Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Les iniciatives privades agafen el timó per resoldre la crisi dels naufragis a Europa

Un guardacostes italià rescata dos dels 156 supervivents de la tragèdia del 3 d'octubre a l'illa de Lampedusa. Fotografia d'UNHCR amb una llicència Creative Commons BY-NC 2.0

Un guardacostes italià rescata dos dels 156 supervivents de la tragèdia del 3 d'octubre a l'illa de Lampedusa. Imatge d’UNHCR amb llicència Creative Commons BY-NC 2.0

Més de 800 refugiats van perdre la vida al desastre que es va produir el mes passat davant de les costes de Líbia. Segons un informe d'Amnistia Internacional, el vaixell que transportava els refugiats va bolcar quan la major part dels passatgers es van abalançar cap a un costat de l'embarcació per tal d’arribar a un vaixell mercant que els oferia ajuda.

Per desgràcia, els fets del dia 18 d'abril no són els únics dels últims mesos. L'organització europea de fronteres, Frontex, que el novembre del 2014 va donar un mandat a l'Operació Tritó per controlar les costes de les fronteres exteriors de la Unió Europea, diu que ja no es pot permetre finançar tasques de rescat a gran escala i que només es compromet a fer tasques de vigilància i de control, mentre els guardacostes nacionals dels estats membres de la Unió Europea i els vaixells comercials fan el que poden per realitzar rescats.

Es tracta d'una mala noticia, perquè el predecessor d'Operació Tritó, Mare Nostrum, va tenir el mèrit de salvar milers de vides durant el seu any d'existència. Tot i que la Unió Europea ha rebut crítiques per la seva nova manera d'abordar les migracions marítimes, considerada poc humanitària, Mare Nostrum va costar més diners que Operació Tritó i, en general, la migració no gaudeix de gaire popularitat des del punt de vista polític: hi ha qui creu que una operació de rescat coordinada disminueix els riscos relacionats amb les travesses marítimes i que per tant s'incrementa el nombre de refugiats i emigrants disposats a realitzar un viatge d'aquesta mena.

Tanmateix, Operació Tritó no ha estat capaç d'aturar l'entrada de refugiats a Europa. Amnistia Internacional afirma que s'ha produït un increment dràstic del nombre de persones que han intentat travessar el Mediterrani l'any 2015 comparat amb el mateix període del 2014. Segons un informe del grup, el nombre de persones que van creuar les fronteres de forma irregular va augmentar un 42 % durant els dos primers mesos del 2015.

Algunes organitzacions i ciutadans continuen fent pressió per obtenir una resposta de les institucions de la Unió Europea i per reclamar un programa coordinat de rescats a gran escala:

Una llista dels 17.306 emigrants que es van ofegar de camí a Europa, al Mediterrani. Els eurodiputats hi han de caminar per sobre.

Durant els últims anys, han sorgit algunes organitzacions i iniciatives privades amb l'objectiu d'omplir els buits del sistema polític. Aquestes iniciatives i organitzacions pretenen mitigar la situació del Mediterrani a la seva manera.

Quan els polítics no fan res, els ciutadans prenen la iniciativa

Harald Höppner va fundar la iniciativa Sea Watch juntament amb altres voluntaris arran del naufragi de Lampedusa que l'any passat va acabar amb la vida de 366 emigrants. Té com a objectiu combatre la situació del Mediterrani, la qual sembla empitjorar cada vegada més.

Sea Watch va néixer gracies a unes quantes famílies de Brandenburg, Alemanya, i actualment està dirigida per una dotzena de voluntaris de tot el país. El projecte, finançat amb donacions privades, pretén utilitzar el seu propi vaixell per supervisar la zona marítima entre Malta i la costa líbia, proporcionar primers auxilis als vaixells en perill i divulgar les seves experiències al públic. En un principi, la durada del projecte s'ha establert en tres mesos.

A la seva pàgina web, el grup escriu:

We feel responsible, and no longer wish to sit idly by while people continue to suffer and die.

Ens en sentim responsables i no ens volem quedar de braços plegats mentre hi ha gent que continua sofrint i morint.

Sea Watch també promou una cultura d'hospitalitat semblant a la que prediquen els polítics de la Unió Europea però que a la pràctica es veu subjugada a una política d'exclusió:

We've decided to fight for the humanisation of politics. Hospitality should be a part of our everyday lives once more. A civil maritime rescue service must be set up urgently, and the EU is unwilling. That's why we're seizing the initiative.

Hem decidit lluitar per la humanització de la política. L'hospitalitat hauria de formar part de la nostra vida diària un cop més. S'ha d'establir un servei de rescat marítim civil urgentment i la Unió Europea no està disposada a fer-ho. Per això hem decidit prendre la iniciativa.

La implementació del projecte començarà a mitjan maig. Un equip de 4 a 8 persones es dirigirà a la zona marítima del nord-oest de la costa líbia i durà a terme una observació durant 12 dies.

Si veuen un vaixell de refugiats en perill, l'organització n'informarà a les autoritats rellevants i els proporcionarà primers auxilis, aigua potable i menjar, i si ho requereixen, assistència mèdica, bots i armilles salvavides. D'acord amb les recomanacions de l'organització ProAsyl, una ONG alemanya a favor dels refugiats, el grup no deixa pujar les víctimes als seus vaixells.

Sea Watch també manté un línia de telèfon d'emergència per transmetre informació sobre emergències als guardacostes nacionals.

Mapatge del Mediterrani

Sea Watch col·labora activament amb Watch the Med, una altra iniciativa privada fundada el 2012. El grup s'ha convertit en una gran xarxa formada per activistes, investigadors, organitzacions de refugiats i mariners que documenten els accidents i el nombre de refugiats morts o ferits a la zona del Mediterrani mitjançant la tecnologia de mapatge. Utilitzen dades de telèfons mòbils, anàlisis de vents i corrents i informes de testimonis oculars per documentar la posició exacta dels vaixells i dels accidents, i així poder determinar qui són els responsables de violar la llei internacional i els drets dels emigrants que es troben a alta mar.

L'element central del projecte és la tecnologia de mapatge, la qual genera una visió general del moment i el lloc on ha tingut lloc un incident i el nombre de refugiats involucrats. A més, els mapes també mostren el nombre de refugiats que poden ésser salvats. Per exemple, un usuari podria veure que Watch the Med va rebre una trucada d'un telèfon mòbil per satèl·lit el dia 11 d'abril provinent d'un vaixell de refugiats situat a la costa líbia amb gairebé 1.000 passatgers a bord. Aquest refugiats es podrien salvar si s'enviés una petició d'auxili a les autoritats pertinents.

En una entrevista amb el portal suís 20Minuten, Simon Sontowski, un especialista del telèfon d'emergència de Watch the Med a Zuric, va explicar les motivacions que el van dur a participar en la iniciativa:

Because I can do something practical. Watch the Med is a real lifeline within a political and human tragedy. Everyone agrees that it's terrible that so many people die each year, but the phrases “Our hands are tied” or “What can we do about it” often come up in this context. And it's just not right. Of course, we can't save them all – nor do we aim to. But we can help to ease the pressure slightly, and with this project, we want to draw attention to the fact that it shouldn't be our aim – but that of the EU.

D'aquesta manera puc ser útil. Watch the Med és un verdader salvavides enmig d'una tragèdia política i humana. Tothom està d'acord en la desgràcia que suposa que tanta gent mori cada any. Però frases com “Tenim les mans lligades” o “No podem fer-hi res” sovint apareixen en aquest context. I això no és cert. És evident que no els podem salvar a tots, ni tampoc és la nostra intenció. Però podem ajudar a apaivagar una mica la pressió. I amb aquest projecte volem mostrar que aquest no hauria de ser el nostre objectiu, sinó el de la Unió Europea.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.