Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Grècia: les eleccions obren la porta a renegociar les mesures d'austeritat

Un indigent demana caritat en un carrer d'Atenes. Foto: Joan Antoni Guerrero

Un indigent demana caritat en un carrer d'Atenes. Foto: Joan Antoni Guerrero

Els grecs van ser cridats a les urnes per segona vegada en un mes el passat 17 de juny, en uns comicis que havien d’acabar aclarint un escenari enrarit per l’actual situació de crisi econòmica, que ha enfonsat el país hel·lènic en un estat de degradació social preocupant. El triomf de Nova Democràcia, que es podrà aliar amb el PASOK, obre la porta ara a renegociar les mesues del rescat.

Les imatges que es poden captar en qualsevol indret de la capital grega, Atenes, posen al descobert la situació desesperada en la que viuen les persones sense recursos. Durant la darrera setmana abans de les eleccions la Creu Roja hel·lènica va fer vaga per denunciar la manca de diners per operar, fet que la incapacita per continuar treballant. Les vagues contra l’austeritat han estat una constant en els dos últims anys.

Mentrestant a Grècia la discussió política durant la campanya s’ha instal·lat en la necessitat o no d’assumir amb totes les seves conseqüències les mesures d’austeritat plantejades pel memoràndum on s’estableixen les condicions del rescat internacional i que molts veuen com el cop més profund contra els interessos de la classe mitjana i els desfavorits. Tant des de l’esquerra com des de la dreta s’ha considerat que l’austeritat imposada als grecs no és la solució per a la recuperació econòmica i el creixement.

En entrevista amb Nació Digital, el portaveu dels joves dels conservadors de Nova Democràcia, Yannis Smyrlis, es pronuncia en contra de continuar amb les mesures d’austeritat:

El programa de retallades era important i l'hem fet. Però ja hem arribat al límit. Brussel·les ho ha d'entendre. Jo he estat a Brussel·les com a membre del meu partit i sé com s'hi treballa. De vegades es prenen decisions en oficines tancades per gent que mai ha estat a Grècia. Aquestes eleccions són importants i Nova Democràcia les ha de guanyar. Però no podem continuar així, l'extrema-esquerra ho té fàcil, així que la nostra família europea ha d'entendre que és el moment d'allargar-nos la mà.

De la seva banda, la portaveu dels joves de Synospismós (partit més gran dins de Syriza), Samiakou Nefeli, també es mostrava  en contra del memoràndum, però en aquest cas la coalició plantejava fer marxa enrere en les mesures d’austeritat:

Primer de tot el que farem serà abolir el paquet de mesures imposades pel rescat i ho substituirem per una altra llei. Després tornarem a posar el sou base en 700 euros, que és el nivell d'abans de les retallades, que el van deixar en 400. També pensem en posar impostos als rics i no a la gent pobre ni a la classe treballadora, que en els darrers anys han estat els únics que han pagat taxes. Així doncs traurem els diners que necessitem de la gent rica, i a la vegada els bancs passaran a ser controlats socialment. Hem de tenir en compte que la UE ha posat molts diners als bancs grecs, però aquests diners no s'usen en benefici de la gent, sinó només per un petit grup selecte que té el poder.

Els principals partits en la carrera electoral han estat Nova Democràcia, la coalició Syriza, el PASOK, els Grecs Independents, els neonazis d’Alba Daurada, l’Esquerra Democràtica i els comunistes del KKE. Els resultats permeten ara formar govern de coalició entre Nova Democràcia i el PASOK, i han acabat d’allunyar la coalició d’esquerres de Syriza de la possibilitat de posar-se en condicions per assumir la direcció del país.

Durant la campanya els conservadors han aixecat els temors sobre els plans de Syriza de convertir Grècia en una nova URSS, donat el marcat perfil d’esquerres d’Alexis Tsirpas, el líder de la coalició, que té fotos de Fidel Castro y Ernesto Che Guevara en el seu despatx. Una possible irrupció de Syriza s’ha considerat una perill per a l’estabilitat de l’euro, malgrat que els seus membres han repetit durant els dies previs a les eleccions que la seva intenció era mantenir-se dins de l’euro. No obstant això, a la premsa es van filtrar els plans de la UE d’un possible corralito al país hel·lènic. I alguns mitjans, com The New York Times, han insistit en plantejar les eleccions com un referéndum a favor o en contra del euro.

La campanya també s’ha vist esquitxada per polèmiques al voltant de la pressió internacional sobre els votants grecs. De fet, no ha caigut gaire bé en alguns sectors una editorial de la versió alemanya del Financial Times en què es demanava el vot per la coalició conservadora de Nova Democràcia. La editorial, escrita en grec, s’ha vist com un atac per torpedejar un possible triomf de Syriza.

Finalment, el partit neonazi Alba Daurada ha aconseguit conservar els suports que va obtenir al maig, quan tothom pronosticava que aquesta vegada caurien. Alba Daurada, un partit obertament xenòfob, realitza patrulles urbanes en barris marginals i fa créixer la por entre una població immigrant que ja s’empassa els pitjors glops de la crisi econòmica.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.