Tizita Hagere (dreta) interpreta el paper d'una nena de 14 anys, Hirut Assefa, en Difret. Crèdit: Truth Aid Media.

Aquest article i reportatge de ràdio fet per Joyce Hackel i Julia Barton per a The World va aparèixer originalment en PRI.org el 22 d'octubre de 2015 i es torna a publicar ací com a part d'un acord per compartir contingut.

La paraula «difret» té molts matisos de significat en amhàric, la llengua d’Etiòpia: pot significar «atrevir-se» o «tenir coratge», però també «ser violada».

Com indica el seu mateix títol, la pel·lícula Difret representa moltes coses: és una obra de ficció inspirada en una història real de valentia i canvi; és una de les poques pel·lícules de 35 mm feta a Etiòpia; ha tingut molt de ressò gràcies a la seua productora executiva, Angelina Jolie Pitt. Però sobretot, la pel·lícula ens descriu una pràctica tradicional a través de l'experiència d'una noia espantada, atrapada en un remolí fora del seu control.

Difret està basada en la història d'Aberash Bekele (anomenada Hirut en la pel·lícula), una xiqueta etíop que va ser segrestada per homes a cavall i emportada lluny de la seua aldea. Tot ocorre el dia que la petita passa a l’institut: el seu captor, que no ha aconseguit el permís de son pare per casar-se amb ella, insisteix que, d'acord a una tradició coneguda com a telefa, té el dret de casar-se amb ella. Però Aberash es defensa i li causa la mort de forma accidental. Serà aleshores condemnada a pena de mort fins que una advocada, Meaza Ashenafi, intervindrà per defensar-la. Al moment on els esdeveniments tenen lloc, el 1996, la nació sencera es mostra expectant davant la resolució d'aquest drama.

«Es va tornar a parlar del segrest per tot arreu», recorda Meaza Ashenafi hui. «Era una cosa assumida per tots, sobretot al sud del país, on feia anys que se segrestaven dones. Ningú no qüestionava aquesta tradició. Però el cas d'Aberash va obrir novament la discussió i el diàleg».

Dos anys abans, Ashenafi havia creat l'Associació d'Advocades, que lluitava pels drets de les dones d'acord amb la llavors nova Constitució d'Etiòpia.

Escena de Difret que mostra el segrest a cavall de la protagonista. Crèdit: Truth Aid Media

Difret es va veure als cinemes d’Addis Ababa durant sis setmanes. Les entrades s'esgotaren ràpidament. Quan els realitzadors volgueren portar la pel·lícula a l'estranger, varen acudir a Angelina Jolie, coneguda defensora dels drets de les dones a l'Àfrica.

«Una pel·lícula africana en llengua estrangera té un llarg camí per recórrer fins trobar un públic», admet el cineasta Mehret Mandefro. «Comptar amb el suport d'Angelina Jolie ens va ajudar… a arribar a gent a qui no haguérem pogut arribar altrament».

Malgrat el suport de renom i l'èxit de Difret, Ashenafi i Mandrefo diuen que encara tenen molt de treball per davant: s'estima que almenys el 20 per cent dels matrimonis al sud d'Etiòpia es contrauen a través d'alguna forma de telefa.

«Açò s'ha d’acabar», diu Ashenafi. «No podem tolerar-ho ni un minut més».

Pel que fa la protagonista de la pel·lícula, Mandrefo diu que la vida de la jove no ha sigut fàcil. «Després del segrest, no se li va permetre tornar al seu poble o amb la seua família. Va ser acollida a un internat, i més tard va decidir canviar de nom i anar-se’n d’Etiòpia. Però no fa molt que ha tornat i treballa per combatre la telefa, amb l'esperança que cap xiqueta haja d'enfrontar, com ella ho va fer, una prova tan dura».