Portugal: Manifestacions al ritme de Grândola Vila Morena

Aquest article forma part de la nostra cobertura especial Europa en Crisi.

Milers de portuguesos, descontents amb les mesures d'austeritat imposades pel govern, estan omplint els carrers del país amb manifestacions que es difonen a través de les xarxes socials, com la del 2 de març o les del 15 de setembre de 2012 [es] i del 12 de març de 2011 [es], que ajudaren a enderrocar l'anterior govern. En el Facebook [pt], són diverses les protestes convocades i les paraules de descontent es multipliquen. El bloc Que Se Lixe a Troika (Que se'n vagi a la merda la Troika) [pt], va reunir testimonis i crides a participar en la darrera manifestació, com per exemple aquesta [pt] de José João Louro:

Não é tempo para recriminações. Muitos deixaram-se enganar. Agora é um tempo de mobilização contra a apatia e contra a aceitação do sofrimento colectivo. É um tempo de abandonar as televisões e as telenovelas e ir para a rua protestar. É um tempo de participar em todas as manifestações de protesto, sejam convocadas pelos sindicatos ou por pessoas anónimas. Não é tempo de ver quem está ou quem não está, é tempo de estarmos todos.

No són temps per a recriminacions. Molts es deixaren enganyar. Ara són temps de mobilització contra l'apatia i contra l'acceptació del sofriment col·lectiu. Són temps d'abandonar televisions i telenovel·les i sortir al carrer a protestar. Són temps de participar en totes les manifestacions de protesta, siguin convocades pels sindicats o per persones anònimes. No són temps de veure qui hi és o qui no hi és, són temps de ser-hi tothom.

Cartaz partilhado na página do evento "Que se Lixe a Troika. O povo é quem mais ordena!

Cartell compartit a la pàgina de l'esdeveniment “Que se'n vagi la Troika. El poble és qui mana!

Al contrari del que va passar a les anteriors manifestacions, la Confederació General dels Treballadors Portuguesos (CGTP, la central sindical més gran del país) per boca del seu líder, Arménio Carlos, afirmà que els membres de la central sindical serien al carrer “amb la població per exigir una altra política i un canvi de govern” com pot veure's en aquest [pt] vídeo, publicat pels responsables del bloc Aventar. Un moment històric, ja que es tracta de la primera manifestació en la que participa la CGTP sense que hagi estat convocada per ells mateixos o per alguns dels seus sindicats afiliats.

Polítics perseguits amb càntics

Tot i la poca atenció rebuda de part dels mitjans de comunicació dominants, la manifestació va aconseguir guanyar importància a l'espai públic gràcies a una sèrie d'accions que intentaven evitar que els ministres parlessin en algunes aparicions públiques. Per això, els manifestants van recórrer a una cançó històrica, composta i cantada per Zeca Afonso, que fou utilitzada com a segon senyal pel moviment revolucionari que enderrocà la dictadura la nit del 25 d'abril de 1974 i que va esdevenir un símbol de la revolució i la victòria de la democràcia a Portugal: Grândola Vila Morena. Les primeres d'aquestes accions van tenir lloc a la mateixa Assemblea de la República, durant un debat quinzenal el dia 15 de febrer de 2013, quan un grup de ciutadans van interrompre el discurs del primer ministre, ignorant les crides del President de l'Assemblea perquè es retiressin o callessin, com es pot veure en aquest vídeo:

 Una acció lloada al Tuiter pel periodista Jesús Maraña, antic director del diari espanyol Público i actual director del periòdic digital infoLibre. Posteriorment, el Ministre adjunt d'Afers Parlamentaris, Miguel Relvas [es] -un dels més controvertits- va ser interromput dues vegades. La primera, a “Vila Nova de Gaia”, durant un discurs [pt] en el “Clube dos Pensadores”, on va voler burlar-se de l'acció, i després a Lisboa, durant una conferència organitzada per la cadena de televisió TVI, a la qual es discutia sobre el futur del periodisme. Aquí no va ser cantada Grândola Vila Morena, però es corejaren consignes que van obligar el ministre a abandonar el lloc sense poder parlar, com es pot veure en aquest [pt] altre vídeo:

 Aquestes accions incomodaren alguns polítics, expolítics i comentaristes que les qualificaren d'antidemocràtiques. Primer fou el líder del grup parlamentari del PSD, un dels partits de la coalició de govern, Luís Montenegro, que va afirmar en declaracions [pt] al diari Público el següent:

Não há democracia se os representantes legítimos do povo, por estes eleitos directa ou indirectamente, forem impedidos de expressar o seu pensamento.

No hi ha democràcia si als representants legítims del poble, elegits per aquest directament o indirecta, se'ls impedeix expressar el seu pensament.

Després, fou l'antic ministre socialista, Augusto Santos Silva, qui en una entrevista [pt] concedida al canal TVI24 va considerar aquests comportaments “antidemocràtics” i “inacceptables”. El mateix director d'informació de la TVI, José Alberto Carvalho, assenyalava [pt] que:

Liberdade de expressão é a liberdade para as pessoas se manifestarem, para protestarem, contestarem, criticarem. A liberdade de expressão termina no momento em que, por excesso dessa liberdade de expressão, impedimos os outros de se manifestarem eles próprios.

La llibertat d'expressió és la llibertat de les persones per expressar-se, protestar, desafiar, criticar. La llibertat d'expressió acaba en el moment que, per excés de llibertat d'expressió, impedim que uns altres s'expressin.

A falta de l'espai privilegiat que tots els individus referits tenen als grans mitjans de comunicació, els ciutadans d'a peui anònims no han desistit de les seves formes de protesta i de l'estratègia per a silenciar els ministres.

Cartaz divulgado no Facebook e no Twitter, anunciando a presença do Ministro da Administração Interna, na Guarda.

Cartell divulgat al Facebook i al Tuiter, que anunciava la visita del Ministre d'Administració a Guarda.

Les xarxes socials continuen essent utilitzades per a divulgar les accions de protesta i els llocs on diversos membres del govern hi seran presents. Durant el cap de setmana, el Ministre d'Administració Interna, a Guarda [pt], el Ministre d'Economia, a São João da Madeira [pt], van ser rebuts al so de l'esmentada cançó, malgrat la presència policial.

La cançó ja ha travessat la frontera i ha estat cantada a Espanya, on també s'ha convertit en símbol de la protesta ibèrica.

A més a més, coincideix que el compositor de la cançó, Zeca Afonso, morí fa 26 anys, el dia 23 de febrer de 1989. Per tal de commemorar aquesta data, es va cantar el Grândola Vila Morena al Largo do Carmo, a Lisboa. Al Youtube, Lara Sardinha, una dissenyadora d'interiors de 34 anys aturada, va retre el seu homenatge a la cançó i a “un Portugal millor” en format vídeo [pt, en]:

 

Aquest article forma part de la nostra cobertura especial Europa en Crisi.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.