Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

2015, un any de progrés per a la diversitat sexual

LGBT parade in front of La Moneda, Santiago de Chile in 2009. In 2015 Chile became the seventh South American country to recognise same-sex unions. PHOTO: By CiudadanoGay (Picasa) [CC BY 3.0) via Wikimedia Commons

La desfilada dels LGBT davant La Moneda, Santiago de Xile, el 2009. El 2015 Xile es va convertir en el setè país sud-americà que va reconèixer les unions del mateix sexe. Foto: CiudadanoGay (Picasa) [CC BY 3.0) via Wikimedia Commons

El 2015 va ser un any de progrés en l'àmbit dels drets dels LGBTI i la diversitat sexual arreu del món, especialment quant a la igualtat matrimonial i les unions del mateix sexe.

Les primeres notícies van arribar amb l'entrada de l'estiu a Irlanda, un país on predomina el catolicisme i on l'homosexualitat no va ser descriminalitzada fins al 1993. El 22 de maig del 1993, els ciutadans van anar a votar per decidir si modificaven la legislació de forma que dues persones poguessin contraure matrimoni independentment de la seva orientació sexual. Els votants irlandesos van sumar una majoria del 62% a favor del reconeixement per a la igualtat matrimonial i Irlanda es va convertir en el primer país de món que va reconèixer el matrimoni entre parelles del mateix sexe per votació popular.

Un mes més tard, el 26 de juny, les xarxes socials de tot el món es van il·luminar amb l'etiqueta #LoveWins (l'amor guanya), que feia referència a la sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units sobre el cas Obergefell contra Hodges, que reconeixia que tots els estats tenen l'obligació de concedir llicències de matrimoni a les parelles del mateix sexe, d'acord amb la 14a esmena de la Constitució dels Estats Units. El jurista Anthony M. Kennedy va escriure el següent sobre la decisió històrica:

No union is more profound than marriage, for it embodies the highest ideals of love, fidelity, devotion, sacrifice, and family. In forming a marital union, two people become something greater than once they were. As some of the petitioners in these cases demonstrate, marriage embodies a love that may endure even past death. (…) Their hope is not to be condemned to live in loneliness, excluded from one of civilization's oldest institutions. They ask for equal dignity in the eyes of the law. The Constitution grants them that right.

No hi ha cap unió que sigui més profunda que el matrimoni, ja que personifica els ideals suprems de l'amor, fidelitat, devoció, sacrifici i família. Quan es forma una unió matrimonial, dues persones es converteixen en una cosa més gran del que eren abans. Tal com alguns sol·licitants demostren en aquests casos, el matrimoni personifica un amor que pot perdurar fins i tot després de la mort. […] La seva esperança és la de no ser condemnats a viure una vida solitària, exclosa d'una de les institucions de la civilització més grans. Demanen dignitat igualitària als ulls de la llei. La Constitució els concedeix aquest dret.

Unes setmanes més tard, el 21 de juliol, el Tribunal Europeu de Drets Humans va creure que el rebuig d'Itàlia a proporcionar un marc legal pel reconeixement i la protecció de les unions del mateix sexe violava l'article 8è de la Convenció Europea de Drets Humans, que manifesta que tothom té dret a tenir vida privada. Això potser és la victòria internacional judicial més important en l'àmbit dels drets dels LGBTI des del cas Toonen contra Austàlia, que va tenir com a resultat la revocació de les últimes lleis australianes que prohibien la sodomia. El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides (1994) va conèixer el cas i va dictar una sentència en la que reconeixia que el sexe en privat entre adults del mateix sexe estava protegit pel concepte de “vida privada” de l'article 17è del Pacte Internacional dels Drets Polítics.

SCOTUS Marriage Equality 2015: Supreme Court of the United States ends marriage discrimination. PHOTO: Ted Eytan (CC BY-SA 2.0)

Igualtat matrimonial el 2015: el Tribunal Suprem dels Estats Units va posar fi a la discriminació matrimonial. Foto: Ted Eytan (CC BY-SA 2.0)

El 22 d'octubre del 2015, Xile també va celebrar les primeres unions civils entre parelles del mateix sexe i es va convertir en el setè país sud-americà que va reconèixer legalment les unions entre parelles del mateix sexe. Lluny es troben els anys tristos del president Ibañez del Campo, l'homofòbia del qual va ser cèlebre i declarada, i els assalts i detencions massives d'homosexuals que van tenir com a resultat l'admissió d'aquestes persones en un camp de concentració per a “inadaptats socials” i homosexuals a Pisagua, al nord del país. També, lluny es troba l'homofòbia de Clarín, un diari sensacionalista d'esquerres relacionat amb el partit Unitat Popular de Salvador Allende, els titulars del qual denigraven els homosexuals i transsexuals.

La Cort Suprema de Colòmbia legalitza que les parelles gais puguin adoptar fills https://t.co/k1qQZfE1hb #colombia

— Colombia Reports (@colombiareports) 5 de novembre 2015

L'any passat, el reconeixement del dret a la igualtat també es va ampliar quan es va permetre a les parelles del mateix sexe adoptar nens. En una resolució històrica el 4 de novembre, la Cort Constitucional colombiana va manar a les agències d'adopció que no discriminessin les parelles del mateix sexe. Després de nou hores de debat, la cort va autoritzar a les parelles del mateix sexe la possibilitat d'adoptar fills legalment. María Victoria Calle Correa, la cap de justícia de la cort, va dir que “l'orientació sexual o gènere d'una persona no indica una falta d'idoneïtat moral, física o mental per adoptar nens”. Cinc anys després de la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe, Portugal també va legalitzar l’adopció de nens per part de parelles del mateix sexe. El 23 de setembre del 2015, els partits de la majoria d'esquerres al Parlament van presentar projectes de llei per concedir a les parelles del mateix sexe drets totals per adoptar, així com accés a la fecundació in vitro. Els projectes de llei es van aprovar el 20 de novembre i ara esperen la promulgació per part del president.

Tanmateix, mentre que el 2015 va ser un any de grans victòries per a moltes persones, els avenços han tingut poc efecte en la “T” i la “I” de la comunitat LGBTI. Les comunitats transsexuals i intersexuals encara afronten reptes sorprenents i la igualtat matrimonial, en molts casos, no millora gaire la seva vida. Ara per ara, cap dels dos grups està al mateix nivell que la resta de gent; afronten disparitats enormes quant a l'accés a la feina i als serveis sanitaris i pateixen nivells indeguts de turments i violència.

Discriminació per raons de les #SOGI: Falta de coneixement dels drets dels intersexuals a la #UE https://t.co/95UOxFunXl pic.twitter.com/WNeTzMpj2P

— EU FundamentalRights (@EURightsAgency) 12 de desembre del 2015

Tristament, pels intersexuals, ha esdevingut una pràctica comuna sotmetre els nens intersexuals a procediments innecessaris quirúrgics i altres procediments perquè el seu aspecte s'ajusti als estereotips binaris sexuals. Aquests procediments sovint irreversibles poden causar infertilitat permanent, dolor, incontinència, pèrdua de sensació sexual i patiment mental per a tota la vida, i amb regularitat es porten a terme sense el consentiment total, lliure i conscient de la persona afectada.

A l'abril del 2009, l'ONG internacional Transgender Europe, en col·laboració amb el diari multilingüe en línia Liminalis, va començar un projecte de recerca que es basa en recollir, seguir i analitzar informes d'assassinats de transsexuals globalment. Des de començaments del 2008, es denuncia l’assassinat d’una persona transsexual cada tres dies, de mitjana. Segons el projecte sobre el seguiment d'assassinats de persones transsexuals de la Trangender Europe, entre l'octubre del 2014 i el setembre del 2015, es van denunciar, com a mínim, 271 víctimes transsexuals, és a dir, una víctima cada 36 hores.

Avui és un dia important. Avui és el Dia de la Memòria Transgènere. I ho recordem. #TDOR pic.twitter.com/uwpI2rX1J4

— Theta Nu Xi (@thetanuxi) 20 de novembre del 2015

El 20 de novembre va tenir lloc la 16a edició del Dia de la Memòria Transgènere. Es va començar a celebrar el 1999 com a resposta a l’assassinat a Massachusetts l’any anterior de Rita Gester, una dona transsexual de color. Des d'aleshores, cada any un major nombre de persones transsexuals i defensors de tot el món es prenen un moment per recordar les incomptables vides  que s'han perdut a tot el món a causa de la violència transfòbica. Aquest elevadíssim nombre ha fet que alguns activistes transsexuals i els seus anàlegs proposin un nou marc sobre el dia anual de dol: el Dia de la Resistència Transgènere. La periodista transsexual Claire-Renee Kohner va escriure al mitjà de comunicació Bustle:

Transwomen are the most visible on the trans-spectrum and it’s easy to forget that transmen exist and experience a greater level of erasure than us women. Transman Michael Hughes, who brought the recent influx of bathroom bill legislation into perspective by posting selfies of himself in a women’s restroom, told Bustle, “I'm glad there's a ‘day’ that people new to the table, new to these conversations, can get involved. But like you, I feel every day is a day of visibility for us; It's 24/7/365 for trans people.”

Les dones transsexuals són les més visibles en l'espectre transsexual i és fàcil oblidar que els homes transsexuals existeixen i pateixen un nivell més gran de supressió comparat amb el de les dones. L'home transsexual Michael Hughes, que fa poc ha centrat l’atenció en el projecte de llei sobre lavabos públics després de penjar autofotos en un lavabo de dones. Va dir a Bustle: “Estic content que hi hagi un ‘dia’ en què la gent nova a la taula, nova a aquestes converses, s'hi pugui involucrar. Però, com tu, sento que cada dia és un dia de visibilitat per nosaltres”.

Bonic // Activistes intersexuals i hijras (dones transsexuals) es reuneixen per protestar en contra de la discriminació a l'Índia.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.