Altar realitzat per un estudiant en la Ciutat Universitària de San Francisco. Fotografia de Lupita Peimbert.

Per tot arreu als Estats Units, la gent commemora el 2 de novembre com el Dia dels Difunts, una celebració mexicana que honra aquells que ja no estan amb nosaltres i que ens fa pensar en la mort d'una manera diferent.

L'exquisida estètica d'aquesta tradició — calaveres decorades, flors, elaborats altars — ha seduït els americans i s'ha convertit en una de les disfresses més populars durant Halloween. La cultura del pop també ha fet contribucions a aquestes vacances, com les pel·lícules El llibre de la vida, del director mexicà Guillermo del Toro, i el pròxim film de Pixar, Coco.

Diverses empreses interessades en el ampli mercat hispànic als Estats Units han incorporat la celebració del 2 de novembre als seus esforços de màrqueting i de relacions comunitàries. Per exemple, la cadena de supermercats Trader Joe's decora algunes de les seues botigues amb calaveritas (calaveres decorades) i ven flors zempazuchitl (calèndules), entre altres productes.

day of the dead wine! @ Trader Joe's http://t.co/IhnhnARS

— Andie Mills (@AndieMills) September 28, 2012

Vi per al Dia dels Difunts! @ Trader Joe's http://t.co/IhnhnARS— Andie Mills (@AndieMills) 28 de setembre de 2012

El doodle de Google d'aquest dia estava fet amb paper picat, decoració típica per a les festivitats mexicanes.

.@google celebra el #DiaDeMuertos con un doodle muy mexicano https://t.co/NYwnA2HsOApic.twitter.com/727s6Jf5zo

— El Universal (@El_Universal_Mx) November 2, 2015

Ja siga per a negocis, comunitats, cultura general o objectius personals, ací figuren cinc dades sobre aquesta celebració mexicana.

1. El Dia dels Difunts és el 2 de novembre.

Ni abans ni després.

2. És una tradició molt important a Mèxic.

Vam créixer portant flors, menjar i begudes al cementiri per tal d'honrar aquells que ja no estan amb nosaltres. Bevíem sols per ells. De veritat.

3. Amèrica Central també ho celebra més o menys.

No obstant, sols alguns països d'Amèrica del Sud ho fan.

4. La celebració a San Francisco és única.

El districte de Mission a San Francisco (llar de l'ampla comunitat mexicana que hi ha a la ciutat) va adoptar la tradició en els anys 70, incorporant-la i transformant-la al llarg dels anys en una processó amb ritmes de jazz a l'estil de Nova Orleans amb les cares pintades, disfresses, i amb benediccions realitzades per mitjà de rituals asteques i ballarins.

5. Presenta una concepció diferent sobre la mort.

Gràcies a aquesta festivitat Mèxico-latina, la gent aprén a no témer a la mort i als difunts i a jugar amb aquests conceptes, així com a riure's de la mortalitat.