Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

La primera escola a Haití que impartirà classes en crioll i no pas en francès

A 5th grade class at the Matenwa Community School in Haiti.  Credit: Amy Bracken (Used with permission)

Una alumna de 5è curs a l'escola Matenwa Community School a Haití. Amy Bracken (Ús autoritzat)

Tant aquest article com el reportatge, que Amy Bracken ha fet per a The World in Words (en cat. El món en paraules), van aparèixer a PRI.org per primera vegada el 22 de desembre de 2014 i es van tornar a publicar com a part d'un acord de contingut compartit.

Frandy Calixte és un jove d'11 anys que viu a un petit poble d'una illa d'Haití, la Gonâve, una part del país que és propensa a patir fortes sequeres. Em trobo un fill i la mare asseguts fora de casa, ella li fa de professora. M'hi acosto i pregunto al nen què vol ser de major, em contesta  que vol ser infermer, «metge!» corregeix immediatament la seva mare i ell canvia la resposta.

Listen to this story on PRI.org »

Gairebé tothom és agricultor en aquesta illa. Els estudis superiors són una cosa pràcticament extraordinària. Però Frandy va contra corrent, tria una altra escola diferent, la Matenwa Community School, que es troba a l'altre extrem del camí rocallós de la casa de Frandy.

Aquest centre educatiu trenca també les normatives de l'educació haitiana. A l'inici d'un consell escolar, els estudiants s'aixequen i comparteixen les opinions sobre les classes: des d'una lliçó que els ha agradat a, fins i tot, la conducta dels companys o dels professors. A classe, els estudiants estan seguts en un cercle, una filosofia d'aprenentatge amb el propòsit de veure's entre ells, escoltar-se i tractar-se des del respecte.

Encara hi ha un altre element essencial en el mètode d'ensenyança de l'escola. El personal docent diu: «Ensenyem en la llengua materna dels alumnes, crioll, en comptes de francès».

S'estima que només un 5% dels haitians s'expressen amb fluïdesa en francès, tot i que encara és la llengua que apareix en els llibres que el govern subvenciona. La mare de Frandy, Madame Frantz Calixte, va dir que quan era a l'escola, no recordava haver après mai francès. Li vaig demanar com va superar els estudis, ella va riure i va dir: «No vaig aprovar cap examen realment».

I els seus fills? «Ells aprendran millor que jo» diu la mare.

A Abner Sauveur, que va néixer a Matenwa, també li impartien les classes completament en francès, no era capaç d'entendre res. Assegura Abner que quan els professors es frustraven amb la barrera lingüística agredien verbal i físicament els alumnes.

«Per la manera en què [els professors] m'etzibaven, vaig assabentar-me que el sistema educatiu anava malament. La gent no pot aprendre d'aquesta manera».

Abner mai no va acabar l'institut. L'any 1996 però, el professor nord-americà Chris Low i ell van fundar l'escola Matenwa Community que, segons ells, proporciona una «educació que permet que els alumnes s'expressin i comparteixin les seves idees. Un ensenyament que els permetrà aprendre millor». L'ús del crioll era imperiós.

Matenwa Community School imparteix classes amb llibres en crioll fins al 3r curs, moment en què el francès entra a formar part com a segona llengua, ja que els llibres d'assignatures com geografia o història només estan disponibles en francès.

Els cofundadors de Matenwa Community School tenen l'esperança que un dia tots els llibres estiguin disponibles en francès i en crioll. Per a la primària, l'administració recapta fons per comprar llibres en crioll i els alumnes fan el que poden.

Fifth-grader Kervenson Succès reads a student-authored book, "A Cure for Being a Pest," printed in Creole, French and English. Credit: Amy Bracken (Used with permission)

Kervenson Succès, un alumne de 5è curs llegeix un llibre escrit per un altre estudiant, «Una cura per a ser una plaga», imprès en crioll, francès i anglès. Amy Bracken (ús autoritzat)

Amb tot, molts pares creuen encara que el francès és l'autèntica llengua de l'ensenyament, sobretot en els cursos de preescolar. Segons els pares, l'ortografia i la gramàtica [de francès] tenen unes bases més sòlides que les del crioll i, segons la creença popular, com més aviat s'ensenyi el francès, els nens seran millors. Tots els començaments costen.

«Quan l'escola Matenwa Community va començar, van ser uns moments molt difícils», diu Abner. «Hi ha hagut pares que han canviat els seus fills d'escola perquè impartim les classes en crioll». Més tard, aquests mateixos pares han tornat a matricular els nens al nostre centre. En l'actualitat, els líders polítics, com ara el primer ministre, demanen i fomenten la docència en crioll, afirmen que l'escola Matenwa Community School és un exemple a seguir.

Jonès Lagrandeur, un superintendent que té més de 200 escoles al seu càrrec a l'illa de la Gonâve, d'entrada també es va oposar a aquesta idea de docència en crioll. «I tant, perquè nosaltres vam rebre una educació diferent», explica el superintendent. «Després vam entendre-ho. Abans era escèptic, ara però, en sóc un fan acèrrim. Des que el centre es va instal·lar, hem marcat un dia en una pàgina de la història».

L'escola també ofereix una formació en «llengua materna» tant al personal docent del país, com a les escoles dels voltants que són les que hi solen anar. Lagrandeur declara que és la raó perquè els exàmens nacionals enguany han obtingut les millors qualificacions de l'illa.

Michel DeGraff, un lingüista haitià que treballa per al MIT, afirma que els exàmens demostren que les habilitats lectores dels alumnes criolls de Matenwa Community School són gairebé tres vegades més elevades que la mitjana de les 84 escoles avaluades per el Banc Mundial.

DeGraff afirma que l'educació només en francès no funciona tan sols escoltant la gent estudiar. A causa d'aquesta mena d'ensenyament «molt sovint quan parlen o escriuen, cometen errors o tallen les oracions a la meitat, i aquestes faltes volen dir que no entenen el que estan estudiant». Continuen amb el mateix sistema que quan jo estudiava, el crioll era neutralitzat i menyspreat a l'escola.

Avui dia, DeGraff, com a membre de la nova Acadèmia Criolla, té l'objectiu de promocionar aquesta llengua en totes les àrees. Ara bé, en primer lloc a l'educació, amb eines per ajudar als professors a ensenyar ciència en crioll i la traducció de 21 jocs d'ordinador de matemàtiques en crioll.

De tornada a Matenwa Community School, vaig visitar-la un divendres, dia que l'equip docent estava en el curs de llengua materna. Han rebut punters i llibres i han discutit els mètodes per ensenyar un gran nombre de gent.

«Al començament érem els únics que impartíem classes en crioll», diu Abner Sauveur, el cofundador de l'escola. «Ara 10 escoles vénen aquí per formar-se cada mes. Quan veig aquesta experiència crec que d'aquí a 15, 20, 30 anys, pot ser ja hauré mort i tot, és possible que el sistema hagi canviat completament a Haití».

Sembla que els manuals que distribueix Abner a les sessions de formació no tenen res a veure amb l'ensenyament en crioll. En aquests manuals veiem, entre altres, com detenir càstigs corporals, la bona comunicació amb els alumnes i la protecció dels nens contra l'abús sexual. En vista de tot això, Matenwa Community School és un referent per les classes en crioll o bé per l'atenció que posen en els drets dels nens?

Vaig preguntar als professors: Aquesta escola influiria del mateix mode si les classes fossin en francès?

La resposta: Això mai no hauria pogut passar en francès.

El podcast de The World in Words el podeu trobar a Facebook i iTunes.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.