Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

La revolta al Brasil revifa el debat sobre la desmilitarització de la policia

Aquest post forma part de la nostra cobertura especial La Revolta del Vinagre al Brasil

[Tots els enllaços remeten a pàgines escrites en portuguès, llevat que s'indique el contrari.]

Els avantatges de tenir un cos de policia militaritzat s'han posat en dubte al Brasil, com a conseqüència de les denúncies per violència policial flagrant en contra de periodistes i civils en el transcurs de les massives protestes que van recórrer tot el país el passat juny.

El debat sobre la desmilitarització de la policia al país, però, no és nou. Herència de la dictadura que va governar el Brasil entre el 1964 i el 1984, la policia militar es va erigir com a solució després de la desaparició de la Força Pública i la Guàrdia Civil. Després del colp del 1964, el nou govern va abandonar la idea de crear una única policia de caràcter civil i va implementar-ne el model militar.

Avui, pràcticament tota la policia urbana del Brasil està constituïda per policia militar vinculada al govern de cada estat i d'aquesta manera el país continua essent l'únic del món a tenir una força policial que opera fora de les casernes.

Photo by Calé Merege on Facebook (used with permission).

Foto de Calé Merege a Facebook (amb permís de l'autor).

Les recents manifestacions han fet reviscolar el debat. El primer de juliol, durant una classe pública organitzada a l'auditori del Museu d'Art de São Paulo (MASP) pel grup Occupy [Ocupa] Sampa, el professor convidat Túlio Vianna, que imparteix Dret Penal a la Universitat Federal de Minas Gerais (UFMG), argumentava que la concepció que es té de l'entrenament militar és la que desencadena accions excessivament violentes per part de la policia. Per a Vianna:

A polícia não pode ser concebida para aniquilar o inimigo. O cidadão que está andando na rua, que está se manifestando, ou mesmo o cidadão que eventualmente está cometendo um crime, não é um inimigo. É um cidadão que tem direitos e esses direitos tem de ser respeitados.

L'existència de la policia no pot basar-se en l'extermini de l'enemic. El ciutadà que va pel carrer, el que es manifesta o fins i tot el ciutadà que potser està cometent un crim, no és l'enemic. És un ciutadà que té uns drets i aquests drets s'han de respectar.

En comparar la policia brasilera amb altres cossos policials del món, el professor assenyalava el següent:

Quando a sociedade opta por uma polícia militar, o que essa sociedade quer é uma polícia que cumpra ordens sem refletir. É claro que quando se dá um treinamento onde o próprio policial é violentado, como vou exigir que esse indivíduo não violente os direitos de um suspeito?

Quan una societat opta per una policia militar, el que aquesta societat exigeix és una força policial que acomplisca ordres sense pensar-hi. És obvi que si en l'entrenament s'exerceix la violència sobre l'oficial de policia, com es pot exigir que aquest individu no exercisca al seu torn la violència sobre un sospitós?
A line in the protest at Paulista Avenue on June 10 remembers the Carandiru massacre in São Paulo, and Candelaria in Rio de Janeiro. Both incidents were orchestrated by command of the military police of each state. Phot: Caio Castor/Faceboo.

Pancarta de la manifestació a l'avinguda Paulista del 10 de juny que commemora la massacre de Carandiru a São Paulo i la de Candelaria a Rio de Janeiro. Tots dos incidents foren orquestrats per ordre de la policia militar de cada estat. Foto de Caio Castor a través de Facebook (amb permís de l'autor).

Una història de violència

La “Revolta del xerric-xerrac,” que va tenir lloc a Santa Catarina el 2005, fou la primera gran manifestació relacionada amb el problema del transport públic que va gaudir de ressò nacional. L'episodi també es va saldar amb manifestants ferits i detinguts quan protestaven de manera pacífica, com mostra el vídeo de l'usuari Vinicius (Moscão):

Malgrat que els homicidis i els actes de violència comesos per agents de la policia militar als suburbis, “on les bales no són de goma“, no solen copsar l'atenció dels mitjans de comunicació a diari, sí que deixen en evidència alguns dels problemes que provoca la militarització de la policia, com va denunciar en un comunicat, amb data 24 de juny de 2013, l'organització Justícia Global Brasil.

Entre els episodis de violència policial documentats per Global Voices es troben la represa del rectorat [es] de la Universitat de São Paulo el 2011, després de les manifestacions estudiantils contra l'augment de la presència policial en el campus; l'evacuació per la força de l'assentament de Pinheirinho [es] a la ciutat de São José dos Campos, a São Paulo, on més de 6.000 persones van ser expulsades de les seues cases; i els enfrontaments entre els manifestants que protestaven contra la privatització dels espais públics [es] arran dels preparatius de la Copa del Món a Porto Alegre.

Contra el sistema

Alhora que revelaven la cara més violenta de la policia militar, les recents protestes també van evidenciar que dins de la mateixa policia hi ha soldats que no estan d'acord amb el sistema.

Durant els primers dies de protesta a São Paulo en el mes de juny, un soldat va substituir el seu esprai de pebre per aigua; desobeïa així l'ordre d'atacar els manifestants. Ronaldo Silva va tractar de justificar la seua acció en les xarxes socials. Deia en un post que es va compartir més de 3.000 vegades i que fou eliminat poc després:

O spray de pimenta é uma agressão violenta utilizada sem necessidade na maioria das situações e a corporação não pode fechar os olhos para isso. Além do mais, os protestos são pacíficos e totalmente legítimos

L'esprai de pebre és una arma agressiva que s'utilitza de manera innecessària en la majoria de casos i la corporació no pot tancar els ulls davant d'aquest fet. A més, les manifestacions són pacífiques i totalment legítimes.

En l'àmbit internacional, organismes com Amnistia Internacional, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides i el Departament d'Estat dels Estats Units han manifestat el seu rebuig i han sol·licitat el Brasil que dissolga els esquadrons de la mort en els quals se sospita que estan involucrats nombrosos oficials de policia – “obstinats en la neteja social, l'extorsió i el tràfic d'armes i de drogues”, com apuntava l'informe [en] de 2012 d'Amnistia Internacional – i aprofundisca en el procés que hauria de culminar amb la completa desmilitarització de la policia.

La causa ha guanyat adeptes també entre les companyies de policia del Brasil. Entre les 40 directrius aprovades pel Primer Congrés Nacional sobre Seguretat Pública [pdf], celebrat a Brasília el 2009, dues en subratllaven la necessitat de desmilitarització. En una sondeig realitzat per la Secretaria Nacional de Seguretat Pública, dels 64.000 oficials de seguretat entrevistats, 40.000 n'estaven d'acord amb la mesura. Entre els oficials militars, l'adhesió era encara major, amb un 77% a favor de la desmilitarització.

Photo of protestors carrying the flag of the PEC 102 in Maranhão (July 3, 2013)

Foto de manifestants amb una pancarta a favor de la PEC 102 a Maranhão el 3 de juliol de 2013. Foto: Blog do Caxorrao via Facebook

#PEC102

El Senat brasiler està valorant la possiblitat d'una esmena a la constitució que autoritzaria els estats a desmilitaritzar i unificar la seua policia militar. La proposta presentada pel senador Blairo Maggi, la PEC 102 (Proposta d'Esmena Constitucional) fou un dels temes objecte de debat durant la vaga general de la policia militar i els bombers en les primeries del 2012. La proposta atorgaria la policia el dret de vaga i a sindicar-se, uns drets que la constitució no contempla en l'actualitat, ja que la policia està subjecta al codi militar de conducta i disciplina.

A Twitter, els usuaris van defensar la proposta sota l'etiqueta # PEC102. @willcjc va escriure:

@willcjc: Desmilitaritzar i unificar les forces policials significaria fulminar les estructures repressives d'un organisme ensinistrat per la dictadura. Sí a la PEC102!

Tanmateix, la proposta no gaudeix d'un suport unànime.  Per a l'Associació Nacional de Fiscals de la República [PDF] és “inconstitutional”. En una declaració en la qual protestaven contra la creació del Consell de Seguretat Nacional, inclòs a la PEC, l'associació deia:

(..) a Polícia não tem autonomia funcional, não se amoldando, portanto, à forma de controle por meio de Conselho. Supor a criação de uma polícia independente atenta contra o princípio da separação de poderes.

(..) La policia no té autonomia funcional i per tant, no pot adaptar-se a les formes de control que imposa un Consell. Donar suport a la creació d'una policia independent viola el principi de separació de poders.

Siga com siga, el debat continua sobre la taula. Com va afirmar Antônio Carlos, director executiu del Grup per a la Defensa dels Drets Humans Rio de Paz, en declaracions al Jornal do Brasil:

Estamos vivendo um momento histórico e é hora de aproveitá-lo para lutar. O país precisa dessa mudança, mas, devido a um espírito corporativista, não há avanços significativos.

Vivim un moment històric i hem d'aprofitar per lluitar. El país necessita aquest canvi, però degut a l'esperit corporativista, no es produexien avanços significatius.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.