El “Sud global”. The “Global South.” És un terme carregat i molt polític utilitzat constantment per definir regions del món oposades entre elles.
Més de 90 artistes i persones creatives de Gabon, Moçambic, Anglaterra, Estats Units, juntament amb persones refugiades, sol·licitants d'asil i migrants de Nigèria, Gàmbia i Camerun residents a Itàlia, qüestionen el concepte de “sud global” en una nova exposició virtual anomenada “Where is South?” (On és el sud?) que es pot consultar durant aquest mes d'octubre.
En un comunicat de premsa, l'organització de l'exposició diu que utilitzant el terme “Sud global” a vegades és una “forma ràpida per etiquetar una part del planeta inferior, menys desenvolupada o empobrida”. Altres l'utilitzen de forma indeterminada juntament amb “tercer món”, un altre terme problemàtic i enganyós que va sorgir durant la Guerra Freda per descriure els països amb un estat econòmic menor i no aliats de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) o del Pacte de Varsòvia.
“No importa on estiguem en el món, sempre hi ha un ‘sud,'” va dir el cocreador i curador de l'exhibició, Simon Njami, i continua:
These young people reclaimed their power to define the word as a very intimate notion that varies according to the place where they are and where they want to reach. The exhibit powerfully reveals that there cannot be any south without the gaze we invest it with.
Aquest jovent ha recuperat el seu poder per definir el terme com una noció íntima que varia segons del lloc on es troben i on volen arribar. L'exposició revela fermament que no hi pot haver un sud sense la mirada que li atorguem.
La Moleskine Foundation Instagram es farà càrrec de l'exposició des de l'1 d'octubre al 30 d'octubre de 2020.
Els treballs són el resultat creatiu de la iniciativa de la Fundació AtWork, “un taller educatiu itinerant dissenyat per desbloquejar el potencial creatiu del jovent mitjançant un pensament crític, un debat intens i autodescobriment.”
AtWork va començar el 2012 a Dakar, Senegal i des de llavors ha viatjat per tot Àfrica i més enllà “per inspirar una xarxa global i panafricana de pensadors creatius,” tal com ha dit la Moleskine Foundation.
Els artistes, tots d'entre 18 i 27 anys, desafien les nocions d'independència, identitat, fronteres i història.
Presentant més de 90 quaderns piratejats, decorats i transformats creats per artistes i creatius a cadascuna de les ciutats d'AtWork on els tallers van tenir lloc el 2019, l'exposició “redefineix la paraula carregada d'ideologia en un moment en què la gent està debatent sobre com crear una societat més igualitària en un món postpandèmic,” segons el comunicat de premsa.
El taller d'AtWork de Libreville va atraure 24 joves coreògrafs, dissenyadors, emprenedors, poetes d'slam, directors de cinema, actors, artistes visuals, fotògrafs i educadors que es van reunir per “debatre, intercanviar i trobar els seus ‘suds’ personals.”
Frank Noel Makosso, un poeta d'slam campió de Libreville, Gabon, va participar en el taller d'AtWork de Libreville el 2019. Va definir el terme “sud” com el seu “propi jo.” Per l'exposició, Makossa va crear un collage amb paraules angleses i franceses i amb frases extretes de diaris i revistes en un treball artístic anomenat, “Com expressar l'inefable?” (How to express the ineffable?)
A continuació hi ha una mostra dels treballs artístics produïts durant el taller d'AtWork Libreville 2019:
L'AtWork Maputo 2019 va incloure un taller de 5 dies dinamitzat per Njami en col·laboració amb Pfwura Ndzilo i Anima, el novembre de l'any passat, en el qual 25 artistes locals es van reunir al Museu Nacional de Moçambic per explorar i debatre els significats de “sud.” El taller va culminar en una exposició al Museu Nacional que va durar del novembre del 2019 al gener del 2020.
A continuació hi ha una mostra dels treballs artístics produïts al taller d'AtWork Maputo 2019:
“El nostre objectiu és crear un espai acollidor i creatiu on el jovent pugui pensar diferent, sortir de les seves zones de confort i sentir-se lliures de qüestionar la societat que els envolta,” va comentar l'Adama Sanneh, directora executiva de la Moleskine Foundation.
Gabon a l'avantguarda de les economies creatives d'Àfrica central
La ciutat costanera de Libreville, la capital de Gabon, és anomenada “capital lliure”, ja que va ser oficialment declarada ciutat lliure de persones esclaves l'any 1849. Avui en dia, és una de les cinc ciutats més cares d'Àfrica, tot i aquest fet la creativitat encara no està valorada. Els centres d'art i les galeries han sigut inexistents i els programes culturals se centren al voltant de l'Institut Francès.
Bunny Claude-Massassa, una artista multimèdia i alumna de l'AtWork 2018, va decidir solucionar la manca d'espais destinats a la cultura independent a Libreville fundant l'organització no governamental, Mukasa.
Iniciant d'aquest forma el primer espai no institucional de la ciutat dedicat a conversar sobre cultura i creativitat, Mukasa va acollir el taller d'AtWork 2019, “On és el sud,” (Where is South) en col·laboració amb el Museu Nacional de Gabon i l'Institut Francès.
El nom de Mukasa està inspirat en el concepte de dwabi, que significa en el dialecte gabonès Punu: “porta-cistelles,” elaborat amb cordes teixides.
L'objecte -utilitzat tant per dones com per homes per transportar càrregues pesades durant llargues distàncies- s'ha convertit en una metàfora per totes les activitats de Mukasa, aspirant a servir com un fort nexe entre l'art, la cultura i les audiències.
El centre de Mukasa aspira a “crear, desenvolupar i donar suport a l'ecosistema creatiu artístic” per enfortir l'escena artística gabonesa i liderar l'escena artística de la regió i el mercat comercial. El centre inclourà una mediateca i un espai d'exposicions, així com un espai pels artistes per reunir-se i descansar.
La construcció es va posposar a causa de la COVID-19 però s'ha reprès, entre els seus plans inclouen acollir una sèrie de projeccions de documentals al novembre centrats en les qüestions d'identitat, seguiran els protocols establerts amb la COVID-19.
Aquest any, el Ministeri de Cultura i Art de Gabon ha incrementat el suport governamental per les indústries culturals i creatives, dissenyant el primer marc legal per poder aprofitar les oportunitats econòmiques i socials emergents, d'acord amb la UNESCO.
Aquest fet situa a Gabon a l'avantguarda del canvi d'Àfrica Central cap a una economia creativa no submergida.
Des de la pandèmia, algunes de les economies creatives del continent – la majoria alimentades per economies submergides – han defallit. Artistes visuals i músics qui normalment feien gires i participaven en programes en directe han hagut de posar pausa a les seves agendes a causa de les cancel·lacions relacionades amb la COVID-19. Tot i això, en general, els béns del sector cultural ocupen a mig milió de persones i generen 4.200 milions de dòlars en ingressos a tot Àfrica.