Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

La perillosa i complicada realitat de les dones a les bandes centroamericanes

La presencia de las mujeres en las maras de centroamérica crece y su importancia, tanto dentro como fuera de los grupos es crucial para los procesos de pacificación. En la imagen, una mujer pandillera de El Salvador con los tatuajes que distinguen a los miembros de las maras. Fotografía de The Guardian [seudónimo del autor] publicada en el blog Oriente al Día y usada con autorización.

La presència de les dones a les mares de Centreamèrica creix, tant dintre com fora dels grups, i mostra la seva importància per a l'avanç en els processos de pacificació. A la imatge, una dona membre d'una banda d'El Salvador, amb els tatuatges que distingeixen els membres de les mares. Fotografia de The Guardian [pseudònim de l'autor] publicada al blog Oriente al Día i emprada amb autorització.

El moviment de les mares (o bandes), que representa un percentatge de la violència que assota Guatemala, El Salvador i Hondures (conegut com el triangle nord), es torna més complex si es mira des de la perspectiva de les dones.

Segons un estudi realitzat per l'UNICEF el 2011, només a Hondures, les dones representen aproximadament un 20% dels integrants de les bandes. Aquestes bandes, que van sorgir com a conseqüència d'una guerra civil que va tenir la regió contra les cordes durant una dècada, també han representat per a molts un refugi contra la pobresa i la violència que determina la vida de molts joves.

Per moltes dones, formar part de les mares es una manera de refugiar-se de la violència quotidiana i de ser més fortes de cara a les agressions de l'entorn (sovint comeses per les mateixes bandes). El Salvador és un país perillós per a les dones, segons l’observatori de violència de la ONG Organització de Dones Salvadorenques per la Pau (ORMUSA), unes 2.500 dones han estat assassinades durant els últims sis anys, amb una mitjana de 420 per any, estadística que no baixa a causa de la violència generada pel tràfic de drogues de la regió.

En l'informe de l'ONG Interpeace «Violentas y violentadas», es destaca que els factors que empenyen a moltes joves a formar part de les mares són «la pobresa extrema, la violència sexual, el maltractament infantil, la deserció escolar, la desocupació, la facilitat d'accés a armes i drogues i, en tots els casos, créixer en un entorn de violència i coexistència amb les bandes.»

El lloc web especialitzat InSight Crime també va fer una anàlisi dels problemes que afronten les dones d'aquestes zones i va destacar el següent:

 A partir de 2012, El Salvador registró la tasa de feminicidios más alta del mundo. Según el ex ministro de seguridad del país, el aumento de los feminicidios coincidió con la creciente incorporación de las mujeres a las pandillas. En Honduras, especialistas en temas de género informaron en 2010 que las novias y las madres de los pandilleros estaban siendo asesinadas cada vez más en actos de venganza.

De ser parella d'un membre a formar part de la mara: la participació de les dones en resposta a la violència

La pobresa, la violència estructural i la marginació han estat raons de pes per l'entrada d'homes i dones a les mares. No obstant això, la violència que pateixen les dones està més normalitzada i protegida per l'entorn i les seves estructures. Un altre motiu pel qual les dones solen iniciar-se en les mares són les relacions abusives, per tenir una parella que ja forma part de les bandes o per sentir-se segura davant de possibles violacions al carrer.

En una entrevista amb La Vanguardia, Lucía Pérez, membre de la MS (Mara Salvatrucha, una de les bandes més temudes), reconeix en el seu testimoni el context de pobresa i violència que va envoltar la seva entrada a aquest món i com es va haver de guanyar el respecte de la banda:

Yo me gané el sitio dentro de las filas. Era ruda y valiente. En general, a las mujeres nos toca hacer casi lo mismo que a los hombres: robar, vender drogas, armas, organizar algún secuestro y asesinar, claro […] En el barrio era parte de la rutina, de la forma de socializar, de sobrevivir. A mí nadie me dijo que era bueno o era malo. A los 12 años aprendí a ser una asesina, pensaba que era la mejor forma de defenderte, de ser del grupo fuerte y no del débil.

La història de la Lucía també mostra la dificultat que representa separar-se de les bandes, no només pels durs codis interns que ho impedeixen, sinó també per la mirada fora d'aquestes:

[Yo] estaba tatuada y [con] eso todo el mundo sabe que es por que perteneces a una mara. [Además…] la policía me había detenido varias veces, y con estos antecedentes nadie te da trabajo. Un día, me encontré que no tenía pañales para mi segunda bebé, que apenas tenía una semana. Le pedí dinero a su papá y éste me obligó a que lo acompañara a asaltar la casa de una anciana y [ahí] nos detuvieron.

En el seu testimoni, publicat al blog d'opinió i notícies Oriente al Día, un mestre d'escola secundària ofereix la seva visió de la interacció de les joves amb les bandes i de com impregnen els diferents espais. En alguns casos, les noies comencen a sortir amb marers i se les coneix com a «jainas», en altres casos passen a formar part directa de la banda:

El reclutamiento de mujeres es primordial en la mara, ya que estas ayudan a esconder droga, recoger la renta e incluso asesinar a miembros de la mara rival […]. Las jainas son mucho más peligrosas que las mismas mareras. Nadie puede tocarlas, ni verlas. Ellas tienen que ser leales a su marido para no perder este estatus en la mara, y en la vida.

Iniciacions i sortides de les dones en les mares

En un principi, les dones que volen entrar a les mares havien de suportar ser violades per alguns o tots els membres de la banda. Avui dia poden escollir entre ser violades o apallissades com la majoria dels seus companys homes. La majoria escull la segona opció; per elles, assumir els cops suposa una forma d'imposar respecte i demostrar que són tan forts com els homes, segons l'informe d'Interpeace

Sortir de la banda ni tan sols es planteja, els membres de les mares ho són fins a la mort. En el testimoni recollit per Andrés Martinez a Soitu.es, «Little One», una exmembre d'una mara explica com el fet d'entrar a «la 18», una de les bandes més importants d'El Salvador, va ser una decisió sense retorn:

Ingresar en una mara te marca de por vida, y en el caso que nos ocupa de forma literal: un 18 tatuado en su cara le recuerda cada vez que se mira al espejo que hace tiempo tomó una decisión sin marcha atrás […]. Hoy se ha convertido en su castigo, en el responsable de que no pueda salir a la calle. […] Si la ve la policía, seguramente la detengan. Si se le ocurriese borrarse el tatuaje, los «18» podrían sentirse ofendidos, entenderlo como un rechazo a la mara, y eso se castiga.

L'estructura de les mares es pot entendre com una rèplica, encara més violenta, del sistema masclista que hi ha fora. En el document Segundos en el aire, de la Universitat Simeón Cañas i l'Institut Universitari d'Opinió Pública, s'assenyala que la seva estructura patriarcal es un eco de la societat macro salvadorenca:

Es un grupo de hombres, configurado por hombres, pensado por hombres y diseñado por hombres, en el que las mujeres son minoría cuantitativa y en el que no existen razones para creer [… están] todos los estereotipos, prejuicios, desbalances y desigualdades entre hombres y mujeres que prevalecen en la patriarcal sociedad salvadoreña […]. De hecho, el machismo de la pandilla es una réplica, en versión micro, del extenso patriarcado salvadoreño.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.