Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

El dret a l'avortament a Bolívia progressa amb modèstia

Pro-life rally in Bolivia. Photo shared by @EmisorasUnidas on Twitter, February 14, 2014: "Bolivia rejects decriminalizing abortion, but it eliminates judicial authorization in legal cases."

Aquest article ha estat escrit per Emily Achtenberg [en] i es va publicar originàriament [en] al blog Rebel Currents del NACLA (North American Congress on Latin America). Emily Achtenberg és organitzadora i autora de Rebel Currents, on escriu sobre moviments socials i governs progressistes a Amèrica Llatina.

El 13 de febrer la Cort Suprema de Bolívia va publicar una molt esperada llei adreçada a les disposicions del codi penal del país que criminalitza l'avortament, excepte en casos de violacions, incest o en casos en què la salut o la vida de la dona estigui en perill.

En un cas estudiat atentament que es porta arrossegant fa dos anys, el Tribunal Constitucional Plurinacional (TCP) va rebutjar el repte basat en la llei de la nova Constitució de Bolivia del 1972, que garanteix els drets sexuals i reproductius de la dona i prohibeix la discriminització de gènere. Però també va rebutjar una llei ja existent que requereix que un jutge consenteixi un avortament, que ha sigut uns dels majors obstacles per aconsseguir avortaments segurs i permesos per la llei.

Tant els qui estan a favor com els qui estan en contra han trobat raons suficients  per a celebrar aquesta decisió salomònica. L'Institut de la Família Catòlica i els Drets Humans (Catholic Family and Human Rights Institute) [en] cita el rebuig explícit per part del TCP de l'avortament com un dret a la reproducció recollit a la Constitució, marca la llei com una “derrota feridor” dels defensors de la despenalització. El TCP també va afirmar que el respecte per la vida és un pilar fonamental de l'estat bolivià.

Però per la IPAS [en], una ONG internacional que defensa els grups bolivians de defensors del drets reproductius, que el TCP hagi eliminat el consentiment judicial és un “pas significatiu pels drets de la dona a la regió”. Al 2012 un estudi de l’IPAS va trobar que constantment es nega l'autorització judicial, deixant fins i tot a víctimes de violació i dones amb problemes de salut a la seva sort en haver-se de sotmetre a avortaments clandestins. Segons algunes fonts [en] només s'han aprovat sis avortaments durant els més de 40 anys en què està en vigor el codi penal.

La supressió del consentiment judicial va ser una important petició de dos comités de les Nacions Unides que van pressionar a Bolívia l'any passat per a construir el creixent cos nacional i internacional de jurisprudència que reafirma els drets de les dones a un avortament legal. Entre d'altres aspectes positius de la resolució, la I'IPAS cita a l'equip directiu del TCP al Congrés Bolivià i demana a la branca executiva que asseguri un accés universal a l'avortament segur i que desenvolupi programes de salut i educació per a protegir els drets sexuals i reproductius de les dones.

També és interessant el nou marc legal [es] que utilitza el TCP per racionalitzar les seves decisions, en un aparent esforç per a reconciliar els principis constitucionals de Bolívia amb els tractats internacionals i les creences indígenes tradicionals. En defensa a la limitació dels drets a Bolívia, el consell adopta una visió de la vida humana com una part d'un cicle còsmic, sense principi ni final i protegit constitucionalment. Alhora, reconeix la responsibilitat de Bolívia, com a membre dels tractats internacionals, per garantir avortament segurs a les dones que estiguin dins la legalitat.

De moment, almenys, el consell ha relaxat el tens debat provocat pel cas en aquest país amb tan gran presència de catòlics i indígenes. Els qui s'oposen a la despenalització han debatut durant molt de temps considerant les bases morals i religioses. 

Com la indígena Emiliana Ayza [es], cap del consell del Moviment al Socialisme (MAS), ha afirmat al blog del partit a la Cambra dels Diputats, “l'avortament és assassinat, un pecat davant els ulls de Déu”. Segons una enquesta del 2010, aquest punt de vista és compartit per un 80% de les dones violades. Tot i això, el 34% de les enquestades pensaven que, si haguessin de fer front a un embaràs no desitjat, preferirien avortar.

L'Església catòlica, que ha tingut una gran presència a Bolívia al llarg de la història (encara que la religió catòlica va perdre el seu statuts oficial el 2009), ha jugat un paper destacat en l'oposició a l'avortament amb motius polítics i religiosos. Segons l'arquebisbe de Santa Cruz Sergio Gualberti [es], l'avortament és una estratègia imperialista de control popular, promogut per ONG internacionals i governs estrangers que volen debilitar la soberania de Bolívia. Aquesta afirmació evoca la polèmica del 1960 [es] sobre suposats esforços per part del Cos de Pau dels Estats Units per esterilitzar a dones indígenes, que va finalitzar amb l'expulsió del Cos de Pau de Bolívia.

Els qui estan a favor de la despenalització s'han centrat en la crisi de la sanitat pública [en] que envolta l'avortament il·legal, amb el gran risc que provoca en dones pobres i indígenes. Malgrat les restriccions actuals, segons una estimació es practiquen entre 60.000 i 80.000 [es] avortaments a Bolívia, normalment utilitzant mètodes arriscats i majoritàriament a les perifèries urbanes pobres on es concentra la població indígena. Gairebé a la meitat dels casos, es requereix assistència hospitalària després d'avortar.

Alguns estudis mostren que els avortments arriscats representen un terç [en] de les morts maternals a Bolívia, una de les taxes més altes de mortalitat de mares a Amèrica Llatina. El gran volum d'embarassos no desitjats està també estretament lligat a la violència sexual, que afecta a set de cada deu [es] dones bolivianes (la segona mitjana més alta d'America Llatina, després d'Haití).

Alguns estudis també donen a conèìxer el número alarmant [en] d'investigacions (775 casos només als barris de La Paz i Santa Cruz entre el 2008 i el 2012) contra les dones que suposadament han tingut un avortament  il·legal, que són  pobres i indígenes. Iniciades per treballadors de la Sanitat, familiars i fiscals, aquestes querelles normalment passen molt de temps al sistema judicial, tot i que alguns han acabat amb condemnes de presó ja que, segons la llei, sometre's, practicar o consentir un avortament és castigat amb penes de presó d'un a sis anys.

Els activistes a favor dels drets de reproducció afirmen que les querelles sovint s'utilitzen assetjar i intimidar les dones. Un cas molt sonat va ser el d'una dona guaraní víctima d'una violació que va passar 8 mesos en detenció preventiva abans de ser alliberada pels dos anys que li quedaven de condemna.

El MAS, el partit del Govern, que normalment tanca files de cara al públic, ha mostrat obertament la seva divisió pel que fa aquest tema. Mentre que el president Evo Morales ha donat a conèixer la seva opinió personal afirmant que l'avortament és un crim, cinc ministres del gabinet [es] (entre els que hi ha tres dones), han mostrat el seu suport a la despenalització. El cas original que qüestionava la constitucionalitat de les restriccions de la llei de l'avortament va ser iniciat per la diputada indígena del MAS Patricia Mancilla.

La sentència del TCP és la última d'una tendència creixent [en] d'accions judicials i legislatives que estan reduïnt barreres en l'avortament legal a Amèrica Llatina, una regió amb algunes de les lleis més restrictives sobre drets en reproducció. A finals del 2013, l'Uruguai va votar per permetre avortaments en les primeres fases de l'embaràs sense cap restricció, sumant-se a quatre Estats més (Cuba, Puerto Rico, Guiana i la Guaiana Francesa), i a la Ciutat de Mèxic, que han despenalitzat l'avortament. Sis països d'Amèrica Llatina (Argentina, Colòmbia, Perú, Guatemala i Veneçuela) permeten avortaments en determinades circumstàncies, com a Bolívia. A set països (Xile, El Salvador, Nicaragua, Hondures, Haití, Surinam i la República Dominicana), l'avortament encara està totalment prohibit.

Mentre que la nova sentència no limiti els avortaments amb risc, els qui estan a favor dels drets de reproducció a Bolívia són optimistes ja que els avortaments seran més fàcils, ràpids i estaran a l'avast de més gent. “Per a les dones, és un progrés”, diu Patricia Mancilla [es]. “Pero la lluita tot just comença”.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.