Kirguizistan: imatges que presagien les guerres per l'aigua
En la regió de Batkén, al Kirguizistan, trobar aigua potable és molt difícil. A causa de les nombroses preses hidroelèctriques en les rodalies, els rius s'assequen i la gent no té més remei que “lluitar” amb dents i ungles per cada gota d'aigua. Imatge de Fyodor Savintsev / Salt Images, 2012. Copyright: Creative Time Reports. Ús autoritzat.
La versió original d'aquest article va ser publicada primer a la plataforma Creative Time Reports [en, com tots els enllaços d'ara endavant]. Fotografies de Fyodor Savintsev, text de Katya Kazbek i l'editor de Global Voices a l'Àsia Central, Chris Rickleton.
Avui dia, 780 milions de persones no tenen accés a l'aigua potable. La manca d'aquest estimat recurs a l'Àsia Central posa els seus habitants en dures condicions i en risc sanitari i presagia també el començament de la «guerra de l'aigua» (batusses frontereres per accedir a l'aigua que empitjoren el conflicte ecològic i engreveixen la situació política de cada regió).
Kurambaev Almaz és un home de 69 anys que viu amb la seva dona a més de 100 km de distància de la ciutat més propera en la província kirguís d'Oix. Almaz s'ha de desplaçar al llom d'un somer per les muntanyes en cerca d'aigua potable. Imatge de Fyodor Savintsev / Salt Images, 2008. Copyright: Creative Time Reports. Ús autoritzat.
Segons l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), d'aquí al 2030 gairebé la meitat de la població mundial viurà en àrees caracteritzades per una «elevada escassesa d'aigua».
L'Àsia Central està dividida en dues zones: la regió muntanyosa on abunda l'aigua i la regió riu avall on predomina la sequedat. Tot i que el Tadjikistan i el Kirguizistan són països muntanyosos, tenen les dues economies més febles de la regió. Sembla que la natura els hagués volgut compensar amb abundància de recursos ecològics per falta de riquesa material. Tot i això, l'equilibri dels recursos de l'Àsia Central està lluny de la felicitat. Actualment, alguns legisladors kirguís estan avaluant la idea de tallar l'abastament d'aigua a la part semiàrida de l'Uzbekistan (la nació amb la població i les forces armades més nombroses en la regió) després que l'Uzbekistan tanqués a l'abril el subministrament de gas de la ciutat d'Oix, al sud del Kirguizistan.
Vista de la carretera que travessa el port de muntanya de Kalmak Ashu al Kirguizistan, a més de 3.000 metres d'altitud. Imatge de Fyodor Savintsev / Salt Image, 2008. Copyright: Creative Time Reports. Ús autoritzat.
La decisió de l'Uzbekistan de tallar l'abastament de gas d'Oix és el resultat d'una vella i permanent disputa per l'aigua. A Taixkent, la capital uzbeka, les autoritats estan força horroritzades amb els projectes kirguís i tadjiks de construir gegantesques preses hidroelèctriques aigües amunt dels rius Sirdarià i Amudarià.
Una família beu d'una canonada aigua que brolla de la muntanya en la província kirguís de Narín. Imatge de Fyodor Savintsev / Salt Images, 2013. Copyright: Creative Time Reports. Ús autoritzat.
L'Uzbekistan depèn d'aquestes fonts d'aigua per treure de perill el seu sector agrícola i té por que els seus veïns puguin tenir l'avantatge de retenir i retardar l'emissió de l'aigua. El 2012, el president de l'Uzbekistan, Islam Karimov, va advertir que podria arribar una guerra imparable si continuen amb aquests projectes sense prendre en consideració els països de les parts més baixes dels rius, com ara l'Uzbekistan i el Kazakhstan, .
Issik Kul és el llac més gran del Kirguizistan i el desè d'aigua dolça més gran del món per massa d'aigua. Fotografia de Fyodor Savintsev /Salt Images, 2012. Copyright: Creative Time Reports. Ús autoritzat.
Els problemes de l'aigua no es limiten als conflictes entre els estats de la regió, sinó que a més provoquen enfrontaments interns entre les comunitats que viuen a cada país. La causa d'aquest conflicte és també la degeneració de les infraestructures de l'època soviètica. Per exemple, el Kirguizistan perd un terç de la riquesa hídrica a causa del deteriorament dels seus sistemes d'irrigació. Aquest problema és crucial en les àrees rurals on es necessiten grans quantitats d'aigua pel desenvolupament de les plantacions.
Un jove pastor vigila el seu ramat pujat a un tronc d'arbre al tombant del llac Issik Kul. Fotografia de Fyodor Savintsev / Salt Images, 2013. Copyright: Creative Time Reports. Ús autoritzat.
Per tal d'evitar que els conreus s'assequin, els kirguís, ja amb un dogal al coll, s'ho han apanyat per construir preses que desvien els rius locals cap als seus camps per facilitar-ne la irrigació, cosa que genera una gran sequera en les comunitats riu avall. En algunes àrees, com la província kirguí de Batkén, on només un reduït nombre de persones sap identificar objectivament les línies frontereres entre el Kirguizistan i el Tadjikistan, han esdevingut comuns els enfrontaments violents entre els naturals de la zona per culpa de l'aigua. La poma de la discòrdia és qui en furta a qui.
Una pedrera plena d'aigua provinent del desglaç de les neus del districte de Nookat, Kirguizistan. Fotografia de Fyodor Savintsev, 2012. Copyrght: Creative Time Reports. Ús autoritzat.
Diversos científics russos, que estudien les conseqüències de l'escassesa d'aigua, afirmen que aquest problema a l'Àsia és solament la punta de l'iceberg d'una crisi profunda en què tota la regió asiàtica es pot veure immersa.
Uns militars vigilen l'entrada a la presa de Kambaratinsk, a la vora del riu Narín. La central hidroelèctrica de Kambar-Ati-1 al peu de la presa va ser, en gran part, finançada per Rússia amb 2 mil milions de dòlars. Tindrà una capacitat a l'entorn de 1.900 MW. Imatge de Fyodor Savintsev / Salt Images, 2012. Copyright: Creative Time Reports. Ús autoritzat.
A la Xina, la pressió humana i l'activitat comercial a gran escala abusen exageradament dels rius Ili i Irtix, que continuen cap a Kazakhstan. L'Irtix és el principal afluent del riu Obi, a Rússia. Si el drenatge de la conca de l'Obi-Irtix no cessa, causarà danys irreversibles en les àmplies terres fèrtils de tota l'Àsia, posarà en perill la indústria pesquera i perjudicarà inexorablement la part russa de l'oceà Àrtic.
Des de la caiguda de la Unió Soviètica, el sistema d'irrigació del Kirguizistan es troba en un estat d'abandonament. Fotografia de Fyodor Savintsev / Salt Images, 2012. Copyright: Creative Time Reports. Ús autoritzat.
Aquests conflictes per l'aigua a l'Àsia Central poden ser discussions locals de poca importància als ulls de la resta del món. Això no obstant, a mesura que el nivell regional d'aigua minva any rere any, les inquietuds dels naturals de la zona per les sequeres desembocarà en conflicte entre més i més persones. S'està acostant el punt de no retorn d'aquesta catàstrofe ecològica. Ara és d'una importància fonamental donar a conèixer al món aquesta situació, mentre hi hagi temps, per prevenir les escassedats d'aigua i les guerres que se'n poden originar.