Tothom ignora els presoners polítics russos

Sergey Udaltsov, líder de protestes d'esquerres que està actualment sota arrest domiciliari en espera de la investigació per haver planificat presumptament els disturbis del 6 de maig de 2012 a la plaça Bolotnaya (l'anomenat cas Bolotnaya Square [en]), exemplifica la dita popular: “d'allò que els ulls no veuen, el cor no en dol.” Tot i que només se li permet estar en contacte directe amb la seua família i advocats, ha lluitat per mantenir la seua rellevància al moviment d'oposició des del seu arrest. Udaltsov no és l'únic en aquesta situació — també sembla que hem oblidat de bon tros els dotze homes i dones als que actualment se està processant per la seua implicació en els disturbis (la majoria d'ells van estar en presó preventiva aquest últim any). A una enquesta publicada recentment [ru] al diari liberal Novaya Gazeta, Udaltsov va explicar perquè semblava que la gent havia perdut l'interés:

Да, сейчас все увлечены осенними выборами, да — «болотное дело» тянется очень долго, разбито на несколько частей, что не способствует поддержанию острого интереса общества и средств массовой информации.

Ara mateix tothom està preocupat per les eleccions de la tardor, […] el “Cas Bolotnaya” s'està allargant, s'està dividint en diferents components, el que fa que no es mantinga l'interés del públic i dels mitjans de comunicació.

Udaltsov va exigir als líders de la protesta que lluiten contra aquest malestar, per a “acudir activament a les audiències dels tribunals, dirigir una forta campanya d'informació” i “preparar-se per a noves concentracions i marxes solidàries.”

El seu reclam es va fer eco per Maria Baronova [article de Global Voices], una de les acusades al cas. Baronova, qui a diferència de la resta d'acusats està lliure sota fiança, està intentant augmentar la consciència mitjançant els blogs, les xarxes socials, i el periodisme, però sent [ru] que els esforços són en va:

[…] люди добавляют, что конечно же интерес к Болотному делу появится, ну, когда будет приговор. Ну и тогда, дескать, “Болотная” что-то с этим сделает. Например, напишет классные колонки […]

[…] la gent [diu], que per suposat s'interessaran pel Cas Bolotnaya, però quan hi haja un veredicte. Llavors, diuen, “Bolotnaya” tindrà repercussions. Per exemple, s'escriuran magnífics articles d'opinió […]

Maria Baronova asking people to come support the Bolotnaya prisoners.

Maria Baronova demanant la gent que done suport als presoners de Bolotnava. Captura de pantalla de YouTube.

Les frustracions de Baronova van arribar al seu punt crític el passat divendres, quan es va trobar amb el famós trol d'Internet Egor Prosvirnin a un bar de Moscou. Tots dos assistien a una quedada espontània organitzada per DemVybor's Stanislav Yakovlev (la llista de participants [ru], des de l'ultra-nacionalista Prosvirnin, als periodistes liberals Ivan Davydov i Elena Kostyuchenko serveix simplement per recordar-nos com de peninsular i exclusivista és la “tusovka” o reunió política russa, malgrat que des de fora sembla estar dividida).

Egor Prosvirnin at a nationalist rally. YouTube screenshot.

Egor Prosvirnin a una concentració nacionalista. Captura de pantalla de YouTube.

Aparentment Baronova li va preguntar a Prosvirnin, que dirigeix la popular publicació nacionalista en línia Sputnik & Pogrom [ru], per què no havia cobert el judici. La resposta de Prosvirnin va ser o brutalment honesta o una resposta típica d'un trol cínic (segons ho mires) — ni a ell li importa, ni a ningú tampoc. Baronova va tuitejar cites de la seua conversació, i després les va intercalar a un post de Facebook [ru]. Prosvirnin es va passar tota la nit dient-li que els drames de la sala del tribunal no són populars a les xarxes socials, i que aquest no seria un tema de conversació fins que Alexey Navalny no l'afegira en la seua campanya a l'alcaldia (el mateix Navalny s'enfronta a penes de presó per un cas polític):

-Escrivint sobre els presoners de Bolotnaya, -diu Egor Prosvirnin,- aconseguiràs 15 m'agrada [Facebook]. Això és com lluitar contra molins de vent. No hauries d'escriure sobre això.

-No escriuré sobre els presoners de Bolotnaya perquè a ningú no li importa una merda (c) Egor Prosvirnin

-Estàs escrivint sobre una batalla completament perduda, perquè si Navalny es convertira en president demà, la gent s'oblidaria del cas Bolotnaya fins i tot més ràpid (c) Hedgehog [Àlies de Prosvirnin al popular fòrum Lepra]

-La història dels presoners de Bolotnaya tindrà algun sentit quan Navalny comence a cobrir-la. Abans, no té sentit (c) Prosvirnin

Si jo fora Baronova, aniria al quarter general de Navalny i em llevaria el sostenidor fins que començara a escriure sobre els presoners (c) Prosvirnin

Baronova finalment se n'anà dient:

Pel que fa a aquest tema, s'ha acabat la nostra cobertura de l'infern. Aquesta és la millor cosa que he sentit respecte al cas Bolotnaya durant aquest últim any. Molta gent ha tingut aquests pensaments, però ara aquests s'han fet públics

El més trist és que Baronova, qui naturalment tracta el tema del seu judici de manera molt personal, probablement està lluitant en una batalla perduda. Si l'inconstant públic rus va oblidar el cas Pussy Riot, que era més memorable, tan sols un mes després de la seua sentència, quina possibilitat tenen els acusats que no han ballat a una catedral portant màscares de colors?

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.