Per tot arreu als Estats Units, la gent commemora el 2 de novembre com el Dia dels Difunts, una celebració mexicana que honra aquells que ja no estan amb nosaltres i que ens fa pensar en la mort d'una manera diferent.
L'exquisida estètica d'aquesta tradició — calaveres decorades, flors, elaborats altars — ha seduït els americans i s'ha convertit en una de les disfresses més populars durant Halloween. La cultura del pop també ha fet contribucions a aquestes vacances, com les pel·lícules El llibre de la vida, del director mexicà Guillermo del Toro, i el pròxim film de Pixar, Coco.
Diverses empreses interessades en el ampli mercat hispànic als Estats Units han incorporat la celebració del 2 de novembre als seus esforços de màrqueting i de relacions comunitàries. Per exemple, la cadena de supermercats Trader Joe's decora algunes de les seues botigues amb calaveritas (calaveres decorades) i ven flors zempazuchitl (calèndules), entre altres productes.
day of the dead wine! @ Trader Joe's http://t.co/IhnhnARS
— Andie Mills (@AndieMills) September 28, 2012
Vi per al Dia dels Difunts! @ Trader Joe's http://t.co/IhnhnARS— Andie Mills (@AndieMills) 28 de setembre de 2012
El doodle de Google d'aquest dia estava fet amb paper picat, decoració típica per a les festivitats mexicanes.
.@google celebra el #DiaDeMuertos con un doodle muy mexicano https://t.co/NYwnA2HsOApic.twitter.com/727s6Jf5zo
— El Universal (@El_Universal_Mx) November 2, 2015
Ja siga per a negocis, comunitats, cultura general o objectius personals, ací figuren cinc dades sobre aquesta celebració mexicana.
Ni abans ni després.
Vam créixer portant flors, menjar i begudes al cementiri per tal d'honrar aquells que ja no estan amb nosaltres. Bevíem sols per ells. De veritat.
No obstant, sols alguns països d'Amèrica del Sud ho fan.
El districte de Mission a San Francisco (llar de l'ampla comunitat mexicana que hi ha a la ciutat) va adoptar la tradició en els anys 70, incorporant-la i transformant-la al llarg dels anys en una processó amb ritmes de jazz a l'estil de Nova Orleans amb les cares pintades, disfresses, i amb benediccions realitzades per mitjà de rituals asteques i ballarins.
Gràcies a aquesta festivitat Mèxico-latina, la gent aprén a no témer a la mort i als difunts i a jugar amb aquests conceptes, així com a riure's de la mortalitat.