Abandonaran els islandesos la seva llengua per l'anglès?

A mini Icelandic language lesson on the back of Icelandair's headrest. Photo by Flickr user jayneandd. CC BY 2.0

Una petita lliçó d'islandès a un reposacaps d'Islandair. Foto de l'usuari de Flickr jayneandd. CC BY 2.0

Patrick Cox és l'autor d'aquest article i d'aquesta notícia de la ràdio per al programa The World in Words i es va publicar originalment a PRI.org el 3 de juny de 2015. Es tornen a reproduir aquí gràcies a un acord de compartició de continguts.

Jón Gnarr és més conegut per ser l'humorista que va arribar a ser l'alcalde de Reykjavík.

 També és un gran amant de la llengua islandesa i li fa por el futur que l'espera.

«Crec que l'islandès no durarà», diu Gnarr. «Probablement en algun moment d'aquest segle adoptarem l'anglès com a llengua pròpia. Crec que no es pot evitar».

No és l'únic que pensa així. Alguns lingüistes creuen que hi ha una gran probabilitat que l'islandès acabi cedint pas a l'anglès. Entre ells, trobem a Ari Páll Kristinsson, que està a càrrec de la planificació lingüística a l'Institut d'Estudis Islandesos Árni Magnússon, l'agència de recerca lingüística del govern islandès.

«L'anglès està per tot arreu, des que et lleves fins que mors», diu Kristinsson.

Ho diu bastant literalment. Les instruccions dels aparells mèdics que faciliten els naixements estan en anglès, i per tant el personal de l'hospital ha de saber llegir l'anglès. I als funerals, diu Kristinsson, els amics i la família moltes vegades recorden els seus éssers estimats cantant cançons en anglès.

Per a qualsevol grup lingüístic és un gran problema haver de viure la marginalització de la seva llengua materna. És especialment dur per als islandesos.

Vegeu aquesta enquesta dirigida per Zuzana Stankovitsova, una eslovaca que ha viscut a Reykjavík durant els darrers anys estudiant la llengua islandesa. Va veure que els islandesos tenien uns sentiments inusualment forts cap a la seva llengua i, per analitzar-ho, va demanar a islandesos i a eslovacs que definissin la seva nacionalitat.

La majoria dels eslovacs van dir: «Sóc eslovac perquè els meus pares són eslovacs» o «Sóc eslovac perquè he nascut a Eslovàquia».

Els islandesos van respondre d'una altra manera, moltes vegades alguna cosa semblant a: «Sóc islandès perquè parlo islandès».

Terra, nació i llengua

La major part dels islandesos adults recorden haver cantat a l'escola una cançó titulada «Terra, nació i llengua», que està basada en un poema d'Snorri Hjartarson de 1952, quan Islàndia era una nova nació.

«Terra, nació i llengua era una divina trinitat, però no la divina trinitat. Tot i que a un nivell similar», diu Kristinsson. Diu que aquest patriotisme se li va instil·lar quan era un nen.

«Si perdéssim la llengua islandesa no hi hauria nació islandesa», diu. «I si no hi ha nació islandesa, no hi ha sobirania islandesa».

Islàndia només va poder guanyar la seva completa independència de Dinamarca, la seva colonitzadora, durant la Segona Guerra Mundial. La divina trinitat finalment entrava en escena. Tanmateix, gairebé immediatament va aparèixer el repte de la llengua, tot i que no es va identificar en aquell moment. Va aparèixer en forma de 40.000 soldats d'Estats Units estacionats a Islàndia durant la guerra. Estats Units no va retirar completament les seves tropes fins el 2006.

Aleshores la major part dels islandesos ja parlava amb fluïdesa l'anglès a més de la seva llengua materna.

Després va venir la urbanització, el transport per aire, la televisió per satèl·lit i Internet. Això ha canviat totes les nacions però ha canviat més Islàndia, i més ràpidament. L'aïllament, que tant havia fet per la protecció de la llengua, havia desaparegut.

«Quan era jove, molt poca gent parlava anglès», diu Gnarr. «Amb la meva generació, la televisió i la música han fet que calgui entendre'l».

Els fills de Gnarr el parlen molt millor que ell. Tenen amics arreu del món amb els que parlen a través de les xarxes socials.

«Però ells no parlen tan bé l'islandès com jo», diu. «És un canvi dràstic en un període de temps molt curt».

Els puristes de la llengua, i a Islàndia n'hi ha uns quants, creuen que la millor estratègia per a que l'idioma sobrevisqui consisteix en resistir-se a importar paraules de l'anglès i limitar-se a fer servir l'arcaica i complicada gramàtica de la llengua. Al final, això és el que fa que l'islandès sigui únic. (Aquí podeu trobar més informació sobre els intents dels islandesos a l'hora d'actualitzar la seva llengua reciclant paraules velles.) Si acaba sonant com altres llengües, la gent tendeix a no valorar-la tant. Aquest és l'argument.

«Crec que la gent, especialment la gent més gran, són escèptics respecte a l'ús de l'anglès», diu Larissa Kyzer, una americana que viu a Reykjavík i que estudia islandès.

Kyzer ha vist un gran esforç per fer que els islandesos s'enorgulleixin de la seva llengua. «A l'esplai on treballo tenen cartells a la paret del tipus “L'islandès és la nostra llengua materna”», diu. «Vaig tenir una professora que deixava que els seus fills diguessin totes les paraulotes que volguessin sempre que ho fessin en islandès».

Cap a on va l'islandès?

L'islandès pot seguir diversos camins. Aquí en tenim dos.

El primer recorre a la veneració que els islandesos senten per la narrativa, des de les sagues dels primers anys de la història islandesa fins al gran número d'escriptors d'avui dia. Alguns lingüistes creuen que el moment crític per a l'islandès, quan realment abandoni els cors dels islandesos, serà quan els poetes i novel·listes del país deixin d'escriure en la seva llengua. Sverrir Norland ja té experiència en això.

Per millorar la seva escriptura, el jove islandès va deixar el seu país per assistir a un curs d'escriptura creativa a Londres.

«Per motius obvis vaig haver d'escriure en anglès», diu Norland.

Primer li va semblar fals però després alliberador, cosa que el va fer recordar una citació de Bjork.

«Deia alguna cosa com: “Quan vaig començar a cantar en anglès, em sentia com si estigués mentint”», diu Norland. «És terrible, però alhora és alliberador. Pots ser qui vulguis».

Fins i tot pots fer veure que no ets islandès.

Norland no va anar tan lluny. De fet, avui escriu de nou en islandès. Escriurà més ficció en anglès? Diu que no ho descarta.

Així que aquesta és la primera possibilitat: que alguns escriptors canviïn a l'anglès i enviïn així un poderós missatge als seus lectors a Islàndia.

Aquí tenim una segona possibilitat, que promet més: la immigració pot donar empenta a la llengua.

Al petit poble de Flúðir, separat de Reykjavík per una serralada, Azeb Kahssay és una de les propietàries de Minilik, un restaurant etíop. La seva llengua materna és l'amhàric. Ha viscut a Islàndia durant set anys i ha après l'islandès bastant ràpidament.

«Parlo millor l'islandès que l'anglès», diu. Com el seu marit islandès. Entre ells parlen en islandès. Segurament Kahssay sigui l'única etíop que parla millor l'islandès que l'anglès.

Els islandesos admiren els immigrants com Kahssay que han aconseguit dominar la seva llengua. Però, alhora, els tradicionalistes estan preocupats per si els parlants no natius alteren la seva llengua. Hi ha qui pensa que els immigrants poden ser els salvadors de la llengua. «Tinc moltes ganes que els immigrants comencin a escriure en la seva versió de l'islandès, creant noves paraules», diu el novel·lista Auður Ava Ólafsdóttir. «Així és com hauria de ser una llengua: viva, creativa, inventiva. Com era la llengua de les sagues de fa segles», diu. Parla amb fluïdesa diversos idiomes però diu que només escriuria en la seva llengua materna. «Crec que el món necessita històries explicades en islandès». Això és el que fa Ólafsdóttir. Dues de les seves novel·les han estat traduïdes a l'anglès. Una d'elles, «Papallones al novembre» és una paròdia d'epopeia divertida, trista i mancada de sentiments. Sents la influència de les sagues. Sverrir Norland, l'escriptor que escrivia en anglès però que ha tornat a l'islandès, creu que la identitat islandesa va de la mà de l'escriptura i la parla de la llengua. «Si explico una història en islandès, penso en lectors islandesos i assumeixo que tenim una experiència i coneixement similars sobre els temes dels que parlo», diu Norland. «Però si escrigués en anglès sobre els islandesos, estaria explicant coses completament diferents, així que el resultat seria molt diferent». El podcast de The World in Words està a Facebook i iTunes

National Endowment for the Humanities

Amb el suport de National Endowment for the Humanities

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.