Noies afganeses en una aula. Captura de pantalla del vídeo Afghan girls sit exams despite not attending schools for a year («Les noies afganeses fan exàmens tot i no haver anat a classe durant un any») al canal de YouTube Al Jazeera English. Ús legítim.

Article escrit per S. Haidari l'any 2025. Es publica amb el seu consentiment com a part d'una sèrie de reportatges que tracta sobre les històries de noies de l'Afganistan després de l'ocupació dels talibans l'agost del 2021.

Soc una noia de terra afganesa, una terra que ha enterrat innombrables somnis sota la seva superfície.

Era una nena amb somnis enormes per al meu futur. Somnis que sabia que només podria aconseguir amb molta feina, molt d'aprenentatge i la resistència suficient per sobrepassar tots els obstacles.

Vaig lluitar sense parar amb tots els meus esforços per poder apropar-me als meus somnis, sempre al costat del meu pare, que em donava suport com una frontera infrangible.

Llavors el meu país es va veure pres per les flames de la guerra, i els somnis de moltes de nosaltres van acabar reduïts a cendra. Però, malgrat tot, no vaig perdre l'esperança i vaig continuar lluitant, tot i les dures circumstàncies, per poder tenir un futur pròsper i brillant.

Però quan l'ombra dels talibans va arribar al país, la vida de tothom va canviar, especialment la de les noies. Tot va esdevenir encara més complicat, però les noies del meu país no van romandre callades; van aixecar-se i van lluitar pels seus drets.

A mesura que passava el temps i que s'agreujava el conflicte, totes les portes cap a l'esperança d'un futur pròsper van ser barrades. Les meves companyes i jo ens vam trobar que les portes barrades que ens envoltaven ens impedien avançar totalment.

Moure's i buscar altres camins

Enmig de tot això, el meu pare mai no va rendir-se. Sempre va buscar altres oportunitats perquè la meva germana i jo poguéssim continuar estudiant. Vam mudar-nos a una altra ciutat amb la confiança de continuar els estudis, però, fins i tot allà, se'ns van bloquejar les portes al coneixement i als estudis.

Tanmateix, mai no em vaig rendir i vaig continuar cercant altres camins per continuar estudiant. Vaig entrar a estudiar ciències de l'obstetrícia, l'únic que podíem estudiar les noies.

Però després d'un temps, els talibans van ordenar tancar tots els centres d'ensenyament i es va prohibir que les noies estudiessin en cap camp.

Va ser en aquest moment que la desmoralització va arribar al seu màxim. Se'ns va apartar de tot, fins i tot dels drets humans més bàsics.

Lleials als somnis

Els països fronterers i la comunitat internacional van continuar fent-se els distrets com si nosaltres, les noies afganeses, mai no haguéssim existit. Davant d'aquesta opressió i injustícia, van romandre en silenci i quiets.

Però jo, com a noia afganesa, encara m'aferro els meus somnis i lluito contra cada obstacle. Malgrat que les portes de l'ensenyament se'ns han tancat, mai no deixaré d'intentar-ho, tot i les infinites limitacions que se'ns posen.

Estic segura que si les noies afganeses no tenen dret a l'ensenyament, no només elles són privades d'un gran futur, sinó que tota la societat afganesa es queda sense l'oportunitat de tenir un demà millor. 

Com a noia afganesa, continuo lleial als meus somnis i conservo la fe que, algun dia, el món ens escoltarà i lluitarà pels nostres drets. M'aferro a l'esperança d'un futur pròsper i brillant per a totes les noies tan valentes del meu país, l'Afganistan.