Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Moçambic: Bussejar i defensar la vida marina

Molts turistes arriben de Sud-àfrica i d’arreu del món per relaxar-se a les platges de Moçambic, per practicar la pesca esportiva i per bussejar en les aigües càlides de l’oceà Índic.

Es calcula que dues terceres parts de la població moçambiquesa resideix a la costa i gran part depèn del mar perquè viu de la pesca; però sovint les comunitats que viuen a prop de grans zones turístiques no noten els diners provinents del turisme. Per tant, és molt important que els moçambiquesos s’involucrin per a un futur sostenible en les zones costeres, i que hi hagi persones que treballin com a bussos professionals, com a conservadors i com a professionals del turisme.

Whale shark in Mozambique. Image by Flickr user gigi_h (CC BY-NC-SA 2.0)

Tauró balena a Moçambic.. Imatge de Flickr usuari gigi_h (CC BY-NC-SA 2.0)

És aquí on Bitonga Divers (Bussos de Bitonga) entra en escena. Es tracta d’una ONG impulsada pel primer bus professional de Moçambic, un professional que serveix d’inspiració, Carlos Macuacua. L’organització té la seu a Tofo, un poble a la província d’Inhambane.

Això és una cita de la seva pàgina web [en]:

El 2006, quan es va formar Bitonga Divers, no hi havia cap expert en busseig o cap instructor de bus. Des d’aleshores, conjuntament amb Ocean Revolution i altres centres de busseig de propietat estrangera, Bitonga Divers ja ha entrenat a vuit instructors moçambiquesos i a onze experts en busseig.

Image courtesy of the Bitonga Divers

Imatge per gentilesa de Bitonga Divers

Bitonga Divers també inverteix en activitats per a la comunitat, i ensenyen la fauna abundant que hi ha i escenes submarines a la gent que viu a prop de la costa, la majoria de la qual mai no ha estat a dins del mar i tampoc no hi ha vist els animals vius. Al començament, aquestes activitats no van tenir gaire èxit, però després d’anys de feina incansable, Bitonga Divers diu que reuneix perfectament 250 persones en una sessió de nit. Els líders de la comunitat també hi participen.

Mitjançant aquest tipus d’activitats, es comencen a associar de manera positiva la protecció de la vida marina, el turisme i el desenvolupament econòmic.

Alarma a causa de la sobrepesca

Recentment, associacions comunitàries i agents de viatges establerts a Tofo han alertat que els programes duts a terme pel govern per a potenciar la pesca comercial han portat a la sobrepesca de rajades, de taurons i de dofins de la zona.

Tal com explica el cronista de viatges Aaron Gekoski en la revista de viatges en línia Go World Travel [en]:

Malauradament, l’amenaça més gran a què s’enfronta Tofo ja resulta familiar. La sobrepesca ha tingut un efecte impactant en aquestes aigües durant els últims anys. En fa només cinc, els bussos podien delectar-se observant bancs de fins a 300 mantes. Ara encara tenen sort si en veuen 10 d’un cop. És força freqüent que xarxes d’art de fons gegants i despietades atrapin mantes.

Casa Barry, un dels grans hotels rústics de Tofo orientats al busseig, en el seu bloc parla de la preservació d’espècies i informa del problema de la pesca il·legal. Per exemple, hi ha una entrada [en] sobre el rescat i l’alliberament d’una tortuga careta.

L’acusació més polèmica (en un article recent en el diari Canal Moz [pt]) és que el Banc Mundial finança aquests programes governamentals, dissenyats per a ajudar els pescadors locals perquè pesquin més espècies i més grans.

Mozambican fishermen. Image by Flickr user stignygaard (CC BY-NC-SA 2.0)

Pescadors moçambiquesos. Imatge de Flickr usuari stignygaard (CC BY-NC-SA 2.0)

Márcia Horst va respondre el següent a Reflectindo sobre Moçambique [pt]:

Isto eh inacreditável…alguém acredita que o Banco mundial financiou barcos a motor e redes aos pescadores das zonas turísticas, sem uma previa formacao, sem capacitação nenhuma, sobre as espécies mais importantes destas praia, que nós todos dependemos delas para o nosso desenvolvimento turistico, e hoje, a cada dia esses pescadores só pescam essas espécies que o povo depende delas..EU ESTOU EM ESTADO DE CHOQUE, e me pergunto, onde estavam essas ditas associações de preservação, concernência, whatever se chamam, quando o banco mundial fez essa entrega?

Això és increïble… Realment algú pensa que el Banc Mundial va finançar barques de motor i xarxes per als pescadors en zones turístiques, sense cap mena de formació ni de coneixement sobre quines són les espècies més importants d’aquesta platja, de les quals tots nosaltres depenem per al desenvolupament de la nostra indústria turística, i que avui, cada dia que passa, els pescadors capturen les espècies de què la gent depèn… ESTIC EN ESTAT DE XOC, i em pregunto: on eren els suposats grups dedicats a la preservació, a la conservació o al que sigui, quan el Banc Mundial va repartir aquestes barques i aquestes xarxes?

Dead shark. Photo by Flickr user anaadi+ (CC BY-NC-SA)

Tauró mort. Foto de Flickr usuari anaadi+ (CC BY-NC-SA)

Independentment de la implicació al·legada del Banc Mundial (que no ha comentat res del tema públicament), dir que els incentius econòmics controlen aquest tipus de pesca no és agosarat.

Marine Mega Fauna Foundation, una organització que treballa amb Bitonga Divers, explica [en] el següent:

La pesca costanera és extremadament lucrativa d’acord amb els estàndards locals. Per exemple, les aletes d’un sol tauró poden valer al voltant de 3000 meticals (aproximadament 87€).

L’any passat, es va gravar el documental “Shiver” amb Macuacua i Marine Mega Fauna Foundation, que tracta exhaustivament el problema de la pesca de taurons.

Gran part del que es pesca a Tofo es processa i s’exporta de Maputo a la Xina i als mercats asiàtics. Centro Terra Viva, una ONG mediambiental de Moçambic, descriu una batuda de la policia [pt] que va tenir lloc l’any passat a una casa ocupada per xinesos en què processaven il·legalment productes marins.

Apesar do inventário das quantidades e espécies encontradas ainda não ter finalizado a STV publicou imagens, adiantando que foram encontradas grandes quantidades de barbatanas de tubarão, entre as quais algumas ainda estavam no processo de secagem, holotúrias (também designados por pepinos-do-mar e localmente por megajojos), diversas conchas, cavalos-marinhos secos em sacos de serapilheira, cágados vivos em tanques e carapaças de tartarugas marinhas. As autoridades acreditam que estes produtos conservados seriam exportados para a China ou outros mercados asiáticos.

Malgrat que l’inventari de les quantitats i de les espècies trobades no s’havia acabat encara, l’STV va mostrar-ne imatges, i va afegir que es van trobar grans quantitats d’aletes de tauró, entre les quals algunes estaven en procés d’assecament. També hi van trobar holotúrias (que també s’anomenen cogombres de mar i, localment, megajojos), diverses petxines, cavallets de mar secs embolicats amb xarpellera, tortugues marines vives en tancs i closques de tortugues marines. Les autoritats creuen que volien exportar aquests productes conservats a la Xina o a altres mercats asiàtics.

El govern de Moçambic ha repetit a nivell local, nacional i internacional que està lluitant contra la pesca il·legal. Malgrat això, sembla que els seus esforços, i també els d’aquells que lluiten per preservar el medi ambient com l’equip de Bitonga Divers, no són suficients per erradicar el problema.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.