres ignorants» haurien decidit amagar les estàtues.
«No crec que el president Rouhani s'haguera sorprés per trobar estàtues despullades a Roma», va dir.