Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Per què els joves nord-coreans gosen dur texans cenyits

24-year old North Korean refugee Danbi was a smuggler in North Korea's black markets.  Here she gives us a tour of a market in South Korea, which reminds her of the markets in the North. Credit: Heidi Shin. Used with PRI's permission

Danbi, refugiada nord-coreana de 24 anys, era traficant al mercat negre en Corea del Nord. Ens ofereix un recorregut pel mercat en Corea del Sud, que li evoca els mercats en el Nord. Crèdits: Heidi Shin. Utilitzada amb el permís de PRI

Aquest article i informe radiofònic de Heidi Shin per a The World va aparèixer en PRI.org originalment el 29 de setembre del 2015 i es torna a publicar ací com a part d'un acord d'intercanvi de continguts.

Duries texans ajustats si fossin il·legals? Doncs resulta que la resposta és sí, almenys per part d'una jove nord-coreana.

Listen to this story on PRI.org »

Danbi i jo estem llambregant per un mercat sud-coreà quan ella s'atura per admirar un parell de pantalons esvelts i ajustats. «A les noies de casa els encanten!» afirma. Quan diu «casa» es refereix a una ciutat molt lluny de Corea del Nord.

Es fa els cabells cap enrere amb un toc dramàtic i riu efusivament, mentre s'emprova un clip brillant. «Totes desitjàvem poder passar els dits entre els cabells així, tal i com vèiem a un programa de televisió sud-coreà. Però no podíem. Perquè no teníem suficient xampú a Corea del Nord, de manera que els dits se'ns quedaven simplement bloquejats!», recorda ella.

Danbi és una refugiada nord-coreana de 24 anys que pinta una imatge del règim totalitari prou diferent de la que estem acostumats a veure i compta amb el suport d'altres desertors i d'aquells que treballen amb els nord-coreans. Sí, en el país abunden els abusos dels drets humans i l'extrema pobresa. Però Danbi, que va adoptar aquest nou nom després de fugir, prové d'una ciutat propera a la frontera amb la Xina, que s'ha tornat sorprenentment porosa. Ella ha crescut en aquesta nació, suposadament tancada, amb una finestra al món exterior.

Ens conta que, des que era una nena petita, comprava al mercat negre amb béns estrangers de contraban i mirava el programes de tele nord-americana i sud-coreana a través dels dispositius USB de contraban. D'aquesta manera, quan va començar l'escola secundària i els ensenyaven que els nord-americans no són de fiar i que els sud-coreans són pobres, va posar en dubte aquesta veritat.

A police officer browses a South Korean market.  Danbi says many of the goods sold here can also be found in North Korean markets.   Credit: Heidi Shin. Used with PRI's permission

Un agent de policia llambrega un mercat a Corea del Sud. Danbi assegura que molts dels béns que es vénen ací també es poden trobar als mercats de Corea del Nord. Crèdits: Heidi Shin. Utilitzada amb el permís de PRI

Va començar a saltar-se les classes i a traficar amb béns a través de l'aleshores porosa frontera. Venia xampinyons nord-coreans a mercaders xinesos i tornava amb caixes plenes d'arròs, farina i altres productes.

En aquell moment, Danbi probablement era molt més audaç i tenia més iniciativa que qualsevol adolescent nord-coreà. Però ella forma part d'una generació que eren nens durant la devastadora fam dels anys 90. Així que els joves com Danbi no esperaven que els dictadors del país els ajudessin com ho feien els seus pares, ni tampoc respectaven les normes del govern.

Per la resta, ella és una jove segura i fins i tot calmada, però de seguida alça la veu quan li pregunten pel lideratge del país. «Mentre veiem els seus ventres grossos, nosaltres passem fam. Sabem que no és just», diu severament, amb l'accent nord-coreà que tenyeix el seu discurs.

North Korean refugee Danbi in her South Korean apartment, getting ready to go out.  In North Korea, youth informants patrol the streets, to report young people who violate the country's dress codes.  Jeans, which are popular in South Korea, were seen as a symbol of American imperialism in the North.   Credit: Heidi Shin. Used with PRI's permission

La refugiada nord-coreana Danbi es prepara per sortir del seu pis en Corea del Sud. En Corea del Nord, informadors de joves patrullen els carrers per denunciar aquells que violen els codis de vestimenta del país. Els texans, que són populars en Corea del Sud, eren vistos com a un símbol de l'imperialisme nord-americà. Crèdits: Heidi Shin. Utilitzada amb el permís de PRI

M'impressiona la manera en què Danbi sona com una adolescent nord-americana. Qüestiona l'autoritat i presumeix de saltar-se les normes de vestimenta com a adolescent en Corea del Nord. Em conta una ocasió en què els informadors la van aturar per dur un conjunt cenyit, el qual era de contraban del Sud.

«Dibuixen una línia en el carrer i et fan romandre de peu mentre t'arrenquen tota la roba a mesura que la gent passa pel teu costat», ens explica. Veien els texans com un símbol de l'imperialisme nord-americà i a les noies que agafaven amb aquests, els els perforaven per tal que no els poguessin tornar a dur. També ens conta que si algú duia el cabell massa llarg, també li'l tallaven allà mateix.

Danbi afegeix que si t'aturaven cinc o sis voltes, t'enviaven a fer treballs forçats, a menys que tinguessis els contactes i recursos per pagar un suborn.

«En Corea del Nord, moltes coses es poden resoldre si tens suficients diners», insisteix. «Depenem del mercat negre per sobreviure. Tot el treball, tots els béns de contraban, la venta de productes, aconseguir que les autoritats facin els ulls grossos, tot es fa amb diners».

24-year old North Korean refugee Danbi swipes through photos on her mobile phone.  She has no contact with family back home, she says.  But some North Korean refugees continue to communicate with their families in the North, via care packages and smuggled Chinese cell phones.   Credit: Heidi Shin. Used with PRI's permission

Danbi, refugiada de 24 anys nord-coreana, passa fotos en el seu telèfon mòbil. Diu que no té contacte amb la seva família, encara que altres refugiats sí que es comuniquen amb les seves que són en el Nord, a través de paquets d'atenció sanitària i telèfons mòbils xinesos de contraban. Crèdits: Heidi Shin. Utilitzada amb el permís de PRI

La majoria dels nord-coreans encara viuen en l'extrema pobresa. L'electricitat està limitada a unes poques hores al dia, el menjar i l'aigua potable a voltes escasseja i l'amenaça diària als treballs forçats, o fins i tot sancions més severes, és real. Però Danbi va veure la diferència que hi ha al tenir accés al món exterior.

«Teníem veïns amb parents en el Sud, i la seva situació va canviar molt i a millor quan la seva família va començar a enviar-los diners. Ma mare, en un cert moment, va arribar a bromejar: Per què no desapareixes també i ens envies diners?».

Segons l'ONG Liberty en Corea del Nord, els refugiats del país envien rutinàriament diners al país cada any. Els que poden permetre-s'ho, també es diu que solen mantenir el contacte de manera regular, via paquets d'atenció sanitària i telèfons mòbils xinesos de contraban.

Fa ja quatre anys que Danbi va escapar a Corea del Sud, després de descobrir que estava sent investigada pel govern nord-coreà i que l'opció de suborn no era viable. Ara està casada amb un home sud-coreà, i el que segons ella troba més a faltar de Corea del Nord és treballar al mercat negre i la família que va deixar enrere.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.