Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Gal·les: Imaginant la xarxa en llengua gal·lesa

Aquest article forma part d’una sèrie especial de Global Voices sobre la llengua gal·lesa i els mitjans de comunicació digitals[en] en col·laboració amb Hacio'r Iaith.

Per als 600,000 parlants de gal·lès, Internet representa una galàxia de noves oportunitats per utilitzar i veure la seva llengua. Si fem una cerca a Google del terme “y we Gymraeg”, que traduït literalment és “la xarxa en llengua gal·lesa”, n’obtenim aproximadament 4.830 resultats.

Però pel que fa a la xarxa de màquines, no hi ha una xarxa específica en llengua gal·lesa; les pàgines en línia en llengües múltiples tenen enllaços entre elles i el contingut plurilingüe sovint es troba en la mateixa base de dades del mateix servidor. Per exemple, Tuiter és una plataforma centralitzada amb seu als Estats Units, però acull converses de parlants de llengua gal·lesa, molts dels quals llegeixen i escriuen tuits en gal·lès. Casos semblants són els blocs en gal·lès a WordPress.com i en vídeos de YouTube.

El significat exacte del terme “y we Gymraeg” és subjecte de discussió entre acadèmics i blocaires. Però si s’ha de jutjar pels resultats de cerca, els parlants gal·lesos consideren que la xarxa d’una llengua específica és una realitat natural que poden explorar i a la qual poden contribuir. És el seu subgrup de la World Wide Web: totes les pàgines, els apunts dels blocaires, els vídeos, els tuits, els podcasts i altres continguts disponibles en la seva llengua.

Children from a Welsh school with the Welsh flag. Image by Geoff Abbott, copyright Demotix (01/03/12).

Nens d'una escola gal·lesa amb la bandera gal·lesa. Imatge de Geoff Abbott, copyright Demotix (01/03/12).

“La llengua”

Els mitjans de comunicació centrats en Gal·les, com Golwg360, BBC Newyddion i S4C, sovint comenten desenvolupaments polítics, socials i tecnològics referents a yr iaith, que vol dir “la llengua”.

Ned Thomas, l’acadèmic gal·lès i activista dels mitjans de comunicació, ha descrit la situació per als anglesos que presten atenció a la qüestió de tant en tant:

L’home anglès és altament inconscient de la seva llengua i es contenta de fer-la servir com a eina. Tot i que intel·lectualment pot tenir en compte  el lligam dels gal·lesos amb la seva llengua, emocionalment li resulta difícil d’entendre. Deu semblar una obsessió cultural romàntica, una neurosi comunitària. L’obessió hi és, s’ha d’admetre. Una llengua sana, igual que un cos sa, no necessita que li prenguin la temperatura a tota hora; però el parlant gal·lès constantment pregunta com es troba la llengua […].

Des de la comparació de Ned Thomas el 1971, la constitució nacional de Gal·les i el sistema educatiu s’han reformat parcialment, en benefici de la llengua.

Ara, la contínua emergència de plataformes de contingut online, en teoria prometedora, introdueix un conjunt de criteris addicionals per avaluar la salut de la llengua.

Una investigació recent presentada per la BBC en una conferència per als mitjans de comunicació demostra que de tot el temps que el parlant mitjà gal·lès passa a la xarxa , només un 1% el dedica a continguts en llengua gal·lesa. Per tant, podem suposar que gran part del 99% del temps restant el dedica a continguts en anglès. Hi ha una sèrie de factors darrere d'aquests percentatges, que componen una història contempòrania de la pèrdua de domini lingüístic.

Encara que la xarxa en llengua gal·lesa és força extensa des del punt de vista de l’usuari, té relativament pocs recursos quan el comparem amb altres llengües. Fins i tot el basc, que estadísticament està en una situació comparable a la del gal·lès al seu país, és molt més privilegiat a la xarxa, tant en nombre i diversitat de pàgines web, com en el nivell de participació.

En comparació, Gal·les té menys institucions que podrien considerar la millora de la qualitat dels continguts online com a part important de la seva missió. És possible que hi hagi una confiança excessiva en les obres voluntàries. A més, la quantitat de temps lliure acumulatiu de què els voluntaris disposen, el que l’escriptor americà Clay Shirky anomena excedent cognitiu, també és petita.

Wikipedia gal·lesa…

Els usuaris de llengua gal·lesa també es beneficien d’altres webs lingüístics. Wikipedia n’és un exemple perfecte, es tracta d’un projecte que va començar en anglès però que ha engendrat projectes paral·lels en moltes altres llengües. De fet,  Wicipedia Cymraeg és el web més popular en gal·lès i rep 2.5 milions de visites al mes. (L’ortografia ens recorda que no hi ha necessitat d’una “k” entre les 28 lletres de l’abecedari gal·lès.) Actualment compta amb 36,774 articles, als quals la hi contribueix majoritàriament en el seu temps lliure.

L’èxit de Wicipedia Cymraeg es deu a la perfecta combinació de contingut interessant i aquell altre factor que suposa un repte per a qualsevol llengua petita: l’atenció. Els propietaris dels projectes web en gal·lès que no reben prou atenció farien bé de considerar la manera en què Wicipedia ha aconseguit una distribució tan efectiva del seu contingut.

Els motius de l'alta popularitat de Wicipedia són la cobertura de mitjans de comunicació dominants, els enllaços dins la mateixa pàgina i la possibilitat de cerca d’articles destacats. Gràcies a la llicència de Creative Commons, el contingut de Wicipedia Cymraeg no és a les mans de ningú, i és a les de tothom. És a dir, el contingut es pot reutilitzar i enfocar d’una altra manera a qualsevol lloc. Aquesta llicència és central per a les estratègies de les institucions públiques de Gal·les, que creen contingut a fi d’enfortir la llengua en l’era digital.

L’existència del Web, que hem esmentat abans (World Wide Web), no s’ha de donar per descomptada. L’inventor, l’anglès Tim Berners-Lee, sovint alerta de les amenaces a la xarxa global, com ara la fragmentació com a conseqüència del creixement de les plataformes competidores gestionades per Apple, Facebook i altres empreses. Diu:

[…] Si nosaltres, els usuaris del Web, permetem que aquestes i d’altres tendències continuïn sense ser revisades, el Web es podria trencar en illes fragmentades. Potser perdríem la llibertat per connectar amb qualsevol pàgina web que volguéssim. Els efectes adversos es podrien estendre als smartphones i pads, que també són portals cap a l’àmplia informació que el Web proporciona. […]

Qualsevol amenaça per a la World Wide Web és una amenaça per a la xarxa en llengua gal·lesa. Aquestes “illes fragmentades” seran controlades per empreses que estan geogràficament i culturalment allunyades de la terra de parla gal·lesa. Amb un panorama ja fragmentat de mitjans de comunicació en gal·lès de tot tipus, els parlants de llengua gal·lesa probablement no celebrarien una “interrupció” imminent, aquesta paraula de moda que agrada tant als especuladors de Silicon Valley i als capitalistes empresaris.

D’altra banda, si es produís un increment de pàgines web i d’aplicacions que pertanyessin a usuaris de parla gal·lesa i que fossin controlats per ells, això reforçaria la llengua. Meddalwedd rydd (programari gratuït), com WordPress i estàndards oberts com HTML5, podrien permetre l’aparició d’aquests projectes locals, però només si els acceptessin.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.