Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Rússia: un gran tallafocs per censurar la RuNet?

El dia 10 de juliol, la secció russa de la Viquipèdia va repetir les protestes del passat contra les lleis d'internet nord-americanes i italianes  amb el tancament del seu servei i la publicació en el lloc del seu portal principal d'un anunci públic [ru] que condemnava un projecte de llei actualment en revisió per part del parlament rus. La Llei 89.417-6 [ru]: “Sobre la protecció dels infants de la informació nociva per a la seva salut i desenvolupament”, va entrar a la Duma a principis de juny amb el suport dels membres dels quatre partits polítics representats, però des de llavors ha generat cada cop més controvèrsia, amb crítics que retraten la legislació com un intent de copiar el “gran tallafocs” de la Xina.

 

Imatge de la pàgina de ru.wikipedia.org censurada, 10 de juliol de 2012. Al text hi posa: «Imagina un món sense llibertat de coneixement».

En què consistiria la llei?

La llei crearia un registre (o “llista negra”) de qualsevol material en línia amb informació il·legal relacionada amb els nens (especialment la pornografia infantil, parafernàlia de drogues i instruccions sobre l'autolesió). Quan una web apareix a la llista, el proveïdor d'allotjament tindrà 24 hores per notificar al propietari de la web, qui haurà d'eliminar la informació infractora. Si el propietari no actua, el proveïdor està obligat a tancar o, fins i tot, esborrar el lloc en si. En el cas que el proveïdor de hosting fallés o es negués a actuar, el servei s'inclou en el registre i després els proveïdors web han de tallar l'accés a la totalitat del servei d'allotjament. Qualsevol persona inclosa a la llista negra té tres mesos per apel·lar la decisió davant el tribunal.

El projecte de llei té l'origen en la «Lliga per a l'internet segur» [ru], preparat pel Ministeri de Telecomunicacions i Mitjans de Comunicació la primavera passada. En aquesta etapa, el pla consistia a limitar el registre d'adreces URL (amb exclusió del filtrat de DNS i bloqueig d'IP) i a delegar l'autoritat en la gestió de la llista a una organització no governamental. El director de la lliga, Denis Davydov, ha explicat que la por per part de la societat d'un «control estatal excessiu» d'internet va motivar-ne el disseny. Diputats de la Duma i el fiscal general, no obstant això [ru], tenien altres plans i l'abast del Registre es va ampliar, i el candidat més probable per a la supervisió és ara Roskomnadzor (l'Agència Federal de Supervisió de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions).

Gran part de la controvèrsia al voltant de la Llei 89417-6 se centra en les preocupacions per un llenguatge deliberadament vague que obre la porta a futures ampliacions de l'aplicació del registre. Per exemple, l'advocat de Evgeny Arievich, soci de Baker & McKenzie, diu [ru] que la llista negra podria arribar a incloure altres tipus d'informació il·legal en virtut d'altres codis penals (com la relacionada amb l'extremisme, els secrets d'Estat, les dades personals, i així successivament ), i que podrien ser utilitzats per limitar l'accés a la informació política i eines de mobilització social. Sembla que la part més sensible de la llei és l'article 5, punt 4, apartats 1 i 2, on el projecte de llei delimita quin tipus d'informació en línia es poden afegir al registre sense una ordre judicial i el que requereix l'aprovació judicial. Els següents materials (retirats del projecte de llei després de la seva primera lectura [ru]) pertanyen a la categoria anterior:

[…] информации с порнографическими изображениями несовершеннолетних, а также информации содержащей пропаганду употребления наркотических средств, писхотропных веществ и их прекурсоров, информации, побуждающей детей к совершению действий, представляющих угрозу их жизни и (или) здоровью, в том числе к причинению вреда своему здоровью, самоубийству […]

[..] la pornografia infantil, així com la informació que continga propaganda sobre l'ús de narcòtics, drogues psicotròpiques i les seves precursores, i informació que anima als nens a cometre actes que amenaçen les seves vides i/o salut, incloent l'autolesió i el suïcidi […]

Per contra, el projecte de llei introdueix la necessitat de control judicial en els següents casos:

[…] иной размещаемой в сети Интернет запрещенной к распространению в Российской Федерации информации – на основании вступившего в законную силу решения суда о признании информации запрещенной к распространению.

Altra informació divulgada il·legalment en la Federació Rusa [pot ser afegida al registre] en la base d'una decisió de tribunal que reconegui la il·legalitat de la informació difosa.

El periodista Andrei Babitskii ha criticat [ru] aquest lleguatge intencionadament imprecís, argumentant que «la informació que anima a nens a cometre actes que amenacin les seves vides» podria incloure les pàgines webs dedicades a qualsevol activitat recreacional perillosa com paracaigudisme o escalada. Cita el passat registre de «repressions» en línia extrajudicials del Servei Federal de Control de Drogues, afirmant que qualsevol rodeig dels tribunals només pot augmentar l'abús dels poders policials.

Quins són els partidaris de la llei?

La diputada de la Duma per a Rússia Justa, Elena Mizulina, d'altra banda, afirma [ru] que «ningú, més que els pedòfils i els capos de la droga, té res a témer d'aquesta llei». Com un dels principals proponents del projecte de llei, Mizulina rebutja la idea que el parlament imposi controls excessius a través d'internet.  «El mecanisme es basa en l'autoorganització», explica, cosa que significa que el registre està dissenyat per funcionar de forma passiva, amb els proveïdors i les empreses realizant la major part del treball i l'estat, en gran mesura, al marge.  No sorpré que Mizulina no estiga sola a la Duma, on s'espera que el projecte de llei passe la seva segona lectura el 10 de juliol.

Els lectors podrien experimentar un petit xoc, tanmateix, en saber que Ilya Ponomarev, un altre diputat de Rússia Justa i, més recentment, un dels favorits en la lluita contra el moviment opositor de Putin, ha sortit en suport del projecte de llei. «Estic convençut», va anunciar [ru] després que la llei fos aprovada en la primera lectura, «que avui hem trobat un gran compromís entre la intervenció del govern i l'autoregulació». En relació amb els recels que suscita la ignorància de la llei quant a internet, Ponomarev fins i tot va fer un gest a la participació de la Lliga per l'internet segur: «En realitat, la llei va ser escrita per una societat d'internet  per persones que vénen d'aquest àmbit».

El mateix dia, el director de la lliga, Davydov, autor d'un article d'opinió [ru] a RBCdaily.ru, va defensar l'eficàcia de la llei tot argumentant que un sistema incomplet encara protegirà els més joves i vulnerables, al·legant que hi ha hagut un debat públic sobre aquesta legislació durant més de set mesos citant fòrums de desembre de 2011, febrer de 2012, etc.; així mateix, conferí al govern federal certs drets:

 

Ilya Ponomarev, diputat de la Duma, a un míting de Sergei Udaltsov, 29 de desembre de 2011. Foto d'ALEXEY NIKOLAEV, drets d'autor ©Demoti

[…] если каждый родитель вправе самостоятельно настраивать ограничения на доступ в Интернет для своего ребенка, оберегая его от вредоносного контента, то и государство, заботясь о своих гражданах, вправе и должно ограничивать противоправный контент […]

[…] Si tots els pares, de manera independent, tenen dret a establir límits sobre l'accés a internet per als seus fills per protegir-los de continguts perillosos, llavors el govern, per la preocupació pels seus ciutadans, té dret, i de fet l'obligació, de restringir l'accés a contingut il·legal.

El Consell Presidencial dóna la senyal d'alarma

Els comentaris de Davydov semblen estar dirigits a les preocupacions plantejades pel Consell Presidencial pels Drets Humans, que va publicar la seva oposició a la Llei 89.417-6 en un comunicat [ru] publicat el 3 de juliol de 2012. Vladimir Legoida, el representant de l'Església Ortodoxa Russa al Consell, va discrepar i va escriure una opinió separada [ru] que té molt en comú amb els arguments presentats en l'article de Davydov. La declaració del Consell, signada per 22 membres, encara que almenys sis hi han renunciat des d'ençà, es va centrar en l'amenaça de la censura en línia i va seguir amb cinc raons específiques per rebutjar el projecte de llei en la seva forma actual. Aquestes raons es resumeixen en:

  1. Incloure tots els dominis en el registre i no simplement les adreces URL de materials il·legals probablement inclourà llocs web que sí respecten la llei;
  2. Igual que SOPA [en], la Llei 89417-6 imposa el que és realment un «càstig col·lectiu» contra la web dels operadors i proveïdors com un substitut poc eficaç del treball real de la policia;
  3. La filtració  reduirà la velocitat de tota la RuNet i causaria danys al comerç electrònic i la innovació en línia;
  4. Una vigilància més àmplia posarà en perill la privacitat, augmentat l'accés no autoritzat a dades personals;
  5. L'equip de bloqueig i filtratge necessari per fer complir els requisits de la llei podria costar entre 50 milions i 10 bilions de dòlars. Sam Greene, estima [ru] el cost en aproximadament 500 milions de dòlars.

L'opinió discrepant de Legoida és una refutació punt per punt en contra de les objeccions del Consell. La seva resposta a l'afirmació de la censura, per exemple, es refereix a la naturalesa de la informació prohibida:

[…] цензура, по Конституции России, — это ограничение доступа граждан к законной информации. В то время как информация на сайтах, которые включаются в реестр, упомянутый в законопроекте, — незаконна и является результатом преступной деятельности.

La censura, d'acord amb la Constitució russa, és la restricció d'accés dels ciutadans a la informació jurídica, mentre que la informació continguda en les pàgines afegides al registre de la llei és il·legal i representa el resultat d'un acte delictiu.

Gossos sota la catifa

Es diu que Winston Churchill va comparar la política russa amb la lluita de bulldogs sota la catifa. Sota les declaracions i reserves sobre la «llei de la llista negra d'internet» el drama s'ajusta a un conflicte cada vegada més gran entre l'Estat Major Presidencial i el govern del Primer Ministre. De fet, abans del moviment publicitari de la Viquipèdia russa el 10 de juliol, gran part de les empreses d'internet han restat en silenci [ru], i l'atenció en relació a la Llei 89417-6 s'ha centrat en l’evident rebuig [ru] que la Duma ha demostrat a la suposada oposició de Dmitri Medvédev al projecte de llei. De fet, Nikolái Nikiforov, ministre de Medvédev de Telecomunicacions i Mitjans de Comunicació, va tuitejar [ru] que la llei, tal i com es troba formulada en l'actualitat, és problemàtica.

Sembla que els membres del Parlament estan enviant un missatge: que segueixen l'exemple del president, no del primer ministre. L'analista política Tatiana Stanovaya i altres han assenyalat [ru] el sorgiment del que és efectivament un govern presidencial, en paral·lel, a l'ombra i que eclipsa les funcions i atribucions del govern ministerial formal. Això, efectivament, inverteix les tendències institucionals durant l'absència temporal de Vladímir Putin a la presidència. L'exemple més visible d'aquesta usurpació ha estat el paper d'Igor Sechin i el seu nou càrrec en la comissió presidencial de la indústria petrolera i energètica, cosa que desafia directament la jurisdicció de l'home de Medvédev en aquest camp, Arkadi Dvorkovich. L'efecte doppelgänger es repeteix en tots els llocs: en la gestió de pensions, en els àmbits de recerca i política educativa, i altres àmbits.

Es rumoreja [ru] que Vladislav Surkóc, arxienemic de l'oposició anti-Krèmlin i actual viceprimer ministre de Modernització Econòmica, va escriure un informe que aprova la Llei 89417-6, amb la condició que els diputats eliminen la idea d'una llista negra. Què quedaria de la llei després d'aquesta revisió, és una altra qüestió. A la vista d'aquest dubte i l'oposició de Surkiv i Nikiforov, Putin ha afegit [ru] a finals de juny un nou departament al seu personal presidencial que sembla competir amb la seva autoritat. Aquest departament,  «Per l'Aplicació de les Tecnologies de la Informació i el Desenvolupament de la e-Democràcia», encara està pendent d'emetre un comunicat sobre el «Gran Tallafocs de Rússia».

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.