Salahuddin Rabbani, el nou ministre d'Afers Exteriors de l'Afganistan, fill de l'expresident assassinat Burhanuddin Rabbani, ha rebut un allau de crítiques per haver començat el seu discurs de preinvestidura al parlament afganès en paixtu. Les crítiques més airades li arriben des dels membres de la seva pròpia ètnia, de parla dari, que se senten traïts pel fet que parlés en una llengua que no és la seva.
Segons la constitució d'aquest país, el paixtu i el dari són les dues llengües oficials de l'Afganistan. Si bé en els darrers dos segles tots els governants que ha tingut el país tret de dos —Habibullah Kalakani i Burhanuddin Rabbani— han estat d'ètnia paixtu, el dari, el nom amb què es coneix el persa a l'Afganistan, és, de fet, el més utilitzat dels dos en forma escrita. A més, el dari és la llengua de diversos grups ètnics no paixtu del país, incloent-hi la gran minoria tadjik, de la qual prové Rabbani.*
Poc després del discurs del 27 de gener, Abdullatif Pedram, líder del Partit Nacional del Congrés de l'Afganistan, d'ètnia tadjik, va escriure una publicació molt comentada a Facebook en què criticava la nova coalició de govern de l'Afganistan, titllant-la d'”il·legal” i “anticonstitucional”, i afegia que Salahuddin Rabbani ha “traït [la seva] llengua materna i la cultura persa”.
وقتی آقای صلاح الدین نیمه ی اول سخنرانی اش را به زبان پشتو متبرک می سازد،معنایش این است که زبان پشتو زبان اول این سرزمین است. نمایندگان کشورهای خارجی هم بر همین اساس به یقین می رسند. نام این کار خیانت به زبان مادری وفرهنگ غنامند فارسی است در روایات است که امام ابو حنیفه (رح)گفته بود میشود به این زبان نماز خواند.(دکترسروش) نامش تسلیم طلبی و بی همتی است. من به همه ی زبان های وطنم احترام می گذارم و آنهارا دوست میدارم منجمله زبان پشتورا. اما بحث عدالت خواهی چیزدیگری است زبان فارسی اکثریت زبانی است.
Quan Salahuddin comença el seu discurs en paixtu, transmet la idea que el paixtu és la llengua principal del país, i per tant, els representants d'altres països arribaran a la mateixa conclusió. Això és una infidelitat a la [seva] llengua materna i a la rica cultura persa. Respecto i estimo totes les llengües del meu país, incloent-hi el paixtu. Però és una qüestió de justícia. El persa és la llengua de la majoria de la gent (a l'Afganistan).
Molts s'han mostrat d'acord amb ell:
ﺟﻨﺎﺏ ﺩاﻛﺘﺮ ﺻﺎﺣﺐ ﺩﻗﻴﻖ ﻓﺮﻣﻮﺩﻳﺪ ﺑﭽﻪ ﻫﺎﻱ ﻛﻪ ﻫﻮﻳﺖ ﺧﻮﺩ ﺭا ﻣﻮﺭﺩ ﻣﻌﺎﻣﻠﻪ ﻗﺮاﺭ ﺩﻫﺪ ﭼﻪ ﺗﻮﻗﻊ اﺯ اﻥ ﺩاﺷﺖ.
Benvolgut doctor, tens tota la raó. Què més es pot esperar dels qui mercadegen amb la seva identitat?
D'altres acusen Pedram de nacionalisme. Ahmad Wali Hakimi li recriminava:
جناب پدرام حیف تحصیل وعمرگران بهایتان که به این پوچ وبیهوده میگذرانی تو خاین ملی هستی تو شخص مریض هستی خداکند مریضی شما ساری نباشد
Senyor Pedram, és una llàstima que malgasti la seva educació i la seva inestimable vida (discutint) coses inútils. Ha traït la nació, està malalt.
Un altre, Fazl Azizi, recordava la doble nacionalitat del nou ministre d'Afers Exteriors, un factor que va fer retardar el seu nomenament:
باید به زبان انگلیسی صحبت میکرد .تابعیت انگلیس داشت.
Fet i fet, podria parlar en anglès, ja que té la nacionalitat britànica.
En realitat, els mitjans afganesos van informar [en] que la càmera baixa del país havia aprovat revocar la nacionalitat britànica de Rabbani el 26 de gener, cosa que va permetre que fos acceptat com a ministre d'Afers Exteriors el 27 del mateix mes. El parlament afganès encara s'ha de pronunciar sobre la meitat dels candidats a ministre nomenats pel president Ashraf Ghani, molts dels quals són també ciutadans de dos països.
Tant Ghani, que es defineix com a d'ètnia paixtu, com els que foren rivals seus a la presidència, varen treballar per construir coalicions ètnicament diverses durant la campanya per a les eleccions de principis d'any [en]. Ghani, per exemple, va incloure Ahmad Zia Massoud [en], d'ètnia tadjik i germà del llegendari comandant de l'Aliança del Nord, Ahmad Shah Massoud al seu equip presidencial. Molts tadjiks van criticar Ahmad Zia Massoud per fer costat a Ghani en lloc del seu rival per a la presidència, Abdullah Abdullah, mig paixtu mig tadjik, qui fou un dels amics més propers d'Ahmad Shah Massoud abans que fos assassinat l'any 2001.
Rabbani, que fou ambaixador de l'Afganistan a Turquia el 2011, s'ha format a l'estranger i és vist com un tecnòcrata, malgrat tenir forts vincles tribals entre els tadjiks, que ha heretat del seu pare. Si amb el seu discurs en paixtu provava de suavitzar les diferències ètniques i lingüístiques del país, sembla que en comptes d'això les ha agreujades encara més.