La telenovel·la és un gènere que tradicionalment ha sigut desqualificat com la cultura de les masses, i associat a la diversió del sexe femení i de la classe treballadora. No obstant això, noves investigacions suggereixen que la telenovel·la posseeix una habilitat única per mesurar com la gent absorbeix nous continguts. Nous desenvolupaments sobre la manera en què tot un país veu telenovel·les suggereixen també que els mitjans d'entreteniment podrien fins i tot destacar una nova direcció per a la globalització en general.

Durant anys, Llatinoamèrica ha estat el productor i exportador de telenovel·les per excel·lència, amb èxits comercials tant a l'interior com a l'exterior de la regió. Les coses estan canviant, però, i Llatinoamèrica també importa diverses telenovel·les estrangeres, com ara el melodrama turc Les mil i una nits.

La sèrie està protagonitzada per una arquitecte vídua amb un fill malalt, Sherezade Eviyaoglu, la qual accepta passar una nit amb el seu cap, el multimilionari Onour Aksal, per tal de guanyar diners i poder pagar el tractament per al seu fill. Finalment, els dos s'enamoren, però no abans de veure's envoltats per una infinitat d'intrigues amoroses i malentesos que no els permeten trobar la felicitat.

La particularitat d'aquest culebró (tal com es coneixen les telenovel·les llatinoamericanes) és que podria ser considerada llatinoamericana perfectament, però no ho és. La major part de la història té lloc a Turquia, la qual proporciona escenaris exòtics per molts espectadors llatinoamericans.

És precisament aquesta qualitat exòtica la que sembla haver conquerit el públic llatinoamericà. A Argentina, Canal 13, distribuïdor local, gaudeix d'un increïble índex d'audiència gràcies a aquesta telenovel·la.

#Rating CÓRDOBA > arrasa #LasMilyUnaNoches que supera los 30.0 y se convierte en lo más visto por El Doce. pic.twitter.com/kmKDtpBQvw

— RealTimeRating (@RealTimeRating) March 27, 2015

Els usuaris de Twitter xilens empren l'humor per parlar de la telenovel·la:

Yo extraño las noches con @_OnurAksal en chile T.T #LasMilyUnaNoches pic.twitter.com/5bLzq6s5rI

— Gema_bayraktar (@Acuario81) January 20, 2015

La telenovel·la també ha tingut molt d'èxit a Colòmbia, on va ser retransmesa per Caracol TV.

FINAL #LasMilYUnaNoches entró en su recta final en Colombia en las tardes de @CaracolTV. RT si ves esta historia! RT @BlogRumoreS

— ColombiaTVNews (@ColombiaTVNews) February 10, 2015

A Perú i Equador Les mil i una nits també està provocant molt de soroll:

@Latina_pe#LasMilyUnaNoches Todo el Perú paralizado para ver la novela. Esta buenísima!

— Alexandra Herrera (@alelhe) April 2, 2015

 

#LasMilyUnaNoches cada día se pone mejor!! Me encanta @ecuavisa @MilYUnaNochesOk

— Sofía (@sofitafloval) April 9, 2015

A Uruguai, Canal 10 també anuncia el melodrama amb entusiasme:

¡Se viene el capítulo de hoy! ¿Qué pasará entre Kerem y Onur? #LasMilyUnaNoches10 @canal10Uruguay pic.twitter.com/RGE6JRjWsw

— Las mil y una noches (@MilyUnaNoches10) April 1, 2015

Recentment, Unitel va estrenar la telenovel·la a Bolívia:

En este momento por las pantallas de UNITEL el GRAN ESTRENO de ‘LAS MIL Y UNA NOCHES’ #Lasmilyunanoches… http://t.co/uhxPJZoUzI

— Unitel Bolivia (@unitelbolivia) March 3, 2015

Tal és l'èxit de la telenovel·la a Xile i Argentina que els pares estan triant per als fills els noms dels protagonistes, «Onur» i «Sherezade»:

#LasMilyUnaNoches una curiosidad desde que se estreno la novela en Chile se empezó a aceptar los nombres ONUR y Sherezade para los niños

— Mosquita Muerta (@MoskitaMuertaOk) January 17, 2015

No tots els cibernautes, però, donen la benvinguda al nou entusiasme per batejar amb els noms dels personatges de la telenovel·la:

Como le va a explicar esta madre a su hijo el día de mañana, que le puso de nombre “Onur” por una novela que estuvo de moda en el 2015…

— Sir Thomas William (@TomiKlimo) April 1, 2015

 

Cómo le vas a poner Onur a tu hijo? esa novela está creando monstruos.

— Malvina (@Malvina_F) April 1, 2015

Altres han criticat les desigualtats de gènere que suscita presumptivament Les mil i una nits:

Éxitos indiscutibles de “Las mil y una noches”, y “50 sombras de Grey”. Siglo XXI y el machismo parece estar muy lejos de erradicarse.-

— Melisa sp. (@MelisaAlberti) April 1, 2015

Algunes crítiques a la telenovel·la també procedeixen de l'àmbit polític. Per exemple, la comunitat armènia a Argentina condemna la telenovel·la, titllant-la de propaganda turca. Sembla que aquesta comunitat critica tot producte cultural importat de Turquia com a conseqüència de la negativa d'Ankara a l'hora de reconèixer el genocidi perpetrat contra el poble armeni fa 100 anys.

Malgrat les crítiques d'alguns, segueix sent un triomf entre l'audiència llatinoamericana. En maig de 2015, la consultora argentina Concept Media va publicar un estudi qualitatiu sobre Les mil i una nits, les conclusions del qual demostraven que part del ganxo de la telenovel·la era «l'exotisme proper» que permet als argentins acostar-se a una cultura llunyana que aparentment no és tan diferent de la seua pròpia. Tanmateix, l'estudi assenyalava que l'ús d'històries d'amor sense escenes de sexe (recurs emprat per les produccions locals per tal d'augmentar l'audiència) és un altre dels aspectes assenyalats pel públic per fonamentar la seua preferència per damunt de l'oferta local.

Però l'èxit d'aquesta telenovel·la no s'ha reduït a l'àmbit llatinoamericà. De fet, al món àrab ha tingut lloc un fenomen similar, tant amb suports com amb crítiques. Aquest fet es podria interpretar com a una resposta a la suposada «occidentalització» de l'anomenat «Tercer Món», on es diu que la població de l'hemisferi sud prefereix els mitjans i l'entreteniment occidental per damunt del de qualsevol altra regió.

Aquests intercanvis culturals també promouen qüestions sobre la possibilitat d'interseccions entre societats «perifèriques», com la turca o la llatinoamericana (dues regions que, malgrat les seues diferències, es poden comparar de moltes maneres). Els intercanvis culturals com l'exportació o la importació de telenovel·les podrien obrir el que una vegada va ser un espai privilegiat, creant noves possibilitats per a una globalització més horitzontal per mitjà de productes culturals, fins i tot quan aquests productes siguen massius, conservadors, molt comercials i provinents de països amb una censura generalitzada.